Educació
Educació04/06/2023

Què estan fent a l'escola els països amb millor comprensió lectora?

Segons l'informe internacional PIRLS, Catalunya té un dels nivells més baixos de l'Estat i se situa per sota de la mitjana europea

BarcelonaAquesta setmana hem conegut que el nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans és dels més baixos de l'Estat i que queda molt lluny (a vegades, més d'un curs per darrere) dels països amb millors resultats d'Europa i del món. Més enllà d'analitzar en què pot estar fallant Catalunya, també és interessant saber què fan els països on el nivell és més alt i on no han patit tan severament els efectes del confinament per la pandèmia. Amb la interpretació de la pedagoga i codirectora del postgrau de Neuroeducació de la UB, Anna Forés, analitzem quins són els últims canvis en política educativa que han fet Astúries –la comunitat espanyola amb millors resultats– i tres dels països que se situen en el top 10 de l'informe: Anglaterra, Suècia i els Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Astúries: ràtios baixes

És la comunitat autònoma que millor nota ha tret en tot l'Estat. Amb 550 punts, supera països referents en educació com Finlàndia. Segons l'estudi, la diferència de nivell amb els alumnes catalans seria de més d'un curs escolar. Fonts de la conselleria d'educació asturiana preguntades per l'ARA atribueixen el bon nivell en comprensió lectora a una "concatenació de polítiques i recursos sostinguts en el temps, especialment durant la pandèmia". És la cinquena comunitat de l'Estat que més inverteix en educació, un fet que es tradueix en més professionals i ràtios més baixes. A les escoles asturianes hi ha un docent per cada 9 alumnes i fins i tot es mantenen escoles rurals obertes que només tenen quatre estudiants (a Catalunya es va baixar de la ràtio de 10 alumnes per primera vegada aquest gener amb la incorporació de 3.000 professionals). A més, el primer curs en pandèmia el govern asturià va invertir més de 40 milions d'euros en educació, uns diners que el primer any van servir per a les unitats covid (com a la resta de l'Estat), però que els dos cursos posteriors van anar destinats a contractar dos perfils concrets: especialistes en orientació i pedagogia terapèutica i especialistes en audició i llenguatge. El segon és un docent que es dedica només a treballar els problemes de la parla, l'escolta i la comunicació escrita.

Cargando
No hay anuncios

"El fet de llegir, per al nostre cervell, és una obra titànica perquè, evolutivament, el nostre cervell no està pensat per llegir. Per tant, si tens aquesta atenció més individualitzada i algú al costat amb qui poder anar contrastant que entens el que estàs llegint, evidentment la teva comprensió lectora millorarà", explica la pedagoga Anna Forés. Però aquestes ràtios baixes també permeten una cosa essencial: l'infant se sent especial. "Aconsegueixen que el nen que comença a llegir assimili que aquest és un moment d'exclusivitat. És un moment de plaer per a ells que volen repetir i que ajuda a fer que relacionin la lectura amb el benestar", explica.

Cargando
No hay anuncios

Anglaterra: fonètica i grups de suport per a les escoles

Anglaterra ha obtingut 558 punts en l'últim PIRLS i, a més, és un dels pocs països que gairebé no ha notat una baixada de resultats per la pandèmia (només ha perdut dos punts respecte a l'informe del 2016). El ministre d'educació anglès, Nick Gibb, assegura que els bons resultats al PIRLS arriben després d'introduir exàmens de revisió fonètica anuals des del 2012 i d'haver creat una xarxa de suport de 34 hubs que des del 2018 assessoren les escoles en l'ensenyança de la fonètica, el llenguatge primerenc i la lectura. Pel que fa als exàmens de revisió fonètica, la tècnica consisteix a fer llegir a l'infant 40 paraules, la majoria reals, però n'hi ha algunes que tenen una petita variació que les fa incorrectes. D'aquesta manera es pot comprovar si l'alumne està realment aprenent a llegir i a interpretar el significat de la paraula i s'asseguren que no està memoritzant el so de les paraules que havia llegit anteriorment sense relacionar-les amb el seu significat. Cada escola adapta l'avaluació al nivell de l'alumne, però el test que anualment fa el ministeri d'educació marca que l'ideal és que l'alumne reconegui, com a mínim, 32 de les 40 paraules que llegeix.

Cargando
No hay anuncios

Segons Forés, aquesta tècnica respon més a un mètode d'avaluació que no a un recurs per millorar la comprensió lectora. Sí que serveix, però, per a dues coses: enriquir el vocabulari –com més paraules es comprenen més fàcil serà interpretar un text– i lluitar contra un instint natural del nostre cervell per globalitzar. "Com a éssers primitius, quan a la sabana vèiem el cul d'un lleó, ja assumíem que hi havia un lleó sencer. Ara, quan aprenem a llegir, passa el mateix. Els infants confonen fonemes perquè pressuposen quina lletra hi ha escrita i, per exemple, canvien la 'd' per la 'b', perquè girant-les són iguals".

Cargando
No hay anuncios

Suècia: Adeu, pantalles

Suècia figura al top 10 de l'últim informe PIRLS i, amb 544 punts, està per sobre de la mitjana europea (528). Tot i això, el govern suec veu amb preocupació el fet que el nivell de comprensió lectora dels alumnes hagi caigut 11 punts respecte a l’informe del 2016. Per això, tal com ja anaven avisant des de fa mesos, han decidit fer un canvi dràstic i fer marxa enrere en el pla digital que havien presentat a finals del 2022. Volen tornar a unes aules amb més llibres i menys pantalles. Ho fan després d'haver demanat informes a més de 60 experts sobre la digitalització a l'aula i alertant del risc que pot suposar "crear una generació d'analfabets funcionals".

Cargando
No hay anuncios

Tot i que Forés aclareix que les pantalles "no són el dimoni, sinó l'ús que se'n fa", sí que diu que pot ser perjudicial en tres aspectes: "Llegint amb una pantalla fas servir menys sentits que fent-ho amb un llibre i, si s'utilitzen tots els sentits, les coses s'aprenen molt més bé". El segon perjudici té a veure amb el moviment que fan els ulls quan llegim en una pantalla petita: "Al mòbil llegim de dalt cap a baix i no fem moviments sacàdics, que són petits salts que fan els ulls i que serveixen per retenir les paraules". D'aquesta manera, els infants també perden la capacitat de llegir amb més amplitud. El tercer problema són les distraccions. "Les pantalles tenen molts distractors i l'atenció és un recurs molt limitat. Tot el que et sobreestimuli no ajuda en l'aprenentatge i, per descomptat, en la comprensió", defensa Forés.

Cargando
No hay anuncios

Estats Units: Diversitat curricular

Els bons resultats (en comparació amb altres països) dels alumnes d'Estats Units arriben en un moment de crispació pels canvis que, a partir del curs que ve, es volen implantar i que, precisament, tenen a veure en la manera com s'ensenya els infants a llegir. Els últims estudis nacionals han demostrat que el nivell de comprensió lectora als Estats Units ha caigut un 5% respecte al d'abans de la pandèmia, tot i que globalment, els seus resultats estan 41 punts per sobre que els de Catalunya. Als Estats Units no hi ha un currículum nacional i només s'estableix que totes les escoles han d'ensenyar obligatòriament matemàtiques, escriptura i lectura, però cada estat decideix com, i fins i tot hi ha zones on cada escola decideix quin currículum aplicar en funció de la necessitat dels seus alumnes. Això ha fet que durant molt de temps s'hagi anat passant de mètodes més rígids basats en la fonètica, a tècniques més centrades a potenciar l'afició per la lectura i a assegurar-se que els alumnes entenen el significat dels contes, fent servir, a vegades, exercicis com endevinar paraules mirant imatges.

Cargando
No hay anuncios

Des del 2019, però, arran dels mals resultats nacionals en comprensió lectora, una vintena d'estats estan fent canvis en els currículums escolars per tornar a centrar-se més en la fonètica. Forés insisteix a dir que no té sentit decidir-se per un corrent o per l'altre, però que sí que pot haver-hi un problema d'ordre. "Moltes vegades comencem el procés lector al revés. No hem tingut l'ocasió de parlar-ne gairebé ni a classe ni a casa i, en canvi, volem forçar el procés lector. Això és una aberració, des del punt de vista pedagògic, i fa que s'assimili la lectura a la frustració i després no es vulgui llegir", explica la pedagoga. Assegura que el que s'ha de fer és "acompanyar aquest plaer per a la lectura amb anar-los donant vocabulari i fer-los parlar i arribarà un moment en què ells sols començaran a llegir".

I a Catalunya?

Quan es van saber els mals resultats de comprensió lectora a Catalunya, el departament d'Educació va exposar què s'estava fent per millorar aquests problemes que ja havien anat detectant amb les proves de competències bàsiques que es fan cada any. Amb els nous currículums, es destinen 30 minuts diaris a la lectura a primària i el departament va explicar que treballa en un nou pla de millora de les biblioteques escolars (segons dades del curs 2019-2020, només hi ha un 56% d'escoles catalanes que en tenen una en funcionament) i en una campanya per fomentar la lectura entre les famílies i la lectura en veu alta a casa. Forés adverteix que els 30 minuts de lectura no s'haurien de separar de la resta de matèries, ja que "la comprensió lectora s'adquireix llegint coses concretes que siguin útils, perquè al nostre cervell li agrada fer coses més integrades, i no tan esbiaixades".

Pel que fa a les biblioteques, la pedagoga posa com a exemple de bones pràctiques les escoles que estan optant per fer biblioteques als passadissos o amb espais que tenen coixins i llum tènue per promoure que els infants puguin posar-se a llegir de manera més orgànica, "quan entren a l'escola o en l'impàs entre una activitat i una altra, sense que sigui una acció forçada". Finalment, Forés posa en valor la intenció de potenciar la lectura en veu alta a casa, però adverteix que la clau és que hi hagi algú escoltant i interactuant amb l'infant quan ho fa: "Els nens el que més valoren és que en aquell moment tenen al papa, la mama o l'àvia només per a ells. És un moment molt íntim que crea un vincle i aquest benestar, després, el podran associar a la lectura".