L'exoplaneta descobert més a prop de la Terra podria acollir vida… i l'ha trobat un català

L'astre és molt similar al nostre planeta i la seva descoberta serà portada de la revista 'Nature', en una investigació liderada per Guillem Anglada-Escudé

Hi ha una altra Terra que podria estar orbitant la nostra estrella veïna. Un grup d'astrònoms  ha anunciat aquest dimecres la descoberta d'un planeta que dóna voltes a Pròxima del Centaure, el Sol més a la vora del nostre Sistema. Curiosament, el planeta és a la part de l'estrella anomenada Rínxols d'Or, aquella part –inspirada en el conte dels germans Grimm– on es considera que no hi fa gaire fred ni gaire calor. Això implica que hi podria haver aigua líquida a la superfície i, per tant, vida.

Tot i que en els últims anys s'ha descobert una abundant quantitat d'exoplanetes, sobretot gràcies a la missió Kepler de la NASA, aquesta troballa sembla particularment prometedora perquè, algun dia, en un futur pròxim, s'hi podria arribar. És a 4,2 anys llum (o 25 trilions de milles) de la Terra, una distància extremadament curta en termes còsmics. Un dels astrònoms que hi ha participat, Paul Butler, ho ha comparat amb un rètol de neó que parpelleja: "Sóc l'estrella més pròxima, i tinc un planeta potencialment habitable!", diria el cartell.

El català Guillem Anglada-Escudé, nascut a Ullastrell (Vallès Occidental),  astrònom de la Universitat Queen Mary de Londres i líder de l'equip que va fer el descobriment –demà serà publicat a la revista 'Nature'–, assenyala: "Sabem que hi ha planetes terrestres al voltant de moltes estrelles, i d'alguna manera esperem que hi siguin. Aquesta descoberta no és excitant per això. És excitant perquè és la més pròxima".

Misteris per resoldre

Més enllà de la mida del planeta i la distància de la seva estrella mare, bona part de la descoberta segueix sent un misteri. Els científics estan treballant amb models que ofereixen mers indicis del que és possible: les condicions podrien ser similars a la Terra, però també podrien ser un infern com Venus o un món sec i fred com Mart.

No hi ha cap imatge del planeta, que ha estat batejat com a Pròxima b. El doctor Anglada-Escudé i els seus col·legues el van detectar de forma indirecta, a través d'estudiar la llum de l'estrella mare mitjançant el telescopi. Es van concentrar en les oscil·lacions cronomètriques en la llum de les estrelles, que anaven de l'extrem vermellós de l'espectre al lleugerament blavós.

Les oscil·lacions, relacionades amb la gravetat del planeta, eren similars a les sirenes d'un cotxe de policia, que oscil·laven amunt i avall de la mateixa manera que canvia el so depenent de si el cotxe s'allunya o s'acosta a l'oient. A partir de la mida de les oscil·lacions, els astrònoms van determinar que Pròxima b és almenys 1,3 vegades la massa de la Terra, encara que podria ser més gran. Un any a Pròxima b –el temps de completar una volta a la seva estrella– dura tan sols 11,2 dies.

Tot i que el planeta –perdut entre la resplendor de la seva estrella– no es pot veure amb els telescopis actuals, els astrònoms esperen que sí que es pugui fer amb la nova generació d'aparells, que es construiran en la dècada vinent. Sobre la possibilitat que hi hagi aigua en estat líquid, el doctor Anglada-Escudé afirma que aquest aspecte ara mateix "és pura especulació".

Més enllà que el planeta Pròxima b pugui ser similar a la Terra, la seva estrella, Pròxima del Centaure, és ben diferent del Sol. És d'aquelles petites estrelles que pertanyen a la classe coneguda com a nans vermells, amb només un 12% de la massa del Sol i 1/600 parts de la lluminositat del Sol.

Guillem Anglada-Escudé, d'Ullastrell a la Queen Mary de Londres

Un ullastrellenc que viu a Londres ha estat un dels encarregats de liderar l'equip que ha descobert Pròxima b, el nou exoplaneta. Es diu Guillem Anglada-Escudé, i actualment és professor d'astrofísica de la Universitat Queen Mary de la mateixa capital del Regne Unit. Entre molts d'altres, el seu àmbit d'estudi són les tècniques precises de detecció de planetes, tal com explica ell mateix al seu perfil de la pàgina web de la universitat, i per aquest motiu ha participat en diversos projectes de recerca. No és estrany, per tant, que aquest descobriment no sigui el primer que fa Anglada-Escudé. Fa tres anys, l'investigador va liderar juntament també amb Paul Butler el projecte que va localitzar la súper-Terra GJ 667Cc, un planeta a 22 anys llum de la Terra i amb una massa quatre vegades superior.

Més continguts de