Catalunya tindrà concurs de trasllats de docents cada any

BarcelonaActualment, el sistema educatiu públic de Catalunya té al voltant de 90.000 docents. Dintre d'aquests milers de professionals hi ha quatre casuístiques diferents: els docents interins que no han fet o superat les oposicions i no tenen una plaça fixa; professors que ja són funcionaris i tenen una plaça definitiva al centre on desitgen; docents que són funcionaris i tenen feina assegurada, però no al centre on volen; i nous funcionaris que tenen feina fixa, però encara no han pogut optar a concursar per tenir plaça a l'escola o institut on volen anar.

Per als dos últims perfils l'única manera d'optar a canviar de plaça és participar en el concurs de trasllats. Un tràmit que a escala estatal es fa cada dos anys i tots els docents en qüestió hi poden participar per intentar guanyar una plaça en qualsevol centre públic de l'Estat que tingui places i que s'incloguin en el procés d'aquell any. A més, moltes comunitats també fan concursos de trasllats a escala autonòmica, però en el cas de Catalunya aquesta opció és gairebé inexistent i des de fa més de 20 anys no s'ha convocat cap concurs d'aquest tipus on només hi hagi en joc les places d'escoles i instituts catalanes. A partir d'ara tot això canviarà.

Tal com ha pogut saber l'ARA, Catalunya celebrarà concursos de trasllats docents cada any: es faran de manera alterna, i això vol dir que un any –com l'actual– s'obrirà una convocatòria estatal i el següent una únicament catalana. El departament ja havia anunciat la intenció de fer un concurs de trasllats a Catalunya de cara a l'any vinent, però ara fonts d'Educació confirmen que la intenció és que la convocatòria autonòmica es repeteixi bianualment. Les mateixes fonts apunten que la decisió és una "resposta a la necessitat d’estabilitzar el professorat després dels grans processos que s’han dut a terme recentment". També insisteixen que aquest concurs "és una eina essencial per oferir estabilitat tant als professionals com als centres a curt i mitjà termini", assegurant "un entorn educatiu més sòlid i amb major capacitat de planificació".

Tot i que pugui semblar un canvi que només tindrà un efecte molt sectorial, l'impacte d'aquesta mesura en els centres es podrà notar i molt. Per fer-nos-en una idea, al concurs de trasllats que està en marxa actualment (en el marc d'una convocatòria estatal), a Catalunya com a mínim hi hauran de participar de manera obligada 35.000 docents que han aconseguit plaça a les oposicions dels últims anys i que just han acabat les pràctiques de funcionari o bé encara no tenen una destinació definitiva.

Això implica que el curs vinent un terç dels docents catalans podrien haver de canviar de centre, cosa que pot provocar un daltabaix important a les escoles i instituts que veuran com el seu claustre s'esmicola i canvia d'un curs per l'altre. A aquesta proporció cal sumar-hi els milers de docents que, tot i tenir una plaça fixa adjudicada, no és la que volen o desitgen canviar de centre i que, per tant, també poden provar sort participant en el concurs de trasllats d'enguany. Per tot plegat, Educació calculava que fins a 45.000 docents optarien al procediment. Tots aquests docents podran optar a les 16.000 places que Educació preveu per a aquest procés i, a la vegada, al nombre de places (de moment indefinides) que quedaran lliures quan un docent amb plaça la deixi per ocupar-ne una altra de les que estan en joc.

L'estabilitat del centre contra la personal

Més enllà de la novetat de cara als pròxims anys, les condicions i el nombre de places del concurs de trasllats actual han provocat crítiques dintre del sector educatiu. Però entre docents, directors i sindicats el motiu de crítica és contrari: uns creuen que hi ha massa places i altres que n'hi ha massa poques. Des de l'Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA), el grup de docents Clam Educatiu i el Fòrum Futurs de l’Educació han fet arribar una carta a Educació advertint que "el volum de places vacants excepcionalment elevat tindrà com a conseqüència una gran desestabilització dels equips docents de l’escola pública a curt termini i pràcticament deixarà sense efecte les possibilitats d’adequar les plantilles als projectes de centre".

"Per acostar-se cap a una estabilitat individual de les persones el que està passant és que s'estan desestabilitzant els equips. Necessitem que els docents entenguin la manera de treballar del centre i s'impliquin en el projecte. Si l'equip va rotant constantment això és impossible", lamenta la professora de matemàtiques i membre de Clam Educatiu Marta Pujadó. Ella explica que els preocupa que l'alta mobilitat de professorat acabi afectant els alumnes. "El fet que els referents vagin canviant cada dos per tres pot perjudicar especialment el vincle amb els estudiants més vulnerables", afegeix.

A l'altre cantó, diversos docents a títol individual han criticat a les xarxes socials la poca quantitat de places de la seva especialitat i el fet que els mèrits i l'antiguitat tinguin més pes que altres factors com la nota obtinguda a les oposicions.

A més, el sindicat USTEC també fa temps que critica el nombre de places que estan en joc, assegura que estructuralment n'hi hauria d'haver més. Insisteixen que aquest procediment és" el millor per garantir l'estabilitat de les plantilles" i que no se n'ofereixen tantes places per "prioritzar el decret de plantilles", que és la normativa que permet a les direccions perfilar fins a la meitat de les places d'un centre educatiu per tal que els docents que hi accedeixin tinguin les característiques que es consideren més idònies pel projecte educatiu de l'escola o institut.

"Tenim un índex de provisionalitat dintre del cos de funcionaris de carrera dels més elevats a l'Estat, per això ja hem traslladat al departament que impugnarem l'oferta de places d'aquest concurs de trasllats", reivindica la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. "Considerem que no s'està complint amb el que realment s'ha de fer, que és preservar el dret a poder tenir un lloc de treball estable i definitiu en un centre", insisteix. Segura també argumenta que, a parer del sindicat, el decret de plantilles és "subjectiu i pervers" i que el que provoca mobilitat dintre dels centres són "les decisions subjectives d'algunes direccions".