L'impacte en l'educació pública a Girona de la privatització de dos centres de l'Opus Dei: "Tot és incert"

GironaLa Nassima arriba a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de Girona amb la llengua fora. Tenia cita a les deu del matí i són passats un quart d'onze. "Aquest matí he anat a treballar i estava convençuda que la cita era per demà... Ja no sé ni quin dia visc de malament que ho estic passant per tot això de la preinscripció dels nens", exclama. És mare soltera, té tres fills, el del mig és autista i fa tres anys ja va ensumar-se la situació d'aquests dies. Va ser quan va batallar de valent amb el departament d'Educació perquè el gran, que ara té 14 anys, no comencés l'ESO al centre només per a nois de l'Opus Dei a Girona, el Col·legi Bell-lloc. "Jo volia anar a la pública –exclama–, però llavors no em van donar alternativa i ara ja et pots espavilar. Ja veig que el gran haurà d’anar a estudiar a l’altra punta de la ciutat, perquè no hi ha més opcions ni places".

És una de les més de dues-centes famílies afectades per la decisió del Bell-lloc i Les Alzines, col·legis diferenciats per a nens i nenes, de privatitzar-se i renunciar al concert per poder continuar segregant per sexe. Són dos centres amb un total de 2.300 alumnes que començaran el pròxim curs amb una quota mensual al voltant dels 600 euros per infant, ja que perden el finançament de la Generalitat. Fa mesos que l’Ajuntament de Girona es prepara per a aquest "impacte" totalment "incert" per a escoles i instituts públics, on es crearan onze grups nous, sobretot a l’ESO, per poder absorbir l’alumnat que surt dels centres de l’Opus Dei. Una "ona expansiva", en paraules del cap d’escolarització, Héctor González, de la qual només podran conèixer les conseqüències d’aquí dos o tres anys, quan el sistema es torni a regular. I és que en un context de davallada demogràfica a les aules, Girona es troba en una situació diametralment oposada: buscant places i espais per fer classe de sota les pedres, i havent duplicat el personal per atendre la preinscripció escolar. Tant el consistori com les escoles implicades van plantejar retirar el concert de forma gradual, però el Govern ho va descartar.

La notícia no era nova, ja que es va anunciar el juny passat, però el departament d’Educació hi ha afegit incertesa fins a l’últim moment. La preinscripció escolar va començar el 4 de març i s’allargarà fins dimarts vinent, i encara no s'havia acabat de retirar el concert a infantil al Bell-lloc i a Les Alzines. Es tracta d’una etapa en què els dos centres no segreguen per sexe, i s'estava debatent si el concert també es retirava en aquesta etapa, i la decisió definitiva del departament no ha arribat fins a aquesta setmana. Segons fonts d’Educació, la resolució encara no ha sortit publicada al DOGC, però ja avancen que contindrà "la denegació dels concerts a totes les etapes" als dos centres. Mentrestant, però, es mantenia oferint l’opció en la preinscripció escolar a I3, cosa que per a la regidora d’Educació de Girona, Queralt Vila, generava confusió i desigualtats. Des del consistori retreuen al departament que faci les coses a última hora i que siguin els treballadors de l’Ajuntament els que hagin de "donar la cara".

Onada de privatitzacions

El cas del Bell-lloc i les Alzines a Girona no és aïllat a Catalunya. L’Hospitalet de Llobregat es troba en una situació similar, per la privatització dels col·legis Xaloc i Pineda –que sumen 2.800 alumnes–. En el seu cas també es calcula que uns dos-cents alumnes començaran el pròxim curs en escoles i instituts públics, cosa que comportarà obrir una desena més de grups. Per no perdre el concert, fa tres anys els centres de l’Opus Dei a Girona van acceptar deixar de segregar. La decisió va anar acompanyada d’incloure per primer cop a l’uniforme una faldilla-pantaló per a les nenes. Però aquest any, quan la Generalitat renovava la revisió del finançament per a les etapes de primària i ESO, s’ha optat finalment per renunciar al concert per poder mantenir el model diferenciat. Ara bé, en el cas de Girona, el Bell-lloc i les Alzines comencen un procés de fusió que ha de culminar el 2030 utilitzant un mateix centre, a Can Gibert del Pla, per intentar guanyar múscul i reduir costos.

"És important recordar que la pèrdua del concert no és una decisió dels centres, sinó conseqüència d’un marc normatiu que ha anat canviant en els darrers anys", expliquen els directors dels col·legis gironins de l’Opus Dei, que asseguren que "l’educació diferenciada és un model pedagògic que forma part de la identitat dels dos centres des dels seus inicis i que ha donat bons resultats educatius". "En realitat, les escoles no han canviat; el que ha canviat és el marc en què han de funcionar", detallen. En aquest procés, asseguren que han intentat actuar amb "màxima transparència i responsabilitat amb les famílies" i que "una part important ha manifestat formalment" la voluntat de continuar vinculada al projecte. Per fer-ho, calia pagar una prereserva de plaça de 350 euros.

I els diners del concert?

Els principals damnificats d’aquest procés de privatització són els alumnes vulnerables socioeconòmicament. En el sistema es coneixen com a NESE B, i arran de la posada en pràctica del Pacte contra la Segregació Escolar, des del curs 2021-2022 tot centre públic o concertat ha d’oferir unes places en cada curs per fer front a les desigualtats educatives i redistribuir l’alumnat, perquè no es concentri. Situat entre els barris de Can Gibert del Pla i Sant Narcís de Girona, el col·legi Bell-lloc ha anat incorporant amb els anys alumnat de famílies vulnerables. Per finançar la seva escolarització, Educació atorga una motxilla escolar anual al centre de 988 euros per estudiant. Una xifra que augmentarà més enllà dels 1.000 euros arran del pacte firmat aquesta setmana entre la Generalitat i l'escola concertada, en funció del percentatge d’alumnat vulnerable socioeconòmicament de cada centre.

Ara, amb l’impacte de la privatització i fusió dels dos centres de l’Opus Dei a Girona, les direccions dels instituts públics on s’obriran la majoria dels nous grups –nou en total, segons les previsions–, reclamen que els diners estalviats en el concert per la Generalitat es quedin a la ciutat. Ho explica Rubén Pino, director de l’Institut de Montilivi, que tindrà un nou grup a 2n d’ESO: "Els alumnes són sempre benvinguts, però si augmenta la complexitat del centre calen els recursos pertinents, perquè diversitat sense recursos és una trampa al solitari. A Girona tenim instituts força tensionats". En aquest sentit, Pino demana a Educació que aquest any es faci una revisió extraordinària de la complexitat dels centres. Per poder fer front a la demanda de noves places als instituts, el percentatge d’alumnat específic NESE B a Girona ha passat del voltant d’un 15% a un 50% per aula en el conjunt de centres educatius de Girona, la qual cosa suposa un risc per combatre la segregació escolar.

S’està polaritzant l’ensenyament?

A efectes pràctics, Girona passarà de tenir dos centres privats –tres a la pràctica si es té en compte el de Fornells de la Selva– a cinc. Es tracta de Montessori, Montjuïc Girona International School, Saint George School i ara Les Alzines (femení) i el Bell-lloc (masculí), que a la llarga convergiran en un sol centre potser amb un nom nou. Des de l’Ajuntament detallen que l’alumnat en escoles privades no ha crescut la darrera dècada però que el creixement de l’oferta és una mostra de la polarització social que vivim, no només en educació, sinó també en altres àmbits com el de la sanitat. Amb tot, també es valora que en un context de reculada demogràfica a les escoles, la nova situació ha de permetre compensar el tancament de grups escolars.

Davant la incertesa amb què viu el moment la comunitat educativa a Girona, la investigadora en desigualtat educativa de la Universitat de Barcelona (UB) Sheila González demana canviar el prisma, "aguantar" i "repartir" l’alumnat el màxim possible perquè el traspàs tingui el mínim impacte. A parer seu, Girona està acabant amb el greuge de les "concertades elitistes". I posa d’exemple que dels 2.300 alumnes dels dos centres siguin 200, menys d’un 10%, els que vagin a la pública. "Una de les poques coses que em neguitegen de la lluita antisegregació són aquests tipus d’escoles, perquè en realitat funcionen com a privades, sense una funció pública. Ara resolem aquest problema", assenyala. El pes de la privada a Catalunya és al voltant de l’1,5% perquè "fins ara estava camuflat", mentre que González detalla que el més habitual en països de l’entorn és d'entre el 3 i 5%.

Encara en plena preinscripció escolar, davant de l’oficina de l’OME al carrer Ciutadans es fa difícil tenir una mirada llarga. La majoria de les famílies que fan cua, com la Nassima, porten els fills o les filles als centres que es privatitzaran. L’Aya fa 3r d’ESO, la Mariam 3r de primària. Viuen a Santa Eugènia i la seva mare, la Naima, assegura que li encantaria que continuessin anant cada dia fins a Les Alzines perquè és una "bona escola", però diu que no pot pagar els "1.500 euros al mes" que li demanen. Aquest darrer curs va començar amb gairebé 31.000 alumnes menys a les aules de les escoles i els instituts catalans de Catalunya que l’anterior per la davallada demogràfica. La concertada també va viure una davallada important. La que no ha perdut alumnes és l’escola privada, que si bé és minoritària ha crescut lleugerament, segons dades del departament. A Girona caldrà veure l’impacte imminent, a mitjà i a llarg termini de la fusió del Bell-lloc i Les Alzines, i la viabilitat de la privatització amb unes quotes sensiblement inferiors a d’altres privades a la ciutat.