El Govern renuncia a la professionalització de les famílies d'acollida per treure criatures de centres

BarcelonaPunt final a la idea de professionalitzar l'acolliment familiar. El departament de Drets Socials i Inclusió ha decidit liquidar l'Acolliment Familiar Especialitzat d'Especial Preparació (AFE-EP), un pla pilot inspirat en l'experiència consolidada des de fa dues dècades a Euskadi. L'objectiu era aconseguir treure dels centres criatures tutelades per la Generalitat d'entre 7 i 18 anys amb trastorns greus de conducta o salut mental perquè creixessin en una casa que no només els oferís afecte sinó també una atenció intensiva. De les quatre famílies que estaven al pla, tres estan decidides a continuar-hi, mentre que la quarta criatura està a punt de canviar a una altra família. La decisió s'ha pres per "raons administratives", justifica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Elena Lledós, que no revela si més endavant es reprendrà.

El programa, finançat pels fons europeus Next Generation, es fonamenta en la professionalització dels acollidors, que han de ser titulats en àmbits de la infància o l'adolescència i a qui s'exigeix dedicació exclusiva, a canvi de la prestació per criatura de 2.400 euros i un sou com a autònoms (al voltant dels 4.000 euros bruts en total), vacances i cotització a la Seguretat Social, a banda d'uns 400 euros per a la manutenció del menor. Aquestes condicions van fer que la Judith (evita el cognom per protegir el nen en acollida) fes el pas de deixar la feina d'educadora en un centre de menors de Girona i tornés al seu poble d'Osona, que és on el menor té la vida feta, i així minimitzava el trasbals per a ell. “Ara tot allò que em va fer decidir és el que hem perdut”, es queixa.

El desembre del 2024 el nou equip de l'ICAA va anunciar a les famílies que, acabat l'any de la prova pilot, es prenia uns mesos per estudiar la viabilitat del programa. “Ens van dir que passéssim a ser una UCAE o tornéssim la criatura. Però les criatures no són un objecte”, diu la Judith. Les famílies UCAE (les sigles d'unitat convivencial d'acció educativa) són un altre dels models d'acolliment especialitzat, però, a diferència dels experimentals de l'AFE-EP, els acollidors reben la prestació econòmica de 2.400 euros mensuals per als infants i no reben el suport tècnic constant dels especialistes, assenyala Tomàs Carandell, un altre participant del pla pilot.

No són els diners

Les quatre famílies que quedaven van acceptar i entre gener i juny han estat sota les condicions de les UCAE. Finalment, en una reunió la setmana passada, la direcció de l'ICAA els va confirmar que no continuarien i, en aquest sentit, Lledós evita assenyalar si hi pesa el cost econòmic, però en tot cas afirma que el resultat ha estat satisfactori. Segons Carandell, la decisió és incomprensible des del punt de vista del benestar dels menors i retreu que no s'hagi mostrat cap resultat negatiu sobre la idoneïtat de l'atenció. "No està pagat", defensa Carandell, que afirma que la voluntat de professionalització dels acollidors no respon a una qüestió econòmica, sinó a poder dedicar-los "les 24 hores dels 365 dies de l'any", matisa la Judith.

Els traumes i la complexitat de les "motxilles" que porten els menors seleccionats per a aquestes famílies requereixen paciència i molta mà esquerra. A la Judith la creació d'un vincle afectiu amb el menor li ha costat 11 mesos i, en aquest temps, afirma que hi ha hagut moments molt durs que ha superat perquè tenia tota la disposició del món. El nen, que té 13 anys, no va voler anar a l'escola fins al mes de febrer i ara la feina continua perquè mantingui una certa rutina i normalitat.

Passar a estar sota el paraigua de les UCAE complicaria l'estabilitat dels menors acollits perquè les famílies passen de tenir el suport de dos tècnics permanents a un d'esporàdic quan sorgeix algun problema que el desestabilitza. Són criatures que “necessiten una atenció individualitzada”, explica Carandell, que s'apunta com a "petits èxits" que després de molts esforços aquestes criatures "tinguin entorns estables, amics o vagin a l'escola".

Trasbals per a les famílies

Però la fi del programa també és un trasbals per a les famílies, que diuen que els havien promès una estabilitat de cinc o sis anys. La situació és encara pitjor en el cas de les monoparentals perquè els dos models d'acolliment familiar demanen no treballar fora i passar a ser UCAE suposa deixar de cotitzar. En el cas de la Judith, admet que li seria fàcil tornar al centre on està d'excedència, però com que la seva voluntat és mantenir l'acolliment, assegura que és una opció inviable estar-se fora de casa tota una jornada laboral. "Jo puc anar a la feina vuit hores, però no puc traslladar la vida del nen a una hora", afirma.

Tots dos pares senten que l'administració no ha acabat d'entendre l'acollida AFE-EP ni la importància de remunerar bé els acollidors, si bé tothom qüestiona el model dels centres d'acollida, que per la quantitat de menors ingressats i la falta d'educadors socials fa que no es pugui donar una atenció específica i constant. "L'acolliment se sosté perquè jo estic tot el dia pendent de les necessitats de la criatura", conclou Carandell.

Tot i que el pla pilot preveia la participació de 16 famílies, els llargs i complicats processos per seleccionar les millors candidates han fet que algunes s'hagin quedat a mitges. Es dona la circumstància que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més percentatge de menors tutelats residint als centres, mentre que l'acolliment familiar es va reduint: en 15 anys ha caigut del 63% dels menors tutelats a fregar el 40%.