Societat  /  Educació 19/02/2022

Crida a la insurrecció eròtica juvenil

El filòsof Franco 'Bifo' Berardi diu als joves que es rebel·lin contra el patiment de la pandèmia

2 min
El filòsof i escriptor Franco ‘Bifo’ Berardi, durant la seva xerrada amb joves al CCCB.

BarcelonaAl final de l’acte, un noi agafa el micròfon i pregunta al conferenciant: "I tu, com estàs?" L’home, de cabells blancs i ulleres de pasta, respon: "No estic gaire bé, perquè no puc respirar. Aquesta expressió, que va dir George Floyd just abans de morir a mans de la policia dels EUA , és la que millor reflecteix l’època que vivim". El conferenciant és el filòsof i activista italià Franco Bifo Berardi. Té 72 anys i fa una hora que parla al CCCB sobre les conseqüències de la pandèmia davant d’uns centenars de joves de 4t d’ESO i primer de batxillerat de cinc instituts de Barcelona i Terrassa. Se l’escolten amb interès i alguns van prenent notes.

A la primera frase se’ls ha posat a la butxaca: "El virus mata els vells, però qui paga el preu més alt del distanciament social que ens han imposat per frenar el virus sou vosaltres, els joves, que comenceu la vostra vida". Els diu que l’aïllament social, les mascaretes i la dependència del món digital per relacionar-nos poden ser el principi "d’una època infernal de misèria emocional" de la qual ja se n’estan començant a veure les primeres conseqüències: més pors, més patiment, més suïcidis.

Davant d’aquesta situació, el filòsof explica als joves que el primer que cal fer és "parlar del patiment" perquè és el primer pas per "curar-lo". "Curar vol dir compartir el patiment i compartir el plaer", explica. Bifo gesticula molt i mira al públic quan vol deixar clar el missatge. Diu que compartir el patiment és clau perquè quan ens adonem que tothom pateix pel mateix és quan es produeix la insurrecció, que és "el desplegament del cos, l’acte de sorgir, el plaer dels cossos que discorren junts". 

Un noi amb la dessuadora del grup musical valencià Zoo pren la paraula: "Estar malament no és culpa nostra, sinó de la precarietat que provoca el sistema capitalista i de les poques expectatives de futur". El jove pregunta a Berardi si la violència és necessària a vegades per rebel·lar-se. Bifo explica que en l’època de militància a les joventuts comunistes va cremar més d’un caixer però deixa clar que la violència "és inútil". "No serveix de res cremar bancs o comissaries perquè a dins no hi ha res, el poder real és en una esfera que no podem cremar ni tocar", argumenta. Berardi creu que, com que "la violència que exerceix el capitalisme no és física, sinó moral, econòmica i psíquica", cal contraatacar des d’aquesta trinxera, amb una insurrecció en el sentit literal, és a dir, "eròtica, afectiva, amistosa, solidària", i també amb el coneixement, que és "l’arma més forta contra el poder". "No és la violència, és la solidaritat el que ens permet sortir de la trampa i l’opressió capitalista", diu entre aplaudiments. 

L’última pregunta la fa una noia. "¿Hem de deixar de tenir por de la mort per viure una vida autèntica?", li demana. El filòsof cita Epicur i respon: "Viure molt de temps és idiota. El que hem de fer és viure bé". Com? Dona "tres medicines" contra la depressió: pensament, amistat i rebel·lió. Una hora i mitja de lliçó magistral de filosofia.

stats