Societat 30/07/2017

Qui ha de gestionar els menjadors de les escoles?

El nou decret vol evitar que una AMPA contracti el servei sense que hi intervingui una administració

Núria Martínez
3 min
Qui ha de gestionar els menjadors  de les escoles?

BarcelonaDesprés d’anys de disconformitat dels pares amb el servei de menjador, la Schola de Rubí fa un any que ha aconseguit trobar una empresa de càtering d’acord amb les seves demandes. “Entre d’altres, volíem que complís amb la temperatura del menjar i que les safates fossin inoxidables”, apunta el president de l’AMPA, Juanfra Hueso, que afegeix que actualment “estan satisfets” amb el menjar que s’ofereix als alumnes.

Com passa en desenes d’escoles de Catalunya, l’AMPA és la que gestiona el servei de menjador i, consegüentment, la que escull l’empresa encarregada de servir el menjar. Actualment, però, els pares de la Schola de Rubí estan intranquils perquè el departament d’Ensenyament està actualitzant el decret que regula els menjadors escolars, que no es revisa des de l’any 1996 i que, segons el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Jordi Miró, ha quedat “obsolet”.

El cas és que un dels objectius de l’actualització del decret és evitar que una associació de pares pugui contractar un servei de menjador d’una empresa sense que hi intervingui una administració. Ara aquesta situació es dona en poques ocasions, però es vol millorar el marc jurídic perquè no sigui possible. “Es tracta de donar més seguretat jurídica en cas d’un accident”, apunta Miró, que recorda que qui presta l’alimentació a una escola ha de poder respondre davant la llei.

Actualment els menjadors -depenent de cada escola- els gestionen el consell comarcal, els serveis territorials, els ajuntaments o les AMPA. Al nou decret es pretén ordenar la contractació i que sigui la comunitat educativa de l’escola qui decideixi quina empresa ha de gestionar el servei, però es vol que el departament sempre en tingui constància.

Les AMPA volen poder triar

Davant d’aquests fets, la presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), Montse Conejo, reivindica que hi hagi “llibertat” perquè les AMPA puguin escollir qui volen que gestioni el menjar dels seus fills. “Hi ha AMPAs que no volen fer-ho i hi tenen tot el dret, però n’hi ha que ho tenen molt treballat”, expressa Conejo, que reclama que es respecti aquesta feina.

Preguntada pels possibles problemes que hi pot haver en la gestió d’un menjador per part d’una AMPA -de seguretat, econòmics...-, Conejo respon que no sap quins podrien ser. I des de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) veuen “necessari” que el futur decret prevegi “de manera explícita i amb una regulació específica” la possibilitat que el servei de menjador pugui ser gestionat i contractat per les AMPA en el marc de la decisió del consell escolar de centre.

Al marge de la gestió dels menjadors, el decret també preveu altres aspectes com el preu màxim del menú o la ràtio i la formació dels monitors. D’entrada, el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, reclama que es regulin les titulacions mínimes dels monitors. També que es regulin les ràtios dels monitors pel servei “tenint en compte la inclusió d’infants amb necessitats educatives especials”. Però la preocupació principal de la Pere Tarrés -i d’altres entitats-és que es prevegi “un projecte educatiu del menjador vinculat al projecte educatiu de centre”.

El mateix opina la directora de la Fundació Probitas, Marta Segú, que creu que el menjador hauria de ser considerat “un recurs educatiu des d’infantil fins a l’ESO”, i recorda que “els joves més desfavorits són els més penalitzats per l’horari intensiu a secundària”.

Un decret polèmic

Malgrat que tothom coincideix que calia actualitzar el decret, el procés d’elaboració ha estat envoltat de polèmica des del primer moment. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) demana la retirada del document de treball, entre altres motius, perquè creu que s’està elaborant “amb poca transparència i manca de diàleg i participació de la comunitat educativa”.

El Govern, però, recorda que el document tenia “poc contingut d’entrada precisament perquè s’hi poguessin incloure les aportacions de les entitats”.

A causa del daltabaix que ha patit la conselleria amb la baixa de l’anterior consellera -entre més càrrecs-, la redacció del projecte s’ha endarrerit. Segons apunta Miró, el document hauria d’estar llest al setembre si es vol aplicar el curs 2018-19. “Si aquesta legislatura acaba sense decret, potser ens en aniríem al curs 2020-21 i això seria allargar-ho excessivament”, expressa el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, que demana que “tothom faci un esforç de responsabilitat per consensuar un document final”.

stats