Educació
Societat04/03/2021

Un grup de famílies de Manresa s'organitzen per acabar amb les escoles gueto

Volen anar en grup a visitar centres de màxima complexitat i, si cal, matricular-hi els seus fills

BarcelonaDe les 13 escoles públiques que hi ha a Manresa, set són d'alta complexitat, és a dir, s'hi concentra un percentatge molt elevat de famílies desfavorides, d'alumnes amb necessitats educatives específiques i d'origen estranger. Un fet que crea molts estereotips i frena les famílies a l'hora d'escollir centre per als seus fills. Però un grup de pares i mares estan decidits a trencar prejudicis i s'han organitzat per anar junts a les jornades de portes obertes d'aquests centres i, si cal, apuntar-hi els seus fills.

La iniciativa va néixer després d'una xerrada organitzada per la Xarxa de Famílies de les Escoles Públiques de Manresa (XAFEP). "Ens van explicar molt bé què és la segregació escolar, però no hi havia una sortida, i vam estar parlant de si fer alguna cosa més", explica Martí Prats, un dels impulsors de la iniciativa. I aquesta "cosa més" ha estat obrir un formulari per posar en contacte famílies autòctones interessades en visitar i potser matricular els seus fills a les escoles de màxima complexitat. "Jo estic disposat a anar-hi. Hem de trencar la barrera del racisme i del classisme que hi ha al darrere, però és veritat que és difícil fer-ho sol. Potser es necessita que hi vagi un nombre suficient de famílies", expressa.

Cargando
No hay anuncios

El Martí té clar que el criteri per decidir l'escola dels seus fills ha de ser el projecte educatiu, però admet que massa sovint a l'hora d'escollir les famílies es deixen endur per altres factors, com les etiquetes o la composició social del centre. "La nostra prioritat és anar a l'escola pública de davant de casa, però és una escola segregadora, amb molta demanda, i és probable que no hi entrem. La nostra segona opció és una escola d'alta complexitat i ens agradaria posar-la sense por", afirma. De moment, ja hi ha 14 famílies interessades en no perpetuar més la segregació escolar a Manresa. Segons el Martí, no són valents. "El que fem és covard, perquè volem ser molts. Sols no ens atrevim a resoldre aquest problema global", assegura. La idea, diu el Martí, "és tan simple com trencar la por". Volen veure quanta gent implicada hi ha, anar en grup a conèixer els centres i, si cal, planificar-se per matricular-hi els seus fills a P3 per fer escoles públiques més diverses.

Cargando
No hay anuncios

Un objectiu urgent a Manresa, segons va constatar fa només uns mesos la comissió d'estudi per avaluar la segregació escolar a la capital del Bages. En un document recent, explicaven que "seria desitjable que tots els centres tinguessin una composició social semblant", perquè la realitat ara és que "hi ha pocs centres que tenen una composició social heterogènia". "Simplificant, es podria dir que hi ha quasi una relació inversa entre el percentatge dels progenitors amb estudis superiors que demanen un centre i el percentatge dels que ho demanen amb només estudis primaris". La segregació es produeix entre centres públics i concertats, però sobretot dins de cadascuna de les xarxes.

Cargando
No hay anuncios

Les famílies, una peça indispensable

"Per solucionar la segregació escolar s'ha d'actuar des de l'administració, amb la zonificació, la reserva de places, la detecció d'alumnes amb necessitats educatives específiques i la gestió de la matrícula viva. I la tria de les famílies és una peça més de l'engranatge", afirma a l'ARA Jordi Collet, professor de sociologia de l'educació de la Universitat de Vic i un dels ponents de la xerrada que va sembrar la llavor de canvi social a Manresa.

Cargando
No hay anuncios

Collet diu que en la seva intervenció va voler explicar-los que triar l'escola per als seus fills no és una decisió només familiar, sinó que la tria té també una dimensió col·lectiva amb efectes sobre la xarxa escolar municipal. "Normalment, qui pateix més per aquests temes és la classe mitjana, però els estudis diuen que si als fills d'aquestes famílies se'ls posa en un entorn divers no estaran perjudicats. En canvi, si concentres nens de famílies de classe treballadora sí que baixa el seu rendiment. És a dir, que un sistema d'escoles divers i heterogeni fa pujar el nivell educatiu", explica. La conclusió, diu Collet, és que "la lluita contra la segregació és una lluita per apujar l'èxit educatiu".

Cargando
No hay anuncios

Davant l'"abisme" de triar escola, Collet assegura que el més important és que es faci amb llibertat. "I això vol dir sense prejudicis", apunta. Per això, recomana matricular els infants segons el projecte educatiu. "No pensis en el que diran", aconsella. Un suggeriment que algunes famílies de Manresa estan disposades a portar fins al final.