Avui, a Catalunya, dels 1.256 infants menors de 6 anys que tutela la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), 280 viuen en centres. D'aquests, 134 tenen menys de 3 anys. Això no els afavoreix gens: afecta el seu benestar i desenvolupament, tal com ha reconegut aquest novembre el departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Lluny de reconduir-se, en els darrers deu anys el nombre d'infants menors de sis anys que no viuen amb una família d'acollida no ha parat de créixer. La tendència és alarmant: si el 2018 hi havia 115 menors de 6 anys en centres, ara són 280, més del doble. En paral·lel, el nombre de famílies acollidores a Catalunya s'ha estancat. Avui, el territori compta només amb 787 famílies d'acollida.
"La situació és inacceptable i requereix acció immediata", va anunciar fa uns dies la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez Bravo. Ho va dir en la roda de premsa de presentació d'un document molt esperat: el pla estratègic per augmentar el nombre de famílies acollidores i garantir que cap infant menor de 6 anys ingressi en un centre. El pla preveu augmentar la dotació econòmica en 2,3 milions d'euros, destinats a reforçar els equips tècnics i millorar la gestió administrativa i el suport a les famílies. Concretament, estableix una sèrie d’accions a impulsar a curt i mitjà termini d’acord amb tres objectius específics. En primer lloc, vol optimitzar els circuits d'acolliment familiar. En segona instància, augmentar el suport i el reconeixement de les famílies acollidores. Per acabar, també busca impulsar accions de comunicació i sensibilització entre la família.
"El pla és un compromís de futur amb el benestar dels infants i la justícia social -va valorar la consellera-. No hi ha inversió més rendible que la que protegeix i enriqueix la vida en la primera infància, tant pel que fa als resultats immediats com a llarg termini", va exposar.
Més diners i personal
Quan un infant es troba en situació de desemparament, l’administració n’assumeix la tutela i en fa un estudi per decidir quina és la millor opció: la reintegració amb la seva família d’origen, l’acolliment en família extensa o aliena, o l’adopció. Tot i que aquests informes de valoració haurien d’estar llestos en sis mesos, sovint superen l’any, la qual cosa complica el respecte a la temporalitat dels diferents tipus d’acolliment i desanima possibles famílies acollidores. Per reduir aquests terminis i facilitar el procés, el Govern ha destinat 1,2 milions d’euros a reforçar els equips d’estudi amb 25 nous professionals repartits arreu del territori, amb l’objectiu de millorar i agilitzar la valoració i assignació dels infants.
A més, s’està treballant en l’optimització del sistema compartit de gestió de dades i casos entre l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) i la DGAIA. Alhora, s’ha creat un grup de treball específic per analitzar individualment els casos d’infants menors de 6 anys amb mesures d’acolliment aprovades, però que encara s'estan en centres, amb l’objectiu d’accelerar el seu trasllat a una llar acollidora.
Les famílies, pilars essencials
El nou pla per reforçar l’acolliment familiar inclou mesures per donar més suport i reconeixement a les famílies, així com per millorar el benestar dels infants tutelats. Entre les iniciatives destaca un sistema per facilitar la tramitació de la documentació dels infants, alliberant les famílies d’aquesta responsabilitat, i la millora del règim de visites amb les famílies d’origen, que preveu més punts de trobada, horaris més flexibles i un reforç dels equips tècnics. També es crearà una taula de coordinació permanent entre entitats i famílies per garantir que rebin suport adequat i optimitzar els tràmits i l’acolliment.
"Una paraula que caracteritza l’acolliment és incertesa", explicava ja fa set anys el periodista i escriptor Daniel Romaní en un article a aquest diari. Hi explicava la segona experiència que vivia la seva família amb l'acolliment d'infants. "No saps quin nen o nena et toca acollir, quan arriba a casa, quan en marxa... -insistia-. Vam dir que sí sabent que la previsió de durada de l’acollida seria de dos anys, però és un termini aproximat", recalcava. Amb aquestes noves mesures, la incertesa que plana sobre tot el procés s'hauria de reduir.
En col·laboració amb entitats i famílies, el pla aposta per reforçar les accions de sensibilització i comunicació amb l’elaboració d’una estratègia de difusió liderada per l’ICAA. Aquesta estratègia, basada en bones pràctiques, establirà estàndards conjunts per a totes les entitats i per a l’Institut, amb l’objectiu de llançar una campanya institucional que promogui la importància de l’acolliment familiar i impulsi la captació de noves famílies. "Les entitats han fet i fan una gran feina en aquest àmbit: valorem molt aquest treball, que ens sembla imprescindible, i ara busquem facilitar-lo”, va exposar la consellera.
4 dubtes freqüents per ser família acollidora
- Qui pot acollir un infant?
Qualsevol persona o família pot acollir, independentment dels seus membres i de la seva tipologia. La persona o família que estigui interessada s'ha d'adreçar a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF).
- Què implica?
Ser família acollidora significa oferir amor, educació i seguretat a un infant que ho necessita, assumint temporalment les funcions que la seva família d’origen no pot exercir, però sense trencar els lligams afectius que els uneixen. Aquesta tasca implica vetllar pel benestar, la formació i el desenvolupament integral de l’infant, proporcionant-li un entorn estable i afectuós que afavoreixi el seu creixement.
3. Quants tipus d'acolliment hi ha?
L’acolliment familiar pot ser d'urgència, simple, permanent, especialitzat o de vacances i caps de setmana. En els primers tres casos la diferència ve marcada pel temps que es calcula que pot durar l'acollida. Pel que fa a la modalitat de vacances i caps de setmana, els infants són majors de 9 anys i l’acolliment es fa durant els caps de setmana i vacances escolars.
4. Cal tenir alguna formació prèvia?
En el cas de l’acolliment especialitzat, anomenat acolliment d’infants o adolescents en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE), les famílies han de disposar d’una formació i experiència relacionades amb l’educació, la infància i l’adolescència per donar resposta a les necessitats educatives o cures especials que necessiten infants o adolescents que requereixen una atenció especial a causa de les seves circumstàncies i característiques.
