Esther Niubó: "Ens cal més fortalesa tècnica, a la conselleria"

BarcelonaLa consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó (Barcelona, 1980), atén l'ARA després de la polèmica sobre les adjudicacions de places per al curs que ve, amb una comunitat docent que no ha dubtat en expressar el seu malestar.

Vostè va venir aquí fa uns mesos, a l'inici de la legislatura, i va dir que volia recuperar la confiança i el prestigi del sistema educatiu. Després del que ha passat aquests dies, hem anat enrere?

— Més que mai em ratifico en aquest objectiu. I, certament, aquest incident amb les adjudicacions no ha contribuït ni al prestigi ni a la confiança. Dins del departament hem d'enfortir la robustesa tècnica i la seguretat d'aquests processos que afecten tantíssimes persones. I sobretot hem de poder fer una planificació molt més acotada en el temps perquè a finals de juny puguem tenir les adjudicacions del personal docent i donar molta més tranquil·litat i certesa a les direccions de centres, que han de poder preparar el curs amb més temps. I hem de donar estabilitat a les plantilles, al conjunt de docents, garantint la continuïtat en els llocs de treball i un bon arrelament en el territori, en el projecte educatiu d'un centre; això contribuirà també a la qualitat del sistema educatiu. És un engranatge: necessitem millorar la planificació per millorar la qualitat del sistema educatiu i, de retruc, millorar la confiança.

En el fet concret que ha succeït, vostès estan fent una investigació. Què n'ha de sortir?

— Això no és un judici. Hi ha un expedient informatiu obert que pot derivar en un expedient disciplinari, però al final parlem d'una persona que també té una responsabilitat política. És veritat que és un funcionari, però és algú que pren decisions. Hi ha hagut, doncs, un cessament per falta de confiança. Un cop vam conèixer aquesta incidència tan greu, vam fer el que havíem de fer: repetir el procés amb totes les garanties. En tres dies, un temps rècord. L'expedient informatiu també ha de servir per posar en marxa mesures perquè això no torni a passar.

Darrere el que ha passat sembla que hi ha la necessitat de les direccions dels centres públics de consolidar plantilles, ja que els canvis permanents són un problema. ¿S'ha congelat l'opció de les direccions del centre de consolidar la plantilla?

— Això segueix sent així. El problema és que l'objectiu que s'havia acordat, no només amb la mesa sindical –també ho havíem traslladat a les direccions del conjunt dels serveis territorials–, era avançar en l'estabilització de plantilles. Primer han de triar els funcionaris i després els interins, però a partir d'aquí es permetia mantenir perfils específics; per exemple, d'atenció a la diversitat, de llengua estrangera o d'aportació d'algun valor afegit en un projecte educatiu. Per tant, juntament amb les places ordinàries, són importants els perfils que enriqueixen un projecte concret. I, efectivament, la privada o concertada té més capacitat de maniobra. La pública també ha de tenir un sistema per mantenir aquesta diversitat, aquest enriquiment dels diferents llocs que acaben contribuint en un claustre. L'objectiu final és poder estabilitzar aquests claustres, consolidar molt més la vinculació entre els diferents docents, siguin funcionaris o interins, mantenir el seu arrelament al territori. No ens va bé que cada any hi hagi tantíssima mobilitat del professorat. Així no es consoliden els projectes.

Vostè és conscient que això fa molt temps que es parla?

— Jo fa 11 mesos que soc a la conselleria. Però, certament, els últims anys hi ha hagut un procés d'estabilització: la prioritat de la direcció general de professorat ha estat ordenar aquest gruix de funcionaris per abordar l'estabilitat de les plantilles i anar cap a la consolidació dels projectes educatius. És el que volem fer en els propers anys. Al proper curs ho farem a través, per exemple, de la convocatòria de nous concursos d'oposicions –ho tenim previst per al mes de març–, de manera que al juny tinguem les adjudicacions fetes i que les direccions tinguin més capacitat de planificació.

En canvi, han retirat la borsa estable de substituts per comarca...

— Era una proposta pilot que s'ha començat aquest curs. L'objectiu era intentar donar més facilitats per cobrir les baixes docents, però no ha donat resposta esperada: les baixes més difícils de cobrir no s'han cobert, i al final més del 60% de docents no s'han mogut d'un únic centre. Per tant, no ha estat útil ni eficient. Aquest proper curs canviarem a un sistema de nomenaments diaris, de manera que els centres estiguin al mínim temps possible amb un docent de baixa.

Com pensa revertir l'ambient general de pessimisme en l'educació, que afecta mestres i famílies?

— Certament, hi pot haver un ambient de pessimisme, tensionat, però tampoc és generalitzat. La realitat social es trasllada a les escoles, que no són bombolles; no estan aïllades de la societat, cada cop més complexa. La relació dels mestres i els centres amb les famílies segurament també es poden haver complicat; hi ha molta més exigència, cosa que té un component positiu. Però és complicat. No és fàcil la tasca de mestre. Dit això, penso que hem de posar el focus en l'alumnat, en l'aprenentatge. Si tots fem això, ens en sortirem. A Catalunya ja va passar als anys 80 o als anys 2000, quan es va fer una feina molt important d'integració, de millorar l'equitat i la qualitat educativa. Ho tornarem a fer, n'estic segura.

El que passa és que molts mestres estan cremats; predomina el fatalisme. Què els diria, vostè, de cara al proper curs?

— Els dic: esperança, confiança i determinació. Fan una gran feina. De vegades hi ha aquests discursos catastrofistes, però tenim projectes educatius excel·lents, professionals excel·lents. I és veritat que no ho podem sustentar tot només a còpia de bona voluntat, de voluntarisme. Per tant, hem de convertir això en una professionalització. El sistema no es pot sostenir només en persones molt implicades, molt compromeses, que estan molt bé i són fantàstiques, i els hem d'agrair moltíssim la feina. Ens cal fortalesa tècnica, sobretot del departament, que ha de poder acompanyar tot aquest procés i, per tant, hem d'anar cap a una certa professionalització de tot plegat. Per descomptat, els docents, ja ho són, no? Però hi ha d'haver sistemes que ens permetin deslliurar de feina potser més administrativa, més burocràtica, més de gestió...

Aquesta és una altra queixa dels mestres: l'excés de burocràcia.

— Efectivament. Des dels serveis territorials i els serveis centrals de la conselleria hem de deslliurar els centres d'aquest tipus de feina. Ens ho hem pres seriosament. Tenim una persona exclusivament pensant com reduir la burocràcia als centres perquè els mestres es puguin centrar en la tasca pedagògica.

Jornada intensiva o jornada partida? Vostè era partidària de la segona.

— El que no hem fet és retrocedir. Ho dic perquè també hi ha certes pressions d'anar a jornades compactades a infantil i primària. Això no pot passar en cap cas. Aquest proper curs serà quan podrem posar una mica més les nostres bases: parlar de planificació, d'horaris, de jornades. Són elements que hem de poder valorar.

Per tant, vostè vol avançar cap a la jornada partida a secundària.

— En cap cas vull retrocedir. Faria molt mal a l'equitat i a la qualitat educativa a primària. A secundària tenim, per exemple, el model d'institut escola que dona una continuïtat entre primària i secundària. En aquests casos no sempre tenim jornades compactades. A partir d'aquí, podem treballar de moltes maneres. Ara, per exemple, gràcies a un acord del tercer suplement de crèdit amb el grup parlamentari de Comuns, hem treballat en programes de reforç i en recuperar menjadors a secundària en determinats centres de zones amb l'equitat complicada. No tot té a veure amb allargar la jornada lectiva; es poden fer reforços en l'aprenentatge fora de l'horari lectiu però de manera gratuïta.

Un altre tema que genera molt soroll és el debat metodològic, que a vegades se simplifica i es distorsiona amb un fals xoc entre competències i coneixements. Genera molta confusió. Què diria a les famílies? I què diria als centres?

— Primer hem d'assegurar –i això penso que els centres ho fan– la coherència metodològica. Si estem en un primer ensenyant a llegir d'una manera, a segon hem de mantenir aquesta metodologia. A partir d'aquí, no hi ha metodologies bones ni dolentes. El que cal veure és quina encaixa millor en un determinat context. Pot haver-hi hagut modes. És a dir, no estem en contra de la innovació, ni molt menys, però hem de tenir sempre clar que l'objectiu no és la innovació per la innovació, sinó innovar per millorar l'aprenentatge dels alumnes. El problema és quan a vegades algun docent pot haver tingut la sensació que se li imposava un mètode sense estar-ne convençut. I alhora hem de poder preservar l'autonomia dels centres i garantir les competències i els coneixements. En aquest sentit, també és important la figura de la inspecció educativa. Amb el nou pla director, per primer cop els inspectors tenen l'objectiu de fixar-se en les competències.

Els resultats no acaben de funcionar: ni en competències bàsiques ni les proves PISA.

— Des del 2015 tenim una davallada ininterrompuda dels resultats. Aquest any, a les proves de final d'etapa, és veritat, i ho dic per posar també en valor les coses bones, que la competència en llengua ha millorat. Però, certament, en ciències o matemàtiques encara estem en una situació que hem d'enfortir. El marc de millora de la competència matemàtica i lingüística, amb 30 mesures dotades pressupostàriament per als propers quatre anys, va en aquest camí. Si aconseguim garantir aquests llenguatges –competència lectora, llenguatge matemàtic i llenguatge computacional–, els alumnes tindran una base molt més robusta.

La prohibició del mòbil serveix per a això?

— És la restricció del seu ús a les aules. Ni a infantil, ni a primària, ni tampoc a secundària, té gaire sentit treballar amb un mòbil; ho podem fer amb altres eines digitals: ordinadors, tablets... De fet, destaquem en competència digital, tant a escala espanyola com internacional. No anirem enrere en això, en la digitalització responsable del servei de l'aprenentatge. No podem fer veure, però, que no hi ha efectes sobre la salut, sobre el benestar emocional. El proper curs farem una guia per a les famílies, perquè a la primera infància veiem un abús de pantalles que sí que tenen un efecte educatiu, de menys oralitat, menys vocabulari.

Què en sortirà del conveni amb l'OCDE?

— Ens ha anat molt bé haver començat a treballar amb l'OCDE. Hem pogut reactivar l'Agència d'Avaluació i Prospectiva. Tenim centres amb equivalència de recursos i amb composicions socials similars que no funcionen igual de bé. Quins són els elements pedagògics i organitzatius que marquen la diferència? Aquest 2025 hi haurà un primer informe de diagnosi de l'OCDE. I el 2026 ja tindrem les primeres mesures i recomanacions per començar a implementar un pla de dos anys.

En la crisi dels resultats (PISA, competències bàsiques), la inequitat és gaire rellevant? Els centres d'alta complexitat fan baixar gaire la nota?

— No. Evidentment, hem de treballar per garantir l'equitat; aquest és un objectiu fonamental. I hem d'aspirar a l'excel·lència, una excel·lència que no sigui elitista. I, de fet, tenim centres de molta complexitat amb resultats per sobre de la mitjana i d'altres que, en una situació més estàndard, a vegades no assoleixen el nivell desitjable. Per veure què passa és important l'Agència d'Avaluació i Prospectiva. Sovint la clau és un claustre implicat que té clars quins són els objectius i que treballen tots en la mateixa direcció: això és fonamental.

Com es pot incentivar la bona feina. Es pot pagar més als mestres en centres d'alta complexitat?

— Els hem de poder incentivar, sobretot perquè no es trenqui l'estabilitat dels equips. No pot ser que hi hagi centres que tornin a començar de zero cada any, amb un equip gairebé nou. Així és molt complicat. Ens convenen estímuls per a la carrera docent: no es pot tractar igual persones que porten dos o tres anys en el sistema educatiu que d'altres que en porten vint-i-cinc.

Hi ha prou aules d'acollida?

— Hi ha un moviment molt important d'arribades d'alumnat durant el curs: la matrícula viva. Aquest any hem tingut un increment molt important d'aules d'acollida. N'hem tingut 1.500, de les quals 1.200 tindran continuïtat. I en funció dels alumnes que arribin, n'obrirem més durant el curs. Són essencials: la llengua és un element de vertebració, de cohesió, i si ens trontollen la resta d'aprenentatges no s'assoliran. També hem començat a crear aules d'acollida accelerades, i no només a Barcelona.

Sobre la llengua, com s'afrontarà el posicionament del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà?

— Tenim plena confiança que la llei del 2022, en la qual hi va haver un esforç de consens molt important, sigui validada pel TC. Ens donaria solidesa i donaria garanties al règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. La idea dels percentatges lineals no tenen gaire sentit; hem de saber quina composició social tenim en cada lloc, quins resultats de competències tenim.

I si la sentència fos negativa?

— Afortunadament, tenim un pacte per la llengua que diu clarament que, en un moment complicat, si pel que fos les bases del nostre model lingüístic i també social trontollessin, evidentment hi haurà d'haver una resposta de país.

Un altre assumpte delicat: la sisena hora. Es recuperarà a les escoles públiques?

— Això lliga molt amb el tema de les jornades. Una hora lineal més a tot arreu no millora ni la qualitat ni l'equitat. Volem anar a una equiparació progressiva entre l'escola pública i la concertada, i això voldrà dir parlar en algun moment de finançament, parlar de plantilles i parlar de jornades.

Parlar amb els sindicats?

— Amb tothom.

Com està funcionant la instrucció a l'FP amb el nou sistema?

— Ningú marxarà de vacances fins que no tinguem les places de formació professional assignades a finals d'aquest mes. Hem creat 7.500 places públiques de formació professional addicionals per al curs que ve. Hi haurà més oferta pública que mai i hem modificat el procés de preinscripció, que està funcionant bé. L'hem fet més senzill: és el potencial alumne qui confirma o no la plaça que se li ha adjudicat.

Com pot ser que hi hagi més places concertades que privades?

— És un element que ens ha d'ocupar. Hem de poder regular tot el que són els ensenyaments de l'FP. Aquest increment de l'oferta pública ja és un pas. També hem posat en valor els centres i les escoles de noves oportunitats, bàsics en la lluita contra l'abandonament escolar, la reducció del qual és també un dels nostres grans objectius.

Falten empreses per a la FP dual?

— Volem aconseguir implicar el 10% de les empreses de tot Catalunya... Ara mateix ens faltarien quatre punts. I de les que tenim, el 70% són pimes.

Acabem, de nou, amb el prestigi i la cohesió de la comunitat educativa.

— Aquest és l'objectiu principal amb què treballem. M'agradaria venir a l'ARA al final de la legislatura havent fet un tomb a aquesta tendència negativa de resultats, que al final és una fotografia, justa o injusta, però és la fotografia que la gent, la societat, té. Estic convençuda que d'aquesta manera milloraríem l'orgull de la professió docent. Hi ha molts docents que segurament estan molt cansats, un punt decebuts, a vegades amb una certa frustració perquè no aconsegueixen els objectius que volen. Per tant, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans, des del Govern i, per descomptat, des del departament d'Educació, perquè es puguin centrar en això i no en aquestes tasques que no els són pròpies.

Hem passat de lluitar contra l'abandonament escolar a constatar un abandonament dels docents.

— És una realitat que compartim amb els països del nostre entorn. Hi ha una certa crisi de la professió docent perquè la realitat és molt complexa. La professió necessita recuperar l'orgull i el prestigi, i la societat necessita confiar en el sistema educatiu d'aquest país, i perquè això sigui així simplement necessitem posar el focus allà on potser havia deixat d'estar: en reforçar l'aprenentatge, que els estudiants aprenguin amb les millors condicions, amb una base sòlida de matemàtiques i comprensió lectora.