Racisme
Societat08/01/2023

L'1 de gener, el dia que el racista es treu la careta

Els insults cap als primers catalans del 2023 per ser d'origen estranger són una mostra més de la xenofòbia i de la ignorància de com s'ha format el país

BarcelonaZakaria, Yousaf, Dayla Mia, Abdul Jabbar. Són els noms de les criatures que van estrenar la vida alhora que el 2023 treia el nas. Són els primers catalans de l’any, el títol honorífic d’una tradició del matí de cada 1 de gener que la premsa i la televisió multipliquen en una jornada festiva de poc moviment informatiu. Des de fa uns anys, però, el que hauria de ser un moment d’alegria per a un dels països amb la taxa de fecunditat més baixa del món s’ha convertit en un dia en què racistes i xenòfobs es treuen la màscara aprofitant que l’atzar biològic ha fet coincidir que en molts casos aquests primers nadons siguin de famílies d’origen estranger i els hagin triat noms d’acord amb la seva tradició. 

Les xarxes socials –Twitter, bàsicament– són l’altaveu per als que s’indignen pel que consideren que és una pèrdua de la identitat més nostrada, ignorant així el passat de Catalunya. "El 74% dels catalans d’avui són fruit directament o indirectament de la immigració del segle XX", respon Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, fent una actualització de les dades de la demògrafa Anna Cabré, que estimava que el 1980 la xifra era del 62%. I del 24% restant, "si grates, trobes que també han emigrat en algun moment", matisa. La immigració és tan natural que no ha parat, i si fins a la dècada dels 70 era majoritàriament espanyola –amb trets físics semblants als dels catalans i amb la mateixa religió catòlica–, a partir dels 80 és una migració racialitzada, amb una diversitat d’origen, física, de credo, lingüística i cultural: el 2021, els catalans d’origen estranger provenien de 171 països i parlaven 300 llengües. Un autèntic calidoscopi que, com escriu Cabré, no ha fet desaparèixer la llengua catalana, com sí que va passar amb el gaèlic en una Irlanda sense immigració. 

Cargando
No hay anuncios

Cabré, durant anys la demògrafa en cap de Catalunya, va publicar el 1999 la seva tesi El sistema català reproductiu i va voler il·lustrar la portada del llibre amb una fotografia d’un castell dels Bordegassos de Vilanova i la Geltrú coronat per l’enxaneta Sulayman Bah. Aquest nen era negre i Cabré, sense saber res de la seva biografia, el va triar com a símbol de la connexió dels nouvinguts amb una tradició catalana. En realitat, el menor havia nascut a l’Estartit, i això ho va descobrir temps després, però l’anècdota serveix per il·lustrar què és ser català avui en dia i per respondre que és "absurd" fixar-se en el color de la pell, els trets físics, la religió o, com és el cas, el nom dels primers catalans de l’any.

Ni mestissos ni purs 

Per a Domingo, doncs, són discursos "extemporanis" perquè assegura que "no té cap sentit" parlar ni de Catalunya "pura" ni "mestissa", perquè el sistema reproductiu es basa "en la biologia i en la migració" i sense el saldo migratori, continua, no es pot entendre el país. Les últimes dades de naixements són del 2021: dels 57.704 nadons, 18.276 tenien la mare estrangera. "Hi ha una temptació a redefinir la identitat de forma restrictiva", afirma.

Cargando
No hay anuncios

A l’escriptora Najat El Hachmi els missatges d’odi de Twitter de cada 1 de gener no la sorprenen perquè ella mateixa ha estat objecte de comentaris als seus articles, que en múltiples formes es podrien resumir amb un "ves-te’n al teu poble". Des de fa temps ha decidit simplement no llegir-los: "Aquests comentaris són una esmena a la totalitat, una negació de l’existència dels nous catalans –afirma–. No tens dret a ser aquí, a existir, no volen que tinguis dret a fer res".

Ni és nova ni un bolet en una societat sense conflictes racistes, ja que fins i tot ha entrat a les institucions a través del sufragi universal. Però la xenofòbia per Cap d’Any es basa només en l’ADN, coincideixen Domingo i El Hachmi, perquè de la fotografia i informació que facilita el departament de Salut per anunciar els naixements es pot extreure només el nom del nounat, l’origen de la família i el seu lloc de residència. Res més, no hi ha cap element disruptiu ni negatiu, ni tampoc es diu quants anys fa que la família es va instal·lar a Catalunya perquè potser aquests progenitors ja són nascuts al país i fins i tot tenen la nacionalitat espanyola. Ara bé, això no evita que a partir d’aquestes tres dades es construeixen els atacs amb falses suposicions i el manual de la rumorologia, els elements que "alimenten" el racisme i la xenofòbia estructural, com diu Larissa Saud, portaveu de SOS Racisme. El 10% de les denúncies que va recollir l’entitat el 2021 (l’últim any tancat) eren per discursos d’odi a les xarxes o a la premsa. Amb tot, admet que la violència verbal queda "impune" per l’anonimat de l’agressor. Insults, cops o comentaris com els que s’han llançat contra els nadons són "racisme i punt", apunta Saud, que no accepta les catalogacions de baixa o alta intensitat per al racisme. "Són expressions del racisme latent", indica el demògraf, que subratlla la "gran paradoxa" dels racistes que "en nom de la tradició actuen contra la tradició". Un racisme que en alguns casos traspua des de les escoles on es matricularan aquests nadons i que "sense indicis activen el protocol antiterrorista de la radicalització d’un estudiant" per ser musulmans, relata la responsable de SOS Racisme.

Cargando
No hay anuncios

I del manual del xenòfob despunta el "determinisme", critica Domingo: assenyalar quin serà el futur d'aquests nadons arribats al món, que per als racistes va des d'acabar amb el català fins a viure de les ajudes públiques, afirmacions que les estadístiques públiques neguen, ja que el saldo econòmic és sempre beneficiós perquè els estrangers aporten més del que gasten. Seguint aquest fil de beneficis, a El Hachmi li desagrada aquest discurs "utilitarista", sovint llançat des de la bona fe, que els immigrants "pagaran les pensions" o fan feines essencials i poc valorades que els autòctons no volen fer, com són les cures. "No sé què és pitjor, que em neguin l'existència o que em vulguin utilitzar", diu.

El determinisme ambiental

Per contra, aquest determinisme té més a veure amb el codi postal que amb el genètic, així que el demògraf Domingo apunta que el Zakaria o la Dayla Mia acabaran fent o sentint-se en funció "d'allò que els envolti", una afirmació plenament compartida per l'escriptora vigatana, que ha trencat amb alguns dels manaments que se li suposaven per haver nascut en una família amaziga i que remarca que els únics elements que "no són discutibles són els democràtics", mentre que la resta de trets culturals o tradicions dels nouvinguts han de tenir cabuda aquí.

Cargando
No hay anuncios

Per a El Hachmi hi ha un detall que diu que demostra la voluntat dels nous catalans a formar part de la societat d'acollida i és triar noms per als seus fills que siguin fàcils de pronunciar per a tothom. Així, explica que entre la comunitat àrab s'han deixat de posar noms populars amb "moltes h". Pel que fa a si els migrants han de "salvar" el català, l'escriptora diu que està farta que se'ls "culpi de tots els mals del català", però que ningú s'amoïni de quines són les dificultats que els ocupen i preocupen per tirar endavant.

És racisme o classisme atacar aquests nadons pel seu origen? "Les dues variables s'alimenten", respon Saud, de SOS Racisme, per a qui si bé jugadors negres o d'origen no europeu són venerats per l'afició, també són els que reben insults, precisament, pels seus trets físics.

Cargando
No hay anuncios