Les exempcions fiscals de l'estat espanyol a l'Església poden ser ajudes prohibides, segons la justícia europea

El Tribunal de Justícia Europeu diu en una sentència que les exempcions fiscal relacionades amb activitats econòmiques com l'educació no subvencionada poden no estar permeses

Les exempcions fiscals de l' Església catòlica a Espanya "poden constituir ajudes estatals prohibides" si s'atorguen en relació amb activitats econòmiques com l'educació no subvencionada, segons una sentència publicada avui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

La cort comunitària amb seu a Luxemburg diu que les activitats d'educació no subvencionades com el batxillerat "semblen revestir caràcter econòmic", ja que es financen mitjançant el pagament de les matrícules i mensualitats dels alumnes i les famílies. 

El TJUE afegeix que correspon al jutge determinar si els recintes escolars estan destinats a activitats econòmiques

El tribunal s'ha pronunciat sobre un cas presentat als tribunals nacionals per una congregació de l'Església espanyola responsable d'una escola religiosa situada prop de Madrid. L'agrupació invoca l'acord entre Espanya i el Vaticà de 1979 per sol·licitar la devolució d'un impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres per import de quasi 24.000 euros.

La congregació havia abonat aquesta xifra per obres realitzades en un edifici escolar utilitzat per impartir educació primària i secundària reglada, que es finança íntegrament a càrrec de fons públics, així com per a l'educació preescolar, extraescolar i postobligatòria, que no està subvencionada amb diner públic.

La sol·licitud de devolució va ser desestimada per l'autoritat tributària perquè es va considerar que es tractava d'una activitat de l'Església sense una finalitat "estrictament religiosa". Va ser llavors quan el jutjat contenciós administratiu número 4 de Madrid, al qual va recórrer la congregació religiosa, va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si havia de considerar que l'exempció fiscal és una ajuda estatal prohibida.

El tribunal considera que l'exempció donaria a la congregació un avantatge econòmic selectiu i que, a més, suposaria una disminució dels ingressos de l'Ajuntament i, en conseqüència, comportaria l'ús de fons estatals.

Tot i així, el tribunal recorda que, segons el dret de la Unió, es considera que les ajudes que no superen el límit de 200.000 euros durant un període de 3 anys no afecten els intercanvis comercials entre els estats membres "ni falsegen ni amenacen amb falsejar la competència", de manera que aquestes mesures estan excloses del concepte d'ajudes estatals. El jutge nacional haurà de comprovar si és el cas d'aquest sol·licitud i considerar "únicament els avantatges dels quals hagi gaudit la congregació religiosa en relació amb les seves activitats econòmiques".

El tribunal afegeix que, encara que l'acord entre Espanya i la Santa Seu sigui anterior a l'adhesió del país a la Unió, l'exempció fiscal " no hauria de considerar-se ajuda estatal existent sinó ajuda nova". Com que l'impost sobre construccions no es va introduir fins després de l'adhesió, si el jutge nacional declarés l'existència d'una ajuda estatal, s'hauria de notificar a la Comissió i no podria executar-se sense el seu consentiment.