El boom ciclista de Girona comença a tocar sostre?

GironaL'Ajuntament de Girona vol limitar la concessió de llicències per obrir nous establiments relacionats amb el món de la bicicleta. El cicloturisme viu un boom extraordinari a la ciutat, especialment al Barri Vell, on en els últims anys, cada cop que tanca un comerç emblemàtic, s'inaugura una nova botiga vinculada al ciclisme d'alta gamma, pensada per atraure sobretot clients estrangers.

La proposta de regular aquests locals la va fer pública fa 15 dies Guanyem Girona, que encapçala el tripartit municipal, però de seguida va causar recel entre els socis de Junts, que s'hi van posicionar en contra i van escenificar un nou episodi de desavinença respecte a la gestió del turisme de bicicletes dins l'executiu local. Amb el pas dels dies, però, la polèmica s'ha apaivagat i els dos partits han volgut evitar els retrets creuats, confiant que aviat podran anunciar un acord que permeti regular (sense prohibir del tot) la proliferació de botigues de bicicletes d'última generació i mallots de marca al centre de la ciutat.

Ara bé, ¿que el consistori es plantegi posar fre a aquestes botigues vol dir que Girona està arribant al límit del cicloturisme de masses? ¿És un símptoma que el suflé mundial per la capital gironina comença a tocar sostre, o la ciutat és capaç d'absorbir encara més turistes amants dels pedals i les dues rodes?

Des del sector, que no està aglutinat sota cap associació conjunta, ja que totes les empreses són competència directa, les opinions són diverses i amb arguments de tota mena: des de qui considera que la cresta de l’onada és a tocar fins a marques que encara veuen opcions per a més benefici econòmic. Tot això al marge dels veïns, que, si bé fa mesos que no organitzen cap manifestació ni es produeixen pintades vandàliques contra els aparadors, han anat alçant la veu sobre el problema de falta d'habitatge assequible i sobre la turistificació del Barri Vell.

La gallina dels ous d'or i el problema de les carreteres

Castelli Cycling, una de les empreses capdavanteres, encadena anys de facturació rècord i ha tancat el 2025 amb un creixement del 7%, així que confia encara poder ampliar negoci, emmirallant-se en Mallorca, que atrau més volum de turistes que Girona. "L’Ajuntament encara no s’ha adonat que té la gallina dels ous d’or. Gent que ve a passar un mes sencer i deixa milers i milers d’euros. El que cal és posar ordre a la ciutat i no limitar llicències, perquè si no això acaba sent can Pixa i rellisca", diu el CEO Óscar Ceballos, fent referència a la frase viral d'aquestes setmanes. I continua: "Girona és capital mundial del ciclisme, hi ha marques que volen ser-hi encara que perdin diners amb les vendes a la botiga física, perquè és la millor finestra perquè es conegui la teva marca".

Tot i això, admet que l'arribada de tants ciclistes a la zona, molts dels quals practiquen ciclisme de carretera, pot acabar ocasionant dificultats en la mobilitat: "Potser el problema serà a les carreteres. Ho hem vist a Calp, on entre novembre i gener van a entrenar-se tots els equips professionals i la convivència amb els cotxes és complicada". De fet, a Girona, l'Àrea Regional de Trànsit ja té detectats diversos punts on la presència massiva de bicicletes ocasiona riscos en la circulació o retencions, com la pujada al santuari dels Àngels, les vies al voltant del Rocacorba de la vall de Llémena o les corbes de Tossa de Mar.

Límits als 'tours' d'empreses estrangeres

Altres empresaris consideren que el focus no hauria de ser limitar l’obertura de noves botigues, sinó regular les empreses de tours ciclistes que operen a la ciutat sense tenir-hi seu física. Moltes d’aquestes empreses, segons denuncien, representen una competència deslleial perquè guanyen molts diners, no són nacionals i tributen fora. "És una selva. Les empreses d'aquí hem de complir la regulació dels guies i requisits per a les empreses de turisme esportiu, però moltes de fora no compleixen res", explica Jaume Cabruja, de l’empresa Bikecat, que organitza rutes per a grups d'estrangers. I conclou: "Jo no puc organitzar un viatge als Estats Units i anar-hi a fer de guia perquè no tinc permís de treball allà. En canvi, aquí sí que poden grups d'americans amb un guia vingut del seu país i no passa res".

Dies frenètics i temporades desiguals

Entre els que venen de fora però sí que s'han establert i cotitzen a Girona, hi ha Louise Laker, fundadora d’Eat Sleep Cycle, la botiga cafeteria que ocupa tota la placeta gironina de la font de Jacint Verdaguer. L'empresa reconeix que, en mesos de grans esdeveniments esportius, com la cursa de gravel Traka, no donen l'abast i a Girona no hi cap ni una agulla: "És cert que aquests dies tot està saturat, però, en canvi, a la tardor i a l'hivern, encara hi ha marge per créixer. Com a negoci, no ens agrada tenir milers de ciclistes al maig i zero al gener; el nostre objectiu és créixer allargant la temporada, així és més sostenible", afirma Laker. Conscient que el mercat gironí no dona per gaire més, Eat Sleep Cycle també ha començat a explorar noves vies de mercat a Màlaga, Itàlia, Niça i el País Basc.

Diversificar els negocis i la geografia

Des d’una mirada més analítica, Jaume Martín, assessor turístic assentat a Girona que treballa amb particulars i administracions que volen reeixir en el negoci del cicloturisme, considera que el límit de la ciutat "deu estar a punt d'arribar". Això sí, matisa que "hi ha marge per a l'especialització, amb negocis de salut, restauració o cafeteries vinculats al sector però que no són exclusivament per a ciclistes". Martín també assenyala l'opció de seguir ampliant mercats: demana ampliar els límits geogràfics de Girona cap a l'Empordà i el Baix Empordà i destaca que és molt millor tenir el centre de la ciutat ple de botigues de bicicletes que no pas de salons d'ungles, supermercats 24 hores i souvenirs. I acaba: "El turisme gastronòmic, cultural o de negocis ha crescut en la mateixa mesura que el ciclista, però no és visible. En canvi, deu persones amb bicicleta criden molt més l’atenció i la gent s'esvera, però hem de tenir molt present que el turisme nacional està en retrocés, així que l'única manera de mantenir aquesta activitat econòmica és atraure turisme internacional com aquest".

Falten tallers de reparació accessibles

Finalment, des de Mou-te en Bici, entitat que aposta per la mobilitat sostenible a la ciutat, tot i que no es posicionen sobre la polèmica política de les llicències, sí que assenyalen que la proliferació de negocis orientats a l’alt estànding i la competició ha deixat de banda els més humils. Alerten que no hi ha tallers accessibles per arreglar bicicletes dels usuaris quotidians que es desplacen per la ciutat, sense bicicletes de 5.000 euros ni entrenaments de competició. Dels de tota la vida només hi ha Can Fortià, al costat de la Gran Via, ja que Bicioci, de Salt, fa pocs mesos que va abaixar la persiana. "Nosaltres voldríem que s’obrissin tallers de reparació populars. Ja vam tenir alguna entrevista amb l’Ajuntament, fins i tot per fer algun curs de mecànics, però encara no s'ha concretat en res", explica el president de l’entitat, Xavier Corominas.