VIURE EN TEMPS DE CORONAVIRUS
Societat29/03/2020

Enric Plensa, ‘Xiqui’: “O ens espavilem sols o ens deixaran caure”

L'ARA parla amb un botiguer afectat per la crisi del coronavirus

Maria Garcia

GironaEl desembre del 2017 Enric Plensa, Xiqui,va decidir fer un gir en la seva carrera professional d’ambientòleg i obrir una botiga de queviures gironins, artesans i de qualitat, El Celler d’en Xiqui, en un local de la plaça Salvador Espriu de Girona, a tocar del Mercat del Lleó. Hi ven vins de l’Empordà, formatges, foie-gras, cerveses artesanes o ratafies, i tots amb un denominador comú: provenen de petits productors del territori. Al tractar-se d’una botiga d’alimentació, té permís per obrir i va decidir que continuaria aixecant la persiana cada dia: “Primer, pels clients, perquè crec sincerament que aquests dies els passarem molt millor si podem gaudir d’una bona copa de vi amb un bon formatge”, defensa, i també assegura que seguirà treballant pels proveïdors. “Pràcticament el 100% del que venc a la botiga ho produeixen altres autònoms i petites empreses familiars que en un 80% o un 90% viuen de les vendes a locals de restauració, que ara no poden obrir. A qui vendran ells si tanquem? I què en fem de tots els formatges?”, es pregunta. I afegeix una xifra: els vins de la DO Empordà han perdut entre el 90% i el 100% de les vendes pel tancament de comerços i restaurants.

Des que va esclatar la crisi del covid-19 només obre en horari de matins. “Gairebé no hi ha ningú pel carrer. Sort n’hem tingut dels amics i coneguts: vam fer una crida a les xarxes i han vingut molts a comprar per ajudar-nos. Van buidar les neveres -relata-. I sort d’ells, perquè no volia haver de llençar tot el que tenia”, reconeix. De fet, molts formatgers tenen molt d’estoc i amb alguns ha fet un tracte: “Ells em portaran gènere, paguem el transport a mitges i, si el venc, els hi pago i, si no, no”. També s’ha aliat amb els veïns, la fleca-pastisseria per a celíacs Bye Bye Blat, per portar les comandes a casa dels clients.

Cargando
No hay anuncios

És autònom i fa poc més de dos anys que va obrir. “He hagut de picar molta pedra. I ara que començava a recollir els primers fruits ens ha arribat aquesta patacada -lamenta-. He de pagar la quota d’autònoms, el lloguer, la llum… I de les ajudes per a empreses que els governs han venut a so de bombo i platerets no n’hi ha cap a la qual em pugui acollir. O ens espavilem sols o ens deixaran caure”, critica.