Els diners no fan la felicitat... o sí?

Un estudi de l'oficina d'estadística britànica aclareix el dubte recurrent amb dades creuades amb percepcions

Segons una dita popular, " els diners no fan la felicitat". Tanmateix, hi ha qui sol completar-la afegint: "però ajuden a viure". I deuen ser molts, els que així ho creuen, perquè això explicaria l'autèntic furor que la setmana passada es va viure als Estats Units, on la gent va fer hores de cua per comprar una participació en el sorteig amb el pot més elevat de la història –era de 1.500 milions de dòlars. O el fet que la loteria de Nadal hagi estat la tercera despesa més important dels ciutadans espanyols en les passades festes nadalenques.

Però, és cert que la felicitat d'una persona creix exponencialment a mesura que augmenten els diners de què disposa?

La relació entre la riquesa d'una persona i el seu benestar ha estat objecte d'anàlisi per part de nombrosos sociòlegs, psicòlegs i economistes. Segurament, també caldria un debat de fons, de tipus més filosòfic, sobre què és realment la felicitat, i si es pot comprar. Tanmateix, els resultats dels estudis sobre aquesta qüestió són més tangibles, i clarament eloqüents: sí, la felicitat (o almenys alguns indicatius que hi contribueixen) augmenten a mesura que una persona veu com s'engreixa el seu compte corrent.

Aquesta és la tesi que confirma un estudi recent de l' Oficina Nacional d'Estadístia (ONS) britànica, que analitza la relació entre els ingressos d'una persona, la riquesa acumulada i el benestar personal.

Estudi sobre la relació entre la riquesa, els ingressos i el benestar personal al Regne UnitL'estudi conclou que la satisfacció, el benestar i, en definitiva, la percepció de felicitat d'una persona augmenta a mesura que incrementa l'índex de riquesa de la seva unitat familiar, i alhora que disminueixen altres indicadors com l'angoixa.

L'informe pren les dades d'una enquesta sobre riquesa i actius realitzada al Regne Unit entre el juliol del 2011 i el juny del 2012, que per primera vegada creua les dades amb la percepció de benestar personal. De l'estudi se'n desprenen tres conclusions principals:

  • El nivell de benestar personal d'un individu està estretament relacionat amb l' índex de riquesa de la llar on viu. Així, la satisfacció amb la vida augmenta alhora que disminueixen l'ansietat i la sensació de pena.
  • Alhora, té una incidència més forta en el grau de benestar la riquesa acumulada que el volum d'ingressos dels diferents membres de la llar.
  • La riquesa financera neta és el paràmetre més directament relacionat amb el nivell de benestar personal, per damunt d'altres actius de riquesa, com el nombre de propietats immobiliàries.

Per arribar a aquestes conclusions, l'enquesta mesura el grau de benestar d'una persona mitjançant quatre preguntes, en les quals els enquestats han de puntuar del 0 al 10 el nivell de satisfacció amb la seva vida actual, fins a quin punt consideren que les coses que fan a la vida valen la pena i com valoren el seu grau de felicitat i angoixa.

L'estudi també té en compte altres variables com l' edat, el sexe, l' educació, la situació civil, la presència de fills, l' estat de salut o la raça, per tenir-ne una visió més completa.

Els autors de l'estudi mostren una certa cautela a l'hora de dibuixar una relació directa entre riquesa i felicitat. Apunten que el moment en què es va realitzar l'estudi –en plena crisi–, hi pot influir, i assenyalen com a factible el concepte de 'correlació', de manera que no només la riquesa aporta més felicitat, sinó que més benestar personal pot contribuir a augmentar la capacitat d'una persona per cercar la manera d'obtenir més beneficis de les activitats que realitza.

Per tant, amb aquest estudi, la fórmula + riquesa = + felicitat continua esquivant la veritat absoluta, però potser podem afirmar, amb un argument estadístic més sota el braç, la segona màxima que encapçala l'article: els diners ajuden a viure... millor.

Més continguts de