Les frases, COMISSIÓ D’ESTRANGERIA DEL COL·LEGI D’ADVOCATSIMMIGRANT COLOMBIANA

120 euros per una cita a Estrangeria: el col·lapse dispara la revenda

Fins i tot pagant al mercat negre alguns immigrants han d’esperar al desembre per tenir dia i hora

El missatge es repeteix en desenes de pantalles d’ordinador de migrants que volen regularitzar la seva situació a l’estat espanyol o fer altres tràmits: “En aquest moment no hi ha cites disponibles”. I així, durant dos mesos, “dia i nit”, explica Carolina Reyes, una colombiana de 37 anys. La Carolina va estar intentant que li donessin dia i hora per anar a les oficines d’estrangeria a tramitar el permís de residència per estar casada amb un català. “De vegades, quan ja m’estava a punt de donar cita després de molts intents, l’aplicació queia i la perdia”, lamenta. Així, va entrar als grups de Facebook de colombians a Barcelona que, com molts altres grups d’estrangers a la ciutat, estan plens d’anuncis de gent desesperada per aconseguir una cita prèvia. I de respostes amb números de telèfon d’advocats, però també de comerciants que t’aconsegueixen la gestió sense que se sàpiga ben bé com.

“Per a reagrupament familiar o arrelament no tenim cites fins al desembre. Per a qualsevol altra gestió, serien 15 euros o 120 si és urgent”. Qui ho explica, per telèfon, és l’Asis, un dels misteriosos facilitadors que tenen el seu número circulant per la web i que aconsegueixen agilitzar aquestes gestions impossibles per al ciutadà comú. Al carrer Joaquín Costa, un locutori no s’amaga i a la seva porta es poden llegir diversos cartells que diuen “Cita prèvia Estrangeria”. A Sant Martí, prop de la comissaria de la Policia Nacional de la rambla Guipúscoa, un altre locutori en ven. Com aconsegueixen aquestes cites impossibles per a la resta? “És la nostra feina, estem connectats tot el dia fins que en surten”, respon el responsable del locutori. No obstant això, ells tampoc tenen cites per als pròxims dies per a reagrupament i arrelament, que són les més difícils de trobar. Les gestions per a qui ja té el permís de residència o per a ciutadans comunitaris són més fàcils d’aconseguir i es poden fer en ciutats pròximes.

La Carolina, com molts altres, va acabar acudint a un dels telèfons en els quals venen cites prèvies. “Estava desesperada. Li vaig donar les meves dades i al cap de dos dies m’havia aconseguit cita prèvia per a la setmana següent. Després li vaig pagar 15 euros per PayPal”, explica. “Vaig repartir aquest número, i quatre amics de la meva universitat van seguir els meus passos. Alguns que tenien més urgència van acabar pagant 80 euros. És un negoci”, afegeix, alhora que critica l’aplicació de mòbil que Estrangeria va activar fa poc per agilitzar els tràmits: “No serveix per a res”.

Els advocats d’Estrangeria es troben cada dia amb casos de gent que arriba desesperada per culpa de les cites. Ells tenen un conveni amb l’oficina d’Estrangeria que els permet aconseguir-ne, però de vegades no és suficient. “No hi ha cites. Les que sol·licitem ara ens les donen per al mes de desembre”, explica la diputada de la comissió d’Estrangeria del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Carmen Valenzuela.

El problema, diu, existeix des del 2015 o el 2016 i la Defensora del Poble va cridar l’atenció del govern espanyol. “Sempre ens diuen que és per falta de personal a Estrangeria, però no ho solucionen”, lamenta. El problema no només persisteix, sinó que s’ha aguditzat durant els últims dos anys. “Hi ha gent que fa anys que viu aquí de manera irregular i quan per fi pot regularitzar la seva situació es troba amb això”, lamenta. La saturació de les oficines havia de ser el tema principal en la reunió prevista per dilluns amb la subdelegada del govern a Barcelona, però finalment s’ha ajornat per motius d’agenda. Valenzuela també volia parlar de la revenda: “És surrealista i no sabem com ho aconsegueixen. Vam parlar amb la Policia Nacional, però com que no hackejaven les webs deien que no podien fer res”. Consultats per l’ARA, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional desconeixen denúncies o irregularitats sobre la revenda de cites prèvies.

Fent negoci amb la desesperació

A la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Barcelona (Fedelatina) arriben cada setmana “unes vint persones” expressant la seva desesperació per trobar cita prèvia, explica el seu president, Javier Bonomi, que també dona assessoria jurídica. “Xoquen amb un sistema que no funciona. Molts es connecten dimecres al matí, que en teoria és quan es donen les cites. Però aquell dia és com la recerca de l’or”, afegeix Bonomi, que creu que els que venen cites “fan negoci amb la necessitat i la desesperació de la gent”.

José María Martínez, advocat d’Estrangeria, explica que ells no cobren per cita prèvia, sinó per un tràmit complet. “El gener d’aquest any vam signar un conveni per tenir cites preferents, però no es compleix. Alguns locutoris ho fan per 30 euros, però ara ni ells ho aconsegueixen. Molts documents caduquen mentre els migrants intenten trobar cita”, explica. Entre els que acaben optant pels advocats, però, no tots estan contents: “Em van cobrar 200 euros per acompanyar-me a una oficina que desconeixia”, explica una font anònima sobre un conegut bufet legal. D’altres continuen mesurant la seva paciència davant la pantalla de l’ordinador: “No hi ha cites disponibles”.

Falta de personal i desesperació a la pàgina web

Carmen Valenzuela

Carolina Reyes

Més continguts de