Les entitats socials demanen un marc legal per fer una justícia menys punitiva

Les mediacions per a la reparació del dany es fan en menys del 5% dels delictes

"La resposta a un delicte no pot ser únicament sancionadora sinó que ha de poder restaurar el dany causat amb la figura d'un mediador". Aquesta és la premissa principal de la justícia restaurativa, un model que a la pràctica s'aplica des de fa anys per millorar la reinserció però que encara no compta amb un marc legal. L'objectiu és doble: posar la víctima al centre i intentar que la persona que ha delinquit sigui conscient del dany causat com a primer pas de la reinserció social efectiva. 

Els estudis fets fins ara demostren que els casos que han passat per mediacions són altament satisfactoris i aconsegueixen un acord en el 80% dels casos. Malgrat això, el 2018 només es van fer a Catalunya unes 3.000 mediacions entre les gairebé 68.000 persones condemnades, és a dir, menys d'un 5% del total. Amb aquest teló de fons, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha reclamat aquest dimarts la creació d'un nou marc legal penal que permeti implantar la justícia restaurativa a Espanya i modernitzar el sistema, per fer-lo més eficient, humà i més inclusiu que la justícia penal tradicional: involucrant la víctima, l'ofensor i la comunitat en el procés.

Aquesta és la proposta principal de l'informe "Justícia restaurativa. Una resposta al conflicte més humana, inclusiva i transformadora", que la Taula ha fet públic aquest dimarts en el marc dels debats Catalunya Social, amb la col·laboració de l'ARA. L'estudi, dirigit per la psicòloga, doctora en dret i directora de la càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas, subratlla que fins i tot en el cas de la justícia de menors, en què la mediació sí que està regulada per llei, aquesta pràctica restaurativa tampoc supera el 20% de les mesures malgrat l'alt percentatge d'èxit.

Trencar el rebuig social als presos per facilitar la seva reinserció

"És molt difícil educar en una presó i aconseguir una bona resocialització i això ho saben tots els educadors", ha remarcat Giménez-Salinas. L'informe repassa tots els avenços històrics que s'han aconseguit els últims 30 anys en polítiques penitenciàries i subratlla que, malgrat tot, Espanya encara no compta amb una regulació específica en justícia restaurativa que permeti avançar en nous models judicials. "No tenir un marc legal complica molt l'aplicació", ha admès l'autora, que ha lamentat que, malgrat els casos d'èxit, "els professionals d'aquest àmbit no tenen un paraigua legal que els empari en aquestes pràctiques diàries".

"Aquest tipus de justícia no està pensada per als casos més greus, com els assassinats o les violacions, però la immensa majoria de casos sí que haurien d'entrar per aquesta via", ha aclarit Giménez-Salinas, que ha subratllat que "sense el marc legal adequat, un jutge ho accepta, un altre no, i els canvis són massa constants".

"Aquest tipus de justícia no està pensada per als casos més greus, com els assassinats o les violacions, però la immensa majoria de casos sí que haurien d'entrar per aquesta via"

Esther Giménez-Salinas catedràtica de dret i autora de l'informe

Giménez-Salinas també ha remarcat que la justícia restaurativa "no és un retorn a la justícia privada, a l'acord privat". "És una alternativa que se situa dins de la justícia penal", ha concretat. En aquest sentit, l'autora ha remarcat que la llei hauria d'incloure unes regles bàsiques com ara la voluntarietat de les parts, el reconeixement dels fets per part de l'autor, la confidencialitat, la reparació del dany o acord i la figura del mediador. "Cal anar molt en compte –ha aclarit Giménez-Salinas– perquè la víctima ha d'estar al centre però no pot marcar la política criminal del país". Entre els motius per implantar aquest nou model judicial (més enllà dels ètics o de justícia social), Giménez-Salinas també n'ha al·legat d'econòmics i d'eficiència: "Al final no es podran pagar tantes presons".

La justícia restaurativa a Europa

"Arreu d'Europa hi ha legislacions molt diferents, però hi ha legislacions", ha defensat Giménez-Salinas. Un dels exemples paradigmàtics que ressalta l'autora de l'informe és el d'Alemanya. "Alemanya, que després de la II Guerra Mundial era un dels països més punitius, ha canviat i ha reduït molt la seva població penitenciària. En gairebé totes les regions tenen implementada la justícia restaurativa", ha explicat Giménez-Salinas, que també ha remarcat que en altres països, com a Holanda, la tendència és cap al tancament de presons.

"El càstig, per si sol, és ineficaç"

Esther Giménez-Salinas catedràtica de Dret i autora de l'informe

En aquest sentit, l'informe conclou que "el càstig" per si sol és "ineficaç" i proposa lluitar contra el "populisme punitiu" amb altres respostes possibles al delicte, fugint de l'enduriment de penes i de la repressió. Un canvi, segons l'informe avalat per la Taula del Tercer Sector, que no serà possible sense el "convenciment i la complicitat de sectors tan importants de la societat com el social o l'educatiu".

La guerra de les presons, les dones i la desigualtat