Un centenar d'escoles estan en risc de tancar per la baixada de natalitat

BarcelonaEn els últims quinze anys la natalitat a Catalunya ha caigut un 37%. El curs vinent, per primer cop, aquesta davallada de naixements afectarà tots els cursos educatius, des d'I3 fins a 4t d'ESO. Aquesta situació porta el departament d'Educació a haver de decidir: o es redueixen les ràtios –amb la consegüent necessitat de més espais i professionals– o es tanquen línies a les escoles i instituts que veuen com les aules cada cop els queden més buides. "La planificació escolar és el que pot acabar fent que el teu fill acabi en un gueto de classe mitjana", ha afirmat aquest dimarts el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Des de l'entitat alerten d'una situació preocupant: a Catalunya hi ha 116 centres, entre escoles i instituts, que estan en risc de tancar perquè tenen una sola línia, i a I3 i 1r d'ESO (els cursos en què es comencen les etapes educatives) tenen el 25% de les places buides. Segons un informe fet públic aquest dimarts per la Bofill, la gran majoria de centres que estan en risc són escoles (111) i només cinc són instituts. A més, la meitat d'aquest centenar de centres estan segregats. "És normal que si veuen que hauran de tancar demanin que l'alumnat de matrícula viva –que en general acostumen a ser alumnes vulnerables– els hi enviïn a ells per poder mantenir les aules obertes", lamenta l'autora de l'estudi, Maria Segurola.

Pel que fa a la titularitat dels centres afectats, 63 són concertats i 57 són públics. Des de la Fundació asseguren que aquesta situació es deu a una mala planificació del departament d'Educació, que ha pres decisions sense tenir en compte l'evolució demogràfica de Catalunya. El país ha patit una important caiguda de naixements, tot i l'arribada constant d'alumnat estranger.

Tal com apunta l'estudi, tot plegat fa que a hores d'ara més de la meitat (58%) de les escoles de Catalunya tinguin una sola línia d'I3. Això té un efecte directe pel que fa a la competència entre escoles i la consegüent segregació escolar. "Pot semblar una qüestió tècnica, però la planificació escolar és una aposta política", ha insistit Segurola. L'experta en segregació escolar ha posat sobre la taula el fet que els canvis demogràfics sempre afectaran l'escola. "La pregunta és si serviran per fer més grans els problemes o per abordar reptes pendents", ha dit.

El ball de xifres de la pública i la concertada

A nivell estadístic els centres d'una titularitat i de l'altra es veuen afectats per la baixada de natalitat de diferents maneres. Mentre que la pública ha vist com en els darrers tres cursos, segons les dades d'Educació, perdia una setantena de grups d'I3, durant aquest període la concertada gairebé no n'ha perdut. En canvi, si es tenen en compte no només les dades de principi d'etapa sinó de tot el segon cicle d'infantil (d'I3 a I5), la que ha sortit més perjudicada pel que fa al tancament de grups i també de centres és la concertada, que ha perdut gairebé un centenar de grups. En canvi, la pública en conjunt n'ha guanyat una setantena.

Per entendre aquest ball de xifres s'han de tenir en compte diversos factors. Un és que, a hores d'ara, Catalunya té un decret de concerts que data de l'any 1993, cosa que fa que al grup d'escoles i instituts de la xarxa concertada hi entrin des dels més elitistes –on gairebé tot l'alumnat és de classe benestant– fins als més inclusius –en què la majoria d'alumnes són socioeconòmicament vulnerables i formen part del pla de xoc per a alumnes nouvinguts–. Això comporta que administrativament es tracti igual les escoles que participen en la lluita contra la segregació escolar i les que no. Per tant, també comporta que hi hagi centres concertats que pateixen una falta d'alumnat i una estigmatització similar a la que pateixen altres centres públics vulnerables.

D'altra banda, l'oferta educativa de la pública i la de la concertada durant la preinscripció funciona diferent. Mentre que la concertada surt amb el màxim de places i després en van reduint en funció de si s'han omplert o no, a la pública es fa el contrari: s'ofereixen menys vacants i si després de la preinscripció es veu que falten places se n'afegeixen. Tot plegat fa que la gestió de places per evitar la segregació i alhora permetre que les famílies triïn el centre on volen escolaritzar els fills sigui encara més complicada.

Planificació sobrevinguda

Des de la Bofill insisteixen que Educació ha d'idear un pla perquè la planificació de places no sigui sobrevinguda cada curs. "Mirem les dades del padró i fins a l'any següent no ens ho tornem a mirar, un fet que impossibilita que hi hagi canvis organitzatius", lamenta Segurola. Per això insten el departament a fer un pla que reorganitzi les places de cada centre, que inclogui un control de l'oferta també als centres concertats i la possibilitat de fusionar escoles o instituts amb pocs alumnes. "Tenir menys alumnes pot ser una mala notícia si no es planifica bé, però en pot ser una de molt bona tenint en compte que tindrem els mateixos diners per a un 30% menys d'alumnes. Els podem aprofitar per millorar ràtios, estendre el servei de menjador o allargar l'educació obligatòria", ha exposat Palacín.

Un de cada tres instituts, per sobre de la ràtio oficial

A l'altre plat de la balança d'una mala planificació de places educatives hi ha la situació dels instituts. Segons la Bofill, la combinació entre el boom demogràfic de l'any 2008 i l'augment d'arribades d'alumnes nouvinguts a mig curs va fer que el curs 2022-2023 un de cada tres instituts que oferien 4t d'ESO (27%) tingués algun grup per sobre de la ràtio oficial, és a dir amb més alumnes dels que toca a l'aula. "Aquesta situació es deu a la falta d'un pla per atendre l'alumnat del boom demogràfic que arribava a secundària, així com a les noves incorporacions que van arribar des de l'estranger, ja anunciades en les previsions oficials", s'assegura a l'estudi.

Més enllà de la massificació de les aules, la Bofill adverteix que la sobreràtio a secundària està impedint que l'administració tingui marge per distribuir equilibradament l'alumnat que arriba a mitjan curs. Això provoca que se'ls destini únicament als centres on hi ha una vacant lliure, sense tenir en compte el grau de complexitat del centre o les necessitats concretes d'aquest alumne.