Més de quatre hores de cua al carrer pels papers per regularitzar-se: "Hi seré fins que calgui"

BarcelonaTot i que l'oficina no obre les portes fins a les nou del matí, tres hores abans ja hi havia una cua llarga de gent esperant. "Fa quatre hores que espero, però hi seré fins que calgui", explica l'Asad. Fa cua a la porta del consolat del Pakistan a Barcelona, a l'avinguda Sarrià, per aconseguir un sol paper: l'autorització que ha d'enviar a la seva mare que continua vivint al Pakistan perquè sigui ella la que li enviï el certificat que provaque l'Asad no té antecedents penals. Aquest és un dels requisits per acollir-se a la regularització de mig milió d'immigrants sense papers acordada pel govern espanyol fa només dos dies. Del mig milió, es calcula que més de 150.000 resideixen a Catalunya.

Com l'Asad, que fa un any i mig que viu a Catalunya, centenars de persones –sobretot homes– s'esperen pacientment ocupant tota la vorera del carrer. La cua, de fet, fa la volta a la cantonada i a mig matí continua creixent. "Hi ha dues cues, una pel certificat d'antecedents i l'altra per altres tràmits, però és que la gent no escolta", es queixa l'Umar, que ha vingut a renovar el passaport. Sent un dels pocs del lloc que parla castellà i català amb fluïdesa, intenta ajudar la resta. De tant en tant, la calma de la cua es converteix en rebombori quan de dintre l'oficina del consolat surt un treballador a repartir números per fer cua. L'Asir i l'Ahmed fan cua des de dos quarts de vuit del matí i a les deu aconsegueixen tanda: el 192. "Necessito la carta per enviar-li a la meva mare, que li facin un certificat i que me l'enviï", és la manera més ràpida, explica l'Ahmed, en anglès. Detalla que ell fa un any que és a Barcelona, però que la seva filla de tres anys i la seva dona continuen al Pakistan. "Si jo arreglo els papers, serà més fàcil plantejar que vinguin", defensa.

El consolat del Marroc a Barcelona, ubicat al districte de Sant Martí, també ha notat un augment considerable de persones que hi van a fer gestions des de dimarts, el dia que el govern espanyol va aprovar la tramitació del procés de regularització. "Des de llavors hem omplert gairebé totes les cites prèvies, unes 400 al dia", afirma un treballador del consolat. De fet, admet que sort n'hi ha hagut que van implantar la cita prèvia fa tres anys, perquè abans les cues podien arribar a recórrer una illa completa. Hi havia gent que, fins i tot, dormia al carrer per poder entrar el primer al consolat.

Per a Lamine Sarr, portaveu de la iniciativa legislativa popular Regularització Ja i membre de Top Manta, és normal que hi hagi riuades de persones demanant tota la documentació necessària per aconseguir la regularització, ja que "és la millor notícia que pot rebre una persona sense papers". No només els permetrà treballar o accedir a un habitatge digne, també els permetrà tornar a veure les seves famílies després d'anys treballant a Espanya. "Conec gent que va arribar el 2006 i encara no ha vist la família. Sense papers no pots planificar el teu futur, sembla com si no existissis", diu.

"No sé quan em faran fora"

Amb tot, des de dimarts han crescut "exponencialment" les sol·licituds de cites prèvies, sobretot per les gestions relacionades amb la regularització. Això fa que no hi hagi cues, però sí un anar i venir constant de gent. Entre ells hi ha l'Ayman, de 21 anys, que s'ha presentat al consolat per poder demanar el certificat que acredita que no té antecedents penals al país d'origen. Va venir sol a Espanya ara fa dos anys, i està estudiant castellà. Ha passat per Andalusia, per Madrid i per Barcelona. "He de fer això perquè no sé quan em faran fora", comenta preocupat. Ell, però, no ha demanat cita prèvia i no el deixen entrar.

El certificat d'antecedents penals és un dels documents necessaris per tramitar una regularització i el motiu pel qual han augmentat les cites. Es pot aconseguir de dues maneres, segons fonts del consolat, però sempre s'ha de passar per la diplomàcia marroquina: es pot demanar directament al consolat que requereixi al Marroc aquest certificat, si bé aquest procés se sol allargar més d'un mes. Hi ha una forma més ràpida i és demanar a un familiar que es troba al país d'origen que el demani allà i després l'enviï. Per poder-ho fer, però, és necessari un certificat donant-li aquests poders, i això també s'aconsegueix al consolat. És precisament el que ha vingut a buscar l'Omar, de 37 anys. Fa tres anys que és aquí i treballa de paleta, tot i que no té papers. També està aprenent castellà.

És habitual que al voltant de les comissaries de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil de Catalunya hi hagi just al costat un negoci on fan les fotografies de carnet. I amb el consolat del Marroc passa absolutament el mateix. L'edifici, ubicat en una illa del Poblenou, està envoltat de locutoris que ofereixen molts més serveis. Fan fotografies de carnet, però també traduccions de documents i molts tràmits. És el negoci de fer-te la gestió: si pagues, et demanen ells la cita prèvia i fins i tot tramiten permisos de residència. N'hi ha més de cinc al costat del consolat. Dos d'ells admeten que des de dimarts també han notat un augment de la clientela.

Sarr creu que els requisits que ha posat el govern espanyol per aconseguir la regularització "són bons", ja que s'inclouen moltes opcions diferents per demostrar la residència. Igualment, ha criticat que la mesura "arriba molt tard" perquè la vida sense papers "és molt difícil" i el camí per aconseguir-ho ha sigut "molt complicat". "Si no fos per la necessitat política del PSOE no hauríem tingut mai aquesta oportunitat. Fa ràbia, perquè quan volen tenen arguments per fer-ho, però abans tot eren excuses", ha etzibat el portaveu de la iniciativa legislativa popular Regularització Ja.