Andrés Pedreño: "Els fills d'immigrants a Torre Pacheco ja no accepten la precarietat absoluta del camp"

Barcelona"Estic organitzant una furgoneta de vuit places per anar a Torre Pacheco el dissabte 19 de juliol. Ruta i parades: Cadis, Marbella, Màlaga, Almeria, Cartagena, Torre Pacheco. Interessats escriure aquí. Places lliures: 6". Aquest tipus de missatges estan circulant per Telegram i els promotors són grups d'ultradreta. L'objectiu: "venjar" l'agressió patida per un home de 68 anys la setmana passada suposadament a mans d'uns joves d'origen estranger. I segons Andrés Pedreño, sociòleg i professor de la Universitat de Múrcia, l'onada de violència contra els immigrants d'aquesta localitat té un fort component ideològic i està encoratjada per Vox.

Qui hi ha al darrere d'aquestes accions?

— Aquesta reacció té un caràcter organitzat i es tracta d'una cacera d'immigrants. No està perpetrada pels veïns del poble, sinó que es tracta d'una dinàmica organitzada externament al municipi de Torre Pacheco, per grups d'ultradreta. Segueixen la lògica de Vox, ja que transformen qualsevol fet que pugui relacionar immigració i delinqüència en una qüestió de sobirania política per defensar la deportació massiva d'immigrants.

A quin col·lectiu s'està assenyalant?

— En el cas Torre Pacheco, són els fills de famílies marroquines que viuen al barri de San Antonio, els quals majoritàriament tenen nacionalitat espanyola.

Quin és l'origen de tot això?

— D'ençà que es va crear un mercat únic europeu (als anys noranta), Torre Pacheco és el cor de l'economia agroindustrial del Camp de Cartagena gràcies a l'exportació de fruites i hortalisses. La forma de reclutar força de treball s'ha fet principalment a través dels immigrants arribats durant aquells anys, els fills i filles dels quals han nascut principalment aquí. Quan Vox demana deportar-los s'està referint a persones que en gran part tenen la nacionalitat espanyola.

Com ha estat aquest procés d'integració?

— És necessari destacar que la gent marroquina a la Regió de Múrcia té una presència important perquè són la immigració més majoritària i sostenen part de l'economia agroexportadora. Tot i aquesta aportació, sempre hi ha hagut una falta de reconeixement. A més, la discriminació, la segregació i el menyspreu social parlen molt malament de les polítiques que s'han aplicat sobre la immigració marroquina en els darrers anys. No hi ha hagut cap mena de reconeixement i han faltat polítiques que afavoreixin la seva integració i la lluita contra la discriminació. 

Quin paper està jugant el Partit Popular?

— El que estem veient és que els representants del Partit Popular, tant pel que fa a nivell de comunitat autònoma com el mateix alcalde de Torre Pacheco, estan ignorant aquesta situació, cosa que forma part d'aquesta lògica de menyspreu amb què sempre s'ha tractat els treballadors immigrants i les seves famílies en aquesta regió.

Per quin motiu?

— En el seu dia l'Ajuntament de Torre Pacheco sí que va tenir unes polítiques molt interessants d'atenció i integració a les persones immigrants. Aquestes iniciatives han anat desapareixent amb els governs del Partit Popular més recents. A més, últimament els populars estan donant més atenció a Vox per mantenir els seus pactes. Abans hi havia una certa sensibilitat que ara s'ha perdut.

Com per exemple?

— Als anys noranta es va fundar la mancomunitat de serveis socials, que agrupava els municipis de Torre Pacheco (on hi havia la seu), Fuente Álamo i La Unión. Durant anys, aquest organisme va desenvolupar unes polítiques d'integració destinades a la població immigrant que incloïen mediadors en habitatge, salut, educació, així com altres projectes que van anar desapareixent des de la seva dissolució el 2010. Avui en dia, i sobretot després dels acords amb Vox, ja no en queda ni rastre.

Parlem llavors d'una manca d'oportunitats per als joves d'origen estranger?

— Sí. Aquest tipus de barris on van arribar els immigrants (com San Antonio) eren zones d'habitatge barat, però actualment estan molt degradats. Les noves generacions ja no volen treballar en les mateixes feines que els seus pares i mares, es resisteixen a acceptar la precarietat absoluta del camp i sectors similars. Alhora, no hi ha polítiques que millorin les seves oportunitats socials i laborals, i el que ens trobem és això: atur elevat, abandonament escolar, escoles segregades i, en alguns casos, tràfic de drogues.

I això ha donat peu a l'escalada de violència al municipi?

— La presència de la immigració marroquina –la més elevada de la regió– sempre s'ha viscut com una problemàtica per la xenofòbia contra tot el que és àrab. La seva sobrerepresentació està directament relacionada amb el seu mercat de treball (fonamentalment al camp) i fa que siguin un col·lectiu important. Fa anys que avisem que cal fer polítiques per evitar que els fills de la immigració tinguin problemes per trobar feina i adaptar-se. Com que no s'ha actuat, els problemes estructurals d'avui dia permeten que entri en joc el discurs i els deliris de deportació de la ultradreta. Es pensen que es pot deportar una persona amb nacionalitat espanyola.

Què està fallant?

— Per una banda, l'alcalde no està actuant amb contundència per posar fi a la violència. Hi ha grups ultres fent una crida a la cacera d'immigrants a través de les xarxes socials. Són persones alienes al poble, organitzades i encoratjades per Vox. Són els instigadors. El que ha quedat clar és que estem davant d'un partit que està disposat a incendiar-ho tot segons els seus interessos. Per altra banda, el desplegament de la Guàrdia Civil ha estat una mica lent, i fins ahir [diumenge] no van fer un cinturó policial al voltant de Sant Antonio, que era el centre de la violència.

I pel que fa a l'agressió contra la persona de seixanta-vuit anys?

— En qualsevol cas, l'origen dels autors no justifica la criminalització i la persecució de tot un col·lectiu. De la mateixa manera, tampoc podem dir que tots els veïns de Torre Pacheco estiguin implicats en els aldarulls.