La FP privada fa el 'sorpasso' a la concertada: té el doble d'alumnes que fa 5 anys

BarcelonaEl curs passat els graus de formació professional (FP) de la privada van rebre el doble d'alumnes que fa només cinc anys. Aquest increment d'interès per la privada en els graus mitjans i, sobretot, en els graus superiors de FP fa anys que no és una novetat: en els darrers cursos el nombre d'estudiants que s'han format a la privada sempre ha estat superior a la concertada en aquesta etapa de l'educació postobligatòria. El curs 2019-2020 la FP privada tenia 40.989 alumnes, gairebé 20.000 més que els que optaven a la concertada. Aquesta diferència, però, s'ha disparat fins al punt que el curs passat hi havia uns 60.000 alumnes més que feien un cicle a la privada (82.009) que no pas a la concertada (21.963).

Tot i aquesta tendència a l'alça, durant els últims cursos l'oferta de grups de FP a la concertada ha estat per sobre de l'oferta de la privada. Un exemple el trobem en el curs 2021-2022, quan la concertada tenia una oferta de 243 grups més que la privada. Ara bé, el curs passat això va canviar i la privada va fer el sorpasso a la concertada oferint 55 grups més i arribant als 909 entre graus mitjans i superiors.

Tot i aquest frec a frec entre la privada i la concertada, cal tenir en compte que a Catalunya la pública continua sent la que més alumnes acull, també a la FP, amb 119.219 i un total de 4.399 grups el curs passat. A més, de cara al curs vinent el departament d'Educació preveu oferir 7.500 places noves a FP, de les quals 2.149 seran per a centres concertats.

Darrere d'aquest sorpasso hi ha diversos motius que, entre d'altres, van des de la diferència del tipus de graus que ofereix una modalitat i l'altra fins als temps de preinscripció i matriculació dels cicles de FP.

"Possiblement la raó principal per la qual s'ha produït aquest fenomen és que durant dècades el nombre de grups de cicles concertats ha quedat bloquejat. No ha pogut créixer perquè l'administració pública no donava més concerts perquè no tenia obligació legal de fer-ho, i mentrestant la privada ha anat fent", apunta el consultor en FP i ex director general de FP, Melcior Arcarons. En aquest sentit, el també consultor en FP, Fabian Mohedano, afegeix que, per contra, "la privada ha crescut a Catalunya i Espanya, perquè si tu compleixes els requisits, ja et donen l'autorització per oferir uns nous estudis, independentment de si n'hi ha una necessitat o no".

Des de fa anys, i davant l'augment d'interès per la FP –aquest any hi ha hagut un 7% més de sol·licituds de preinscripció que l'any passat–, el departament d'Educació ha traçat diverses estratègies per alinear l'oferta de graus de FP amb les necessitats del teixit productiu. És a dir, per evitar que les formacions que després no tindran sortida laboral no creixin i per potenciar les que requereix el sector empresarial.

Ara bé, tal com explica Mohedano, el fet que la privada pugui encetar uns estudis només complint els requisits ha fet que, amb l'intent de reordenar la FP del Govern, algunes empreses vegin una oportunitat per oferir estudis que tenen molt d'interès com el de videodiscjòquei o els d'esports, però no tinguin un gran nombre d'oportunitats laborals al país i que, per tant, el sector públic no hagi potenciat. "És l'única queixa que tinc respecte a la formació privada. Per què l'administració no controla el sistema d'autorització i permet que creixi l'oferta en àrees on després no hi haurà ocupabilitat?", lamenta el consultor.

Per altra banda, tant Arcaros com Mohedano insisteixen que en aquesta equació també cal incloure-hi l'èxit de la FP online, una modalitat inexistent a la concertada, però que, en canvi, a la privada cada cop té més èxit en centres catalans que formen alumnes de tot l'Estat.

La incertesa de la preinscripció

Un altre dels motius de l'auge de la FP privada està relacionat amb l'augment del prestigi d'aquests estudis. "El segment social que es pot pagar els estudis i que abans no volien saber res de la FP perquè la veien com la ventafocs del sistema educatiu ara sí que ho veu com una sortida digna", apunta Arcarons. A més, l'ex director general de FP també destaca que un factor que explica aquest canvi de percepció és que els centres privats "s'estan especialitzant més en el grau superior i ho presenten com uns estudis superiors gairebé com si fossin universitaris, com passa en altres punts d'Europa".

Finalment, Arcarons posa sobre la taula un altre motiu que ha estat crucial perquè es produeixi el sorpasso de la privada a la concertada en formació professional: els terminis i problemes amb la preinscripció i la matrícula a la FP. En els darrers anys l'alta demanda per entrar en un cicle, combinat amb un desequilibri entre els estudis demandats i els estudis oferts ha fet que el curs comenci amb 30.000 d'alumnes sense plaça, i que alguns estudiants que no havien entrat al grau que els interessaven optessin per no fer FP.

"Com que el procediment d'admissió és massa complicat i el calendari de matriculació és una mica massa llarg es genera una incertesa a les famílies. Això fa que, o s'opti per fer batxillerat, on se sap segur que tindran plaça o, si no, que qui pugui pagar-ho se'n vagi a la privada per assegurar-se tenir una plaça abans que el fill acabi l'ESO", descriu Arcarons, que insisteix que el creixement de la privada a la FP no té per què suposar un problema, sinó una possibilitat de millora.

Per intentar evitar un nou inici de curs amb milers d'alumnes sense plaça assignada a la FP, el Govern ha optat per modificar el procés i avançar el calendari de preinscripció. Enguany el procés de preinscripció es farà online i acabarà el 31 de juliol, en lloc del setembre, com fins ara.