Cada curs un terç dels docents canvia de centre

Barcelona"És una qüestió molt complexa i si no està resolta és precisament per això, perquè és un problema complicat. Si no fos així, fa vint anys s'haurien reunit i ho haurien resolt". Amb aquesta contundència defineix el professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i exmembre del Consell Escolar de Catalunya, Josep Maria Castellà, un dels problemes cabdals que té l'organització del sistema educatiu públic català: L'alta rotació de docents.

"És un assumpte que està sobre la taula des de fa temps, però el curs passat vam arribar a un punt que ja era força preocupant i hem reportat moltíssims casos arreu del territori", assegura Lidón Gasull, directora de l'AFFAC (l'associació que agrupa la majoria d'AFAs de Catalunya). També ho apunta Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, el sindicat majoritari dins del sector educatiu català: "Estem en el pic de la provisionalitat perquè ja veníem d'una situació en què en els últims anys l'índex de persones que no tenen una plaça en propietat era molt alt".

L'elevada rotació de docents a la pública no és només una percepció de determinats sectors o d'escoles i instituts concrets, sinó que és una dinàmica generalitzada. Segons les dades a les quals ha pogut accedir l'ARA mitjançant una petició de transparència, el curs passat fins a 35.188 docents treballaven a una escola o institut diferent que el curs anterior. És a dir, que entre els cursos 2023-2024 i 2024-2025 un 33% dels professors van canviar de centre.

Que un terç dels docents canviïn de centre cada curs no és un fet puntual de l'últim any: Entre el curs 2022-2023 i 2023-2024 van canviar de centre educatiu 33.299 professors, un 31,7% del total de docents que van estar actius com a mínim un cop durant el curs. Situacions similars s'han viscut en els cursos anteriors amb un 28,3% de docents que havien canviat de centre el curs 2022-2023 i un 31,4% que ho havien fet el 2021-2022.

Cal tenir en compte que a Catalunya gairebé un 30% dels centres educatius són concertats i, per tant, la seva gestió de docents és diferent i, en general, les plantilles són més estables. Ara bé, des del sector denuncien que els falten més de 3.000 docents, ja que la concertada continua amb la mateixa plantilla que tenia l'any 1995.

Més rotació a secundària

Pel que fa al tipus de centres que pateixen més rotació, l'expert en polítiques educatives i governança escolar, Toni Verger, apunta que és un fenomen que es dona més en els instituts de secundària. Verger, que és coautor de l'estudi Escoles i professorat davant l'autonomia de centre, publicat per la Fundació Bofill, detalla que dos dels factors més rellevants perquè hi hagi més rotació de docents als centres de secundària són que als instituts hi ha més especialitats i en algunes hi ha una manca estructural de professorat i que, en general, a la secundària els problemes de convivència amb els alumnes són més freqüents que no pas a les escoles de primària. "No vol dir que sigui un alumnat més conflictiu, però sí que la literatura internacional destaca que és una etapa en què s'ha de lidiar amb més temes de convivència", argumenta l'autor.

En canvi, Verger explica que, tot i que inicialment pensaven que els centres d'alta complexitat patien més rotació de professionals, la seva investigació va determinar que a Catalunya no hi ha una diferència substancial entre escoles amb complexitat més alta o més baixa. "La rotació és molt alta a tots els centres, independentment de la seva complexitat. El que sí que és cert és que en els centres més complexos es necessiten vincles més forts entre professorat, alumnes i famílies i, per tant, aquesta inestabilitat els fa més mal", aclareix l'expert en polítiques educatives. En aquest sentit, cal tenir en compte que al curs que comença aquest dilluns fins a un terç dels alumnes de les aules catalanes necessitaran un suport educatiu específic, sigui per trastorns de l'aprenentatge o per vulnerabilitat socioeconòmica.

"Hi ha centres que a l'arribar el juliol poden tenir un 30, un 40 o un 50% de rotació docent i això, ja es veu a simple vista, per planificar és catastròfic", alerta Castellà, que també apunta com en els últims informes PISA s'ha observat com una de les constants dels països amb millors resultats és, precisament, que les plantilles docents "són força estables i a cada centre es tendeix a fer equip i crear un projecte propi". En el mateix sentit, la portaveu d'USTEC i la directora de l'AFFAC denuncien que tot plegat té un impacte en la feina dels docents i també en els alumnes. "Si tu tens un sistema educatiu la base del qual és la qualitat del professorat i aquest professorat pateix inestabilitat, això afecta en l'aprenentatge. L'alumne ha d'estar constantment adaptant-se a noves formes i es perd molt de temps", critica Gasull. Per la seva banda, Segura també recorda que moltes vegades "és més difícil adaptar-se a aquestes noves dinàmiques per al docent que per a l'alumne".

Xoc entre el dret individual i l'interès col·lectiu

Si bé tot el sector coincideix a dir que l'alta rotació té un impacte negatiu en l'educació, quan es parla dels motius que han portat a aquesta situació, la coincidència ja no és tan àmplia. "La causa principal és que hi ha un xoc entre el dret individual del docent d'anar a treballar en el centre on troba que és millor per a ell i el dret organitzatiu o col·lectiu de tenir aquests equips més estables", desgrana el professor de la UPF, que detalla com "en aquesta disjuntiva els sindicats defensen el dret individual i el sistema de puntuació vigent, mentre que els especialistes acostumen a defensar la priorització dels equips".

D'aquesta manera, Verger explica com a Catalunya l'assignació de docents està molt centralitzada en un sistema de puntuació que funciona acumulant mèrits i, sobretot antiguitat: "El professor, en funció de la puntuació que té, va triant el centre de la seva preferència i molts, per motius familiars i de conciliació, busquen centres que els queden més a prop del seu domicili". Ara bé, com que la puntuació va augmentant a mesura que passen els anys, les places varien i l'oferta i la demanda en cada centre no acostuma a coincidir, el nivell de rotació continua sent alt. "És el dret de cada docent funcionari d'anar canviant de centre fins a arribar al que vol estar de manera definitiva", exposa Castellà, que insisteix en dir que "el sistema beneficia molt el dret individual del funcionari i perjudica la creació d'equips perquè hi pot haver un percentatge molt alt de professorat que no continuï en el mateix centre".

Per altra banda, des del sindicat USTEC, Segura defensa que un dels principals motius d'aquesta alta rotació és la mala gestió de les places per part de l'administració: "No s'han tret totes les places que calia al concurs de trasllats i s'ha permès que molta gent que tenia plaça definitiva n'ocupi una altra provisionalment. A més, hi ha molts docents que no tenen plaça definitiva i que es poden trobar que un any tenen continuïtat en un centre i el següent no". Aquí Segura hi afegeix el fet que en els últims tres anys s'han dut a terme diversos processos d'estabilització de docents que han "funcionaritzat" 35.000 persones. De nou, aquests docents tindran una feina fixa, però molts no tenen per què tenir-la al lloc definitiu on desitgen i hauran d'anar canviant de plaça fins a arribar al seu destí definitiu.

Finalment, la portaveu sindical encara posa sobre la taula un factor més: a parer del sindicat, s'ha donat massa poder a les direccions d'escoles i instituts per fer "tries a dit" mitjançant el decret de plantilles –una norma que permet que un percentatge de les places d'un centre es perfili en funció de les necessitats que considera la direcció– i les propostes de continuïtat –quan la direcció d'un centre demana que un docent interí continuï treballant a l'escola o institut–. "Quan la continuïtat la deixes en mans d'unes direccions, no decideixen amb criteris objectius", defensa Segura. En canvi, tant Verger com Castellà asseguren que el decret de plantilles ha estat positiu per intentar trobar un equilibri entre el dret individual del docent a treballar on vol i l'interès col·lectiu de tenir equips estables i més especialitzats en les necessitats de cada escola.

Pot anar a més?

De la mateixa manera que amb els motius, tampoc no hi ha una visió unànime sobre què pot passar a partir d'ara. Des d'USTEC veuen amb bons ulls les últimes mesures d'estabilització preses, com l'augment de convocatòries d'oposicions o la mesura avançada per l'ARA que a partir d'aquest curs a Catalunya es farà un concurs de trasllat de docents cada any. "És cert que els primers anys provocarà molt rebombori i molt moviment, però arribarà un moment en què aconseguirem una estabilitat en els claustres", apunta Segura.

Per contra, més de mig miler de docents i una vintena de centres educatius han firmat una demanda liderada per Clam Educatiu, el Fòrum Els Futurs de l'Educació i l'Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) en què adverteixen a la consellera d'Educació que els canvis previstos en l'organització de les plantilles docents de cara als cursos vinents "tindran com a conseqüència una gran desestabilització dels equips docents de l’escola pública a curt termini". Al document defensen que l'alt volum de vacants al concurs de trasllats d'aquest any, sumat al fet que aquest curs no s'ha pogut reclamar la continuïtat de docents interins ni crear noves places perfilades, farà que la mobilitat de docents augmenti i que això impacti en la gestió i la continuïtat pedagògica d'escoles i instituts.