Rescat d'un home amb síndrome de Diògenes al Prat: quins protocols van fallar?

BarcelonaEl cas de l'home de 48 anys que ahir va haver de ser rescatat de casa seva pels Bombers de la Generalitat ha obert un debat social, especialment a l'Ajuntament del Prat, on vivia. L'home, que pesa més de 250 quilos, feia aproximadament tres anys que no sortia de casa i, segons han confirmat fons del consistori a l'ARA, els Serveis Socials estaven al cas de la seva situació delicada després de la mort de la mare, amb qui convivia. Així i tot, aquest veí va acabar en una situació que ahir els bombers van definir com a "insalubritat extrema", amb una síndrome de Diògenes del tot descontrolada i problemes greus de salut sense que ningú donés cap senyal d'avís.

Efectius del cos van treballar durant hores per buidar el pis de deixalles amb una grua i poder ajudar la víctima, que va trucar personalment al 112 per dir que no es trobava bé. Com que no van poder accedir a l'interior per la porta d'entrada, els bombers van arrencar una finestra i van apuntalar la façana i el sostre per entrar i rescatar l'home, que tenia una cama gangrenada, tal com va avançar la periodista Anna Punsí en un fil de Twitter.

L'Ajuntament del Prat ha explicat aquest dijous, que els Serveis Socials havien obert un expedient sobre el cas d'aquest veí feia 10 anys i que, després d'un seguiment intens, i una "neteja de xoc", l'expedient es va tancar el 2015 quan es va considerar "que el cas estava resolt". Segons el cap d'Acció Social del consistori, Arnau Garcia, en aquella època "el cas no tenia res a veure amb el que ha passat ara". "La situació va quedar normalitzada. Aquesta persona estava treballant, es va considerar que la situació a casa era correcta, les seves condicions físiques i les de l'habitatge estaven bé i no hi havia cap conflicte amb els veïns, per això es va procedir a tancar l'expedient", explica Garcia.

Posteriorment, l'Ajuntament també assenyala que els anys 2018 i 2022 els veïns van fer fins a tres trucades d'alerta als serveis d'emergència, "perquè no veien l'home des de feia temps". Fonts municipals expliquen que, aleshores, la policia local i els serveis sanitaris es van desplaçar fins al domicili de l'home, que no els va obrir la porta, però sí que els va respondre al telèfon. "Va assegurar que es trobava bé i que no necessitava cap ajuda i, des de fora, ni la policia ni tampoc els sanitaris van detectar cap situació d'insalubritat o anòmala", comenta el responsable d'Acció Social.

Tampoc els veïns, ni cap vianant del carrer –el pis estava en una plaça molt concorreguda– van alertar mai de cap olor o situació estranya, assegura. I al centre de salut mental d'adults del municipi tampoc hi consta cap expedient. "Aquest tipus de casos són molt complexos. Nosaltres intentem estar molt atents i tenim molts programes en què es consciencia el veïnat de la soledat no volguda i la importància de fer comunitat perquè, de vegades, la dificultat més gran és arribar a localitzar aquests casos", explica Garcia.

Atenció social i sanitària integrada

El Prat és un dels municipis que treballa dins d'un pla pilot de la Generalitat per integrar els sistemes social i de salut. "Creiem que aquest nou sistema podria evitar casos com aquests i els podríem atendre millor", diu Garcia. "Si en el futur aconseguim que hi hagi un intercanvi fluid d'informació entre els diferents serveis arribarem a més casos. Potser així sí que hauríem tingut més indicis", conclou.

Amb tot, ara per ara, els serveis socials municipals tampoc tenen molt marge de maniobra en casos de persones adultes, sense menors a càrrec, que voluntàriament no truquen a la porta reclamant ajuda, de la mateixa manera que l'atenció psiquiàtrica també s'activa a petició de la persona afectada. "Les treballadores socials no poden donar medicació a la força, ni als ajuntaments hi ha pisos per oferir, ni tampoc es pot ingressar les persones de menys 60 de anys", diu una professional del sector, que lamenta que sempre s'assenyali els possibles errors i desatencions dels serveis socials, malgrat que es tracti d'una problemàtica de salut mental.

Com en el cas del Prat, la situació personal d'una persona afectada per un trastorn mental es degrada quan es troba tota sola, després de la mort dels pares o dels germans que es feien càrrec de la seva manutenció i li donaven suport emocional. Soles, aquestes persones es deixen anar i es van aïllant socialment fins que ja no tenen cap contacte.