Educació
Societat  /  Educació 12/05/2022

La jornada intensiva a les escoles perjudica els alumnes, les famílies i l'economia

Un informe calcula que es deixen d'ingressar 8.000 milions d'euros anuals per fer-se càrrec dels fills a la tarda

ARA
3 min
Ensenyament convida a fer jornada intensiva més escoles

BarcelonaLa jornada intensiva a les escoles (fer classes només fins a l'hora de dinar) no és bona per als alumnes, sobretot en termes socials i emocionals. El motiu? Repercuteix directament en la logística laboral dels pares i acaba generant una bretxa de gènere i econòmica, depenent de si la família té xarxa familiar o els recursos necessaris per assumir la cura dels nens a la tarda. És la conclusió principal de l'estudi Jornada escolar contínua: com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu, elaborat pel Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade, l'EsadeEcPol.

Concretament, l'informe detalla que la jornada escolar contínua –que a Catalunya fan els instituts i les escoles durant el mes de juny, i que a partir del curs que ve faran tots els centres durant tot el setembre– suposa una pèrdua de 8.048 milions d'euros a l'any per a les famílies espanyoles, que es veuen obligades a tenir ajuda externa per la cura dels petits o bé a deixar de treballar per fer-se'n càrrec.

La reducció d'aquestes jornades laborals, a més, és una càrrega que, encara avui, suporten sobretot les dones, en un 66,4% dels casos, segons l'informe, que s'ha elaborat a partir de les dades de famílies amb fills d'entre 3 i 12 anys recollides a l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Quan un dels dos progenitors deixa la feina per encarregar-se dels fills, l'horari laboral s'ajusta com a màxim fins a les 25 o 28 hores de feina setmanals, cosa que té un impacte directe en els ingressos familiars. "Són uns resultats molt rellevants que visibilitzen per primera vegada que l'avanç de la jornada matinal o contínua comporta enormes costos socials, econòmics i d'igualtat de gènere per a les famílies espanyoles", assegura Ángel Martínez, analista a EsadeEcPol i coautor de l'informe.

Precisament, la jornada intensiva és la solució que proposa el departament d'Educació a Catalunya per compensar l'avançament de l'horari escolar a principis de setembre per evitar que els professors hagin de fer més hores de feina. Malgrat el rebuig majoritari dels equips docents a l'avançament del curs, l'informe d'Esade constata que els docents prefereixen treballar en horari intensiu.

Els docents, a favor de la jornada intensiva

De fet, la jornada contínua s'ha estès a molts centres arran de la pandèmia i podria arribar a més. Entre els docents que encara fan jornada partida (matí i tarda), el 44,5% diuen que els seus claustres estan debatent canvis per al curs vinent i el 28,7% ja han activat votacions per aconseguir-ho. La majoria dels més de 2.100 professors entrevistats prefereixen la jornada intensiva: el 93% dels docents entrevistats apunten que el principal benefici és l'aprenentatge dels alumnes i un 65,5% diuen que és millor per a la conciliació de les famílies, malgrat que els resultats de l'informe apunten al contrari. Només el 26% dels docents veuen un motiu de pes que la jornada intensiva millori la seva pròpia conciliació laboral. "La divergència entre l'opinió del professorat i les evidències de l'informe es poden deure a una certa subjectivitat del docent en les valoracions sobre la jornada contínua, més versada en opinions pròpies que en investigacions rigoroses", asseguren des d'EsadeEcPol.

De fet, l'informe també destaca que alguns informes correlacionals assenyalen que la jornada completa o partida està associada a millors resultats, si bé és cert que els mateixos analistes reconeixen que, en aquest cas, al seu estudi no constaten una "evidència rigorosa" entre el tipus de jornada i el rendiment acadèmic.

El que sí que demostra l'estudi d'EsadeEcPol és l'impacte beneficiós del temps (lectiu o no lectiu) que els nens i nenes passen a l'escola, sobretot a escala socioemocional. També han comprovat que dinar aviat i fer una pausa després s'adapta millor als bioritmes dels nens i en millora la salut, els cicles del son i el benestar. “Si situem l'alumnat com a eix central de les polítiques educatives, tota la literatura empírica rigorosa apunta a la importància de jornades escolars àmplies amb dinars relativament d'hora, justament al contrari del que passa ara”, afirma Marta Ferrero, professora de la Facultat d'Educació de la UAM i coautora de l'informe.

L'economia hi perd

Finalment, els autors de l'informe apunten que, en termes econòmics, l'Estat també es beneficia de la jornada completa perquè s'evita que els progenitors abandonin la feina i, per tant, es deixin d'ingressar també els impostos equivalents a aquests guanys via l'IRPF. L'informe assegura que instaurar la jornada completa partida a les etapes d'infantil i primària suposaria un augment de 1.200 milions d'euros en la recaptació d'IRPF.

Amb aquests diners, apunta l'estudi, l'Estat hauria de repercutir-los en tres partides fonamentals: ampliar les beques menjador, millorar les infraestructures dels centres i compensar el professorat amb un complement salarial per augmentar les hores de permanència als centres. "Considerem que es pot avançar cap a una educació a temps complet que sigui políticament viable i que permeti equilibrar els costos i els beneficis tenint en compte els interessos de tothom", conclou Lucas Gortázar, director d'educació d'EsadeEcPol i coautor de l'informe.

stats