L’escola privada esquiva la caiguda demogràfica a Catalunya

BarcelonaAquest curs va començar amb gairebé 31.000 alumnes menys a les aules de les escoles i els instituts catalans que l'anterior. Aquest és només un exemple de com la baixada de la natalitat està impactant en el sistema educatiu públic i concertat, un sistema que en els darrers cinc cursos ha perdut més de 55.000 estudiants a l'educació obligatòria. Ara bé, aquesta caiguda demogràfica no ha tingut el mateix impacte en l'escola privada, que, malgrat que és molt minoritària, ha continuat creixent lleugerament en el nombre d'alumnes.

Concretament, segons les dades del departament d'Educació que ha analitzat l'ARA, entre el curs 2019-2020 i el 2024-2025 la xarxa concertada ha perdut fins a 21.100 alumnes a l'educació obligatòria (infantil, primària i ESO). En el mateix període, a la pública el nombre d'estudiants s'ha reduït en 36.040. Mentrestant, en aquests sis anys, l'escola privada ha sumat 817 alumnes.

Segons el catedràtic de didàctica i organització educativa de la Universitat de Barcelona (UB) Francesc Imbernon, darrere d'aquest augment de l'interès per la privada sobretot hi ha tres factors: l'intent de protegir el capital cultural i social de les classes altes, l'augment de l'arribada d'expats i la incertesa davant les notícies constants de la davallada del nivell educatiu. Imbernon explica que el decantament per la privada no és "una qüestió merament pedagògica, sinó una lògica de distinció i de reproducció social". "Les famílies que tenen més diners busquen entorns més homogenis. En contextos d'incertesa social, d'immigració i d'augment de la vulnerabilitat, és una estratègia de protecció del capital cultural i acadèmic dels fills", detalla el catedràtic. A més, també assenyala un factor lingüístic i de model: "Hi ha expats que no aprenen català ni el necessiten per a res. L'augment d'aquesta població ha fet créixer les escoles internacionals i els centres amb currículums estrangers o amb l'anglès com a llengua vehicular".

De fet, des de les escoles privades també admeten que els expats són un dels seus "punts clau de creixement estratègic", tal com detalla el president de l’associació professional Escoles Privades Independents de Catalunya (EPIC), Àlex Cerdà. "És veritat que ens ha ajudat molt tota la gent que està venint d'altres països amb un poder adquisitiu més alt que els permet finançar escoles privades que tenen un cost més elevat", reconeix. A més de l'idioma, Cerdà també assegura que els seus projectes educatius atrauen moltes famílies perquè "l'educació està en un punt en què les metodologies cobren una especial rellevància".

Tot i que és l'única xarxa que guanya alumnes, la privada continua sent una minoria a Catalunya. Si les escoles i els instituts públics acullen més de 640.000 alumnes i els concertats uns 300.000, la privada en té poc més de 15.000. En aquest punt, però, cal afegir que a partir del curs que ve la xarxa privada s'engreixarà més per una altra raó: l'extinció dels concerts als centres educatius que segreguin per gènere. El canvi de criteri, que fa anys que s'adverteix, farà que el curs vinent 247 grups d'escoles i instituts concertats a Catalunya passin a ser privats, ja que el centre ha preferit no rebre finançament públic i continuar separant nens i nenes.

Augment disparat de la privada en l'etapa postobligatòria

Ara bé, les proporcions en una xarxa educativa o altra canvien —i molt— quan ens fixem en l'educació postobligatòria, és a dir, en el batxillerat i la FP. De fet, és sobretot la FP i, més concretament la FP a distància, la que en els darrers anys ha donat ales a la xarxa privada. D'aquesta manera, en sis anys la privada ha guanyat fins a 41.765 alumnes en l'educació postobligatòria. Per tot plegat, avui dia, entre la FP i el batxillerat la privada té 101.668 estudiants, més de la meitat que la pública (193.818) i desenes de milers més que la concertada, que el curs passat es va desplomar fins als 34.207 alumnes en l'etapa postobligatòria.

Es recupera l'interès per la concertada

Tot i que fa anys que l'escola concertada denuncia el tancament de grups i l'infrafinançament dels centres educatius més socials i allunyats de l'elitisme, els darrers tres cursos hi ha hagut un augment de l'interès de les famílies per aquest model. A diferència del que ha passat amb el nombre d'alumnes, des del curs 2023-2024 les sol·licituds per entrar en primera opció en una escola o institut concertat han crescut. Per exemple, fa tres anys 18.087 alumnes van sol·licitar començar l'etapa d'infantil a una escola concertada com a opció preferent, mentre que el curs actual aquestes peticions s'han enfilat fins a les 19.577. Una situació similar s'ha viscut a la primària, en què s'ha passat de 5.994 sol·licituds a les 7.046 d'aquest any.

Segons la directora de la Fundació Escola Cristiana —que agrupa més del 60% dels centres concertats de Catalunya—, Meritxell Ruiz, aquest canvi de tendència es deu, sobretot, a "un interès pels projectes educatius i per l'estabilitat de les plantilles en un moment de molta inquietud per l'aprenentatge". "Fa sis o set anys les famílies preguntaven si es feien deures, si hi havia llibres... ara venen amb Excels i els dubtes són si realment els nens aprenen o en quin curs s'introdueix la lectura", relata Ruiz.

Cap a un sistema dual?

Tot i que el pes de la privada encara és infinitament més petit que el de la concertada i la pública, Ruiz i Imbernon denuncien el risc d'anar cap a una dualització del sistema. "Ens podem trobar una escola pública amb una concentració cada cop més acusada d'alumnes vulnerables, i una concertada i privada elitistes que concentrin la població amb més capital econòmic i cultural", adverteix el catedràtic de la UB. A més, també alerta que és preocupant "la narrativa que la pública funciona pitjor, que és una afirmació molt simplificadora, però que cala molt al nostre país".

Per evitar aquest extrem, la cap de projectes de la Fundació Bofill, Maria Segurola, insisteix en la necessitat de planificar a deu anys vista. "Que hi hagi menys nanos no ha de ser necessàriament un problema per a l'escola. És una oportunitat, si es continua invertint el mateix. El problema és en què s'inverteix". En aquest sentit, apunta que una de les claus és tancar línies de manera homogènia a les diverses xarxes per evitar la sobreoferta de places: "Si no reduïm la sobreoferta és possible que això acabi redundant en una pèrdua de pes de la xarxa pública, una cosa que no és desitjable", adverteix Segurola.