Dues manifestacions oposades s'enfronten a Badalona pels desallotjats del B9

BadalonaDues concentracions de posicions a favor i en contra de l’acollida dels desallotjats de l’institut B9 de Badalona s’han enfrontat aquest dilluns a la tarda davant de les portes de l’alberg municipal que es va tancar, fa gairebé dos anys, al barri de Montigalà. Són les dues Badalones. Per una banda, centenars d’activistes convocats pel Sindicat Socialista de l’Habitatge han defensat l’atenció humanitària cap al col·lectiu de joves migrants, una desena dels quals ocupa aquest servei des que es van quedar al carrer fa una setmana. Separats per un cordó d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, unes 300 persones han exigit amb crits racistes que se’ls faci fora de Can Bofí Vell i no se’ls doni sostre.

"Que se’n vagin al seu país", ha estat l’eslògan menys ofensiu que s’ha sentit des de la concentració veïnal, on s’han vist famílies amb fills i també individus d’extrema dreta que acusen els "negres" de ser delinqüents i crear inseguretat. "No els volem al barri", ha afirmat una veïna, però al seu costat el marit també ha rebutjat que s’obri cap altre espai per atendre’ls.

A pocs metres de Can Bofí Vell, l’alcalde de Badalona ha convocat una trobada informal amb veïns que expressen la por per la presència d’aquests joves desallotjats. Xavier García Albiol demana "calma" i davant de la crispació confirma que aquesta nit "no està entrant ningú a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat", l’espai que ahir diumenge hauria d’haver acollit quinze dels joves més vulnerables gràcies a un acord entre entitats socials com Càritas i el departament de Drets Socials. Una concentració de cinquanta persones, però, va impedir que l’església obrís portes i es va decidir aturar l’acollida i buscar una alternativa.

Les converses entre la conselleria i l’aliança d’entitats socials han continuat durant tot el dia d’avui, però s’ha tornat a descartar la parròquia per la impossibilitat d'una mediació amb els veïns contraris i per la falta de seguretat cap als allotjats i el personal tècnic.

A la reunió amb els veïns, Albiol ha indicat que, en relació amb el mig centenar de joves migrants que s’han refugiat sota del pont de l’autopista, "la Generalitat està treballant amb les entitats per treure’ls" d’allà. Pel que fa a la desena que han entrat a l’alberg, l’alcalde ha insistit que el seu objectiu és "tancar-lo i els que són dins, treure’ls, per després fer un precinte i posar-hi una alarma nova" per impedir noves ocupacions.

"Està pensat per a persones sense llar com ells"

Fonts d’entitats que acompanyen els joves de l’alberg expliquen que el grup es troba "relativament tranquil", malgrat les escridassades i les amenaces de mort que llancen els veïns i que poden sentir des de l’interior de l’edifici. "Creuen que han fet bé ocupant aquest espai pacíficament perquè està pensat per a persones sense llar com ells i no volen confrontacions amb els veïns", revela una activista, que retreu a Albiol que atiï l’odi i la confrontació dels veïns contra aquest grup de joves migrants vulnerables, mentre que durant els anys que va funcionar Can Bofí Vell mai hi va haver cap problema de convivència. Precisament, el director de Càritas de Barcelona, Eduard Sala, ha fet una crida a "refer ponts" per poder trobar una solució consensuada.

Davant dels crits i insults proferits pels concentrats contra els migrants desallotjats, Sala ha atribuït la crispació veïnal a l'augment de la precarització social, que afecta un de cada quatre catalans. "Existeix una rivalitat entre els precaris contra els més precaris", ha subratllat en una conversa amb l'ARA, en què ha reconegut que els veïns de barris degradats "se senten abandonats per les institucions i les mateixes entitats". Per aquesta raó, afirma que cal que tots els actors que treballen per atendre els expulsats del B9 "s'asseguin a la taula" i continuïn el diàleg. "Seria injust dir que tots els veïns convocats són racistes, de la mateixa manera que és injust acusar els residents del B9 de delinqüents", ha indicat Sala, que afirma que sense els esforços comuns no se'n sortiran.

Fa setmanes que les entitats i la conselleria treballen conjuntament per localitzar espais disponibles i en condicions per poder acollir el nombre més gran de persones. Però no és fàcil perquè la població vulnerable creix constantment a causa, en part, de les dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge i els sous baixos. L'oferta de places residencials que tenen les entitats està col·lapsada per l'alta demanda i hi ha una llarga llista d'espera de col·lectius també vulnerabilitzats. S'han analitzat locals de tota mena, fins i tot despatxos parroquials, que s'han descartat perquè no reunien un mínim de condicions. Per la seva banda, l'Ajuntament de Badalona es nega a donar-hi resposta, tot i ser l'administració competent.