Emergència Social

Afrontar quatre desnonaments en un any: "Ja no tinc llàgrimes per plorar"

Una família monomarental de Badalona s'enfronta el quart intent de desallotjament del seu pis, que van perdre per no poder pagar la hipoteca

BadalonaFa mesos que li costa dormir i li ha marxat la gana. Tahira Kalsoon s'enfrontava aquest dijous al quart intent de desallotjament. Això vol dir que per quarta vegada en menys d'un any els nervis se li fiquen a la panxa i poden amb ella. "Ja no tinc llàgrimes per plorar,", diu amb els ulls tristos aquesta dona, mare de dues adolescents de 16 i 14 anys (aquesta última, nascuda a Catalunya)- Finalment, la comitiva judicial no s'ha presentat i el desallotjament ha quedat ajornat fins al gener.

Totes tres dones viuen al pis que fins al 2018 havia estat propietat de la família. Fins que el pare va deixar d'ingressar prou diners per pagar els 950 euros mensuals de la hipoteca del pis, al barri de Sant Roc de Badalona i valorat en uns 45.000 euros. Tampoc no van poder assumir els 450 euros en què es va quedar la quota després de la renegociació del deute. Com tantes famílies, el pis va passar a ser d'un fons voltor i ells es van convertir en okupes a casa seva, amb una ordre de desallotjament que han viscut amb "molta por" de pensar que no tenen alternativa digna. "No em puc imaginar quedar-me al carrer", continua.

Cargando
No hay anuncios

Al principi de la pandèmia el marit de Kalsoon va tornar al Pakistan per assistir el seu pare, greument malalt, però ja no en va tornar perquè es va encomanar de covid i la seva delicada salut també es va agreujar, fins al punt que ara ha d'estar connectat a una màquina de diàlisi tres cops per setmana i la diabetis l'amenaça les dues cames. La mala sort ha fet que en aquest temps li caduqués el NIE –el DNI per a extracomunitaris– i Espanya li denegués el visat d'entrada. De retruc, van quedar fora de la Mesa d'Emergència, una borsa d'habitatges socials per a famílies desallotjades, que rebutja les peticions si un dels membres de la família no té la documentació en regla. Com que el marit ja s'ha desempadronat del pis i només hi estan censades les tres dones (amb permís de residència vigent), en principi ha desaparegut "l'inconvenient" d'optar a un dels pocs habitatges socials. En canvi, Kalsoon s'ha negat a divorciar-se i no ha volgut fer "trampes que li haurien facilitat els tràmits", subratlla Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que assegura que ha vist pocs casos tan "dramàtics" com el d'aquesta dona entre les desenes d'intents de desallotjament que intenten evitar cada mes.

Sagués és juntament amb Enric Marín i Ginés Subirà l'ànima de la Plataforma, i amb el mòbil a la mà van d'aquí cap allà al carrer Càceres, Alfons XII, Còrdova. "Són les meves tres estrelles", apunta amb un mig somriure Kalsoon, perquè des que ha contactat amb l'entitat en favor de l'habitatge ja no se sent tan sola. Això no l'ha salvat de l'angoixa de protegir les filles perquè "no es descentrin dels estudis". Les nenes, però, també estan patint estrès i en alguna ocasió perden la concentració quan són a classe.

Cargando
No hay anuncios

Informes favorables

L'últim intent de desallotjament va ser el 27 d'abril, i la Plataforma ha intentat aturar la nova data, aquest dijous, amb la presentació d'informes de vulnerabilitat de la família, beneficiària d'una renda d'inserció, així com els de bons resultats acadèmics de les dues menors i la integració al barri, a l'haver passat per l'Ateneu de Sant Roc i el Casal dels Infants. "No podem permetre que una dona que ha lluitat tant i que és un referent per a altres dones pakistaneses del barri es quedi al carrer", afirma Enric Marín, que reflexiona que només amb una mica de "voluntat" la meitat de les ordres de desallotjaments es podrien "solucionar amb un lloguer social o el perdó del deute". Marín qüestiona que després de l'enorme pressió que fan els bancs i els fons per al desallotjament, els pisos poden quedar buits o reocupats. "Són pisos oblidats un cop se n'ha expulsat els veïns, ni tan sols hi ha un cartell d'«En venda»", lamenta l'activista.

Cargando
No hay anuncios

A 24 hores de l'arribada de la comitiva judicial, Kalsoon fa pinya amb la Plataforma per intentar aturar pacíficament un desallotjament a pocs carrers del seu. Una trentena de veïns donen suport a la família afectada, que reclama un lloguer social que puguin pagar. Una altra veïna explica que sempre respon a la convocatòria de la Plataforma. No ho fa per ella, sinó per la seva filla. "No permetré veure-la al carrer", proclama.

La falta d'una política d'habitatges socials disponibles ha fet fracassar la Mesa d'Emergència, que no té pisos en estoc per cedir-los als desallotjats. La desesperació ha fet que veïns s'espavilin i diverses famílies s'ajuntin per comprar un pis i compartir-lo. Fins i tot activistes pel dret a l'habitatge s'han decidit a adquirir-ne un per llogar-lo per sota del preu del mercat. És una manera "de trencar el cercle viciós", afirma Sagués, de respondre a la "inacció de les administracions públiques".