La Generalitat impulsa la condonació del deute dels joves extutelats que van rebre pagaments indeguts

BarcelonaLa consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha admès que el departament que ella dirigeix funcionava fins al 2023 amb una gran mancança de recursos, tant humans com tècnics, que han propiciat part de la problemàtica en relació amb les prestacions econòmiques que va denunciar la Sindicatura de Comptes i que aquest dijous la síndica Maria Àngels Cabasés ha detallat al Parlament. "Les prestacions es gestionaven amb un software equivalent a un bloc de notes, l’àmbit de les prestacions s’ha dissenyat sense prou rigor tècnic", ha assenyalat Martínez Bravo, que ha aprofitat la seva intervenció a la comissió parlamentària per anunciar que impulsaran la condonació del deute als joves extutelats que van rebre una prestació econòmica de manera indeguda. Un anunci de la consellera després que Cabasés presentés 27 conclusions que deriven de la fiscalització dels comptes del departament i que va concloure que es van pagar gairebé 168 milions indegudament entre el període 2016-24. Tanmateix, segons la consellera, 70 d'aquests 168 milions ja s'han recuperat i la majoria –fins a un 90%– s'acabaran retornant.

La responsable de Drets Socials ha intentat posar èmfasi en demostrar que aquests pagaments indeguts són un fet habitual dins de l'administració, tot i admetre que són quantitats "considerables" que no es poden "minimitzar". Uns minuts abans de la intervenció de Martínez Bravo, però, Cabasés ha assegurat que l'administració catalana no ha exercit "les funcions inspectores i de supervisió" i això ha representat un "menyscabament de la Hisenda de la Generalitat". De fet, més de 7 milions d’aquests pagaments indeguts ja estan prescrits i no es poden recuperar. Aquesta situació, segons Cabasés, "no respon a errors administratius" sinó a "problemes estructurals", i podria donar lloc a fets que es poden perseguir "administrativament i judicialment" perquè hi ha "indicis de responsabilitat".

Un fet que ha negat la consellera, que, això sí, ha admès que l'administració "no ha estat prou àgil" en aquest àmbit. Segons Martínez Bravo, la detecció que es va fer l'any 2023 –amb el govern de Pere Aragonès– dels pagaments indeguts no va ser un "senyal de descontrol" sinó de "bona gestió", perquè poques administracions tenen capacitat per detectar aquests pagaments, que són en realitat "desajustaments en la quantitat pagada" a les persones beneficiàries que canvien la seva situació personal o laboral. "El pagament indegut en si no és una irregularitat, l’administració té quatre anys per rescabalar-ho. És problemàtic si prescriu. Aquí és on pot haver-hi irregularitats", ha dit, i ha afegit que aquest estiu es van detectar deutes a punt de prescriure i es va comunicar a les persones afectades, cosa que suposa un "xoc", perquè sovint són persones en situació vulnerable que poden tenir dificultats per retornar aquests diners: "El perjudici no pot recaure sobre les persones vulnerables".

La responsable de la conselleria ha posat un exemple gràfic de la mancança de personal, que, sumada a la falta de digitalització, deriva en la problemàtica detectada. El 2023 es va posar de manifest que hi havia 26 places vacants en la gestió de la renda garantida, gairebé una quarta part total dels professionals. En aquest sentit, ha explicat que el pla de xoc impulsat el 2023 va permetre passar de revisar el 10% dels expedients de la renda garantida al 100% actual. Ara tots els expedients es revisen mes a mes, i Martínez Bravo ha comunicat que s'ha reforçat el departament amb la creació de 16 noves unitats i la incorporació de 306 professionals.

Joves extutelats

Un dels punts importants de la comissió –i que Vox ha utilitzat tergiversant les dades– és el que afecta els joves extutelats per part de l’antiga direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La síndica ha posat en relleu el "conflicte d’interès" en la gestió d’ajudes a aquests extutelats i les entitats que reben finançament tant del departament de Drets Socials com del d’Empresa i Treball. Així, ha posat l’exemple de la UTE que van formar la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis, que va obtenir un contracte de 5,8 milions d’euros. Segons la Sindicatura de Comptes, entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022 es van pagar 4,7 milions de manera indeguda a aquests joves. Un cas que va avançar l’ARA, conjuntament a Octuvre, al gener, que explicava que la falta de supervisió fa que el departament pagui una prestació a joves que ja estan treballant. L'ARA també va destapar una altra irregularitat detectada dins de la DGAIA: algunes entitats falsificaven ajudes a joves creant places fantasma.

Martínez Bravo ha admès que els avenços en aquest camp han sigut més "lents" i menys "substancials". El departament està analitzant un a un tots els expedients d'aquests joves, que en la majoria dels casos van rebre un pagament indegut perquè van "començar a treballar" i l'administració va fer l'ajustament de la prestació amb "mesos de retard". Com que es tracta de persones en situació de vulnerabilitat, si es detecta que el jove no ha actuat "de mala fe", el Govern vol que s'impulsi la condonació dels deutes. Una petició que trasllada als partits polítics.

D'altra banda, la responsable de Drets Socials ha avançat els resultats preliminars sobre l'auditoria al Servei de Seguiment i Valoració de la Prestació Econòmica a Joves Extutelats (SEVAP) i la UTE de la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis. Així, ha explicat que l'empresa no va fer "prou" per evitar els pagaments indeguts i, si es confirmen els "indicis" que s'apunten, el departament estudiarà les "accions a emprendre". També ha admès que aquest control i seguiment de les ajudes públiques s'ha "externalitzat" en excés.

Més enllà de la polèmica en relació amb els joves extutelats, la intervenció de la síndica també ha girat al voltant de la insuficiència de prestacions que hi ha avui dia, ja que caldrien 1.183 milions més. "Només la meitat de les persones que tenen dret a les principals prestacions hi acaben accedint", ha dit Cabasés, que ho justifica per dues raons: el desconeixement de l’existència d’aquestes prestacions i les dificultats en la seva tramitació. Així, ha apuntat que hi ha "prestacions duplicades que es podrien fusionar o simplificar", "temps dilatats" en la gestió de les prestacions i una disparitat territorial que no té en compte el cost de la vida. "Percebre una prestació a Barcelona no és el mateix que percebre-la a Lleida", ha exemplificat Cabasés.

Per la seva banda, Martínez Bravo ha indicat que arribarà el dia que el govern de la Generalitat "sigui proactiu per contactar amb una persona susceptible de rebre una prestació".