Evitar un salt dràstic entre l'escola i l'institut: el repte pendent del sistema educatiu
Un informe alerta que a l'Estat hi ha una "dispersió normativa" en l'acompanyament entre etapes
BarcelonaFer els dos primers cursos d'ESO a l'escola, que primària i secundària es cursin en un mateix centre o que l'educació obligatòria s'allargui fins als 18 anys. Aquests són alguns dels models pels quals han optat països com Portugal o Suècia per mirar d'aconseguir que el canvi que viu un alumne al canviar d'etapa no sigui tan dràstic. A l'Estat també opten per aquest tipus de models algunes comunitats com Andalusia, Galícia, Madrid o Catalunya, tot i que ho fan de manera parcial, no generalitzada i poc estructurada.
Així ho alerta la Fundació Europea Societat i Educació en el seu darrer informe Estudio sobre las transiciones educativas de primaria a secundaria en los centros educativos públicos, on adverteix que no fer un bon canvi entre escola i institut pot provocar "desorientació, inseguretat i desafecció escolar" en els adolescents i augmentar el risc de deixar els estudis abans d'hora per falta d'acompanyament.
L'estudi, en què també ha participat la Universitat de Castella la Manxa, fa una comparació de com és la transició entre primària i ESO a diferents països d'Europa i també a diverses comunitats autònomes, i critica que a l'Estat "es detecta una notable dispersió normativa" per marcar com s'ha d'actuar per acompanyar la transició entre les diferents etapes educatives. "La regulació d'aquesta transició resulta fragmentada, abastant elements dispersos com els currículums, les instruccions d'inici de curs i diverses normes d'organització", alerta l'informe.
L'exemple dels instituts escola
En el cas de Catalunya, els experts de la Fundació Europea Societat i Educació consideren que hi ha un nivell de regulació intermedi de la transició entre primària i secundària, juntament amb Canàries, Cantàbria –una de les comunitats amb millors resultats a les proves PISA–, Castella-la Manxa i La Rioja. En canvi, considera que Andalusia, el País Valencià i Múrcia tenen un grau de regulació alt d'aquesta transició.
Pel que fa al sistema educatiu català, l'estudi valora que la xarxa pública té 132 instituts escola, un model que, segons l'informe, "afavoreix la continuïtat pedagògica i disminueix l'abandonament escolar, sobretot entre els més vulnerables". "L'absència de ruptura entre etapes, la continuïtat curricular i la permanència de l'alumnat en un entorn escolar estable permeten una transició fluida i menys estressant, reduint els efectes negatius del canvi de cicle, el descens del rendiment i el risc d'abandonament", insisteixen els experts de la fundació educativa.
Per altra banda, l'informe alerta que el model d'institut escola a Catalunya –i també a l'Aragó– encara es percep com una mesura excepcional i dirigida a contextos vulnerables, mentre que al País Basc i a les Balears sí que es valoren com "un model exitós susceptible de ser generalitzat, destacant la millora de la transició com un dels principals motius de la seva implantació".
Més enllà de l'anàlisi per autonomies, l'estudi també fa una comparació a escala internacional. En aquest sentit, l'informe destaca el cas de Suècia, on la majoria d'alumnes aprenen en el mateix centre educatiu fins als 15 anys, o el de Portugal, on l'educació obligatòria s'allarga fins als 18 anys i, tot i que l'alumne canvia de centre quan fa el pas a la secundària, el país compta amb bons mecanismes per acompanyar els estudiants en aquestes transicions.