La presentació dels nous protocols interns de treball dels Mossos davant de desnonaments i desallotjaments és el primer acte públic en el qual han coincidit el nou comissari en cap del cos, Eduard Sallent, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, després de la crisi institucional que va acabar amb la destitució de Josep Maria Estela al capdavant del cos. "No trauré ni un minut a aquest acte per parlar de mi mateix", ha dit Sallent, que no ha volgut entrar en la qüestió. Elena, per la seva banda, s'ha limitat a negar que fos Estela qui marxés del cos perquè no li deixaven fer la seva feina. "S'ha permès exercir les responsabilitats a tothom", ha insistit Elena, que ha volgut subratllar de manera reiterada que ratifica tot el que va dir durant la seva compareixença al Parlament, quan va assegurar que el cessament "era necessari" i que es mantenia l'"estabilitat al cos".
Els antidisturbis continuaran anant als desallotjaments, però seran "l'últim recurs"
Els Mossos d'Esquadra creen dos protocols per homogeneïtzar les actuacions davant d'ocupacions i desnonaments
BarcelonaDes del 2016 a Catalunya s'han fet 73.700 desnonaments, un 20% dels quals s'han executat amb presència dels Mossos d'Esquadra. Només en 601 casos hi ha hagut incidents, però, quan ha passat, l'impacte social i el qüestionament de la feina del cos policial han aixecat polseguera. El president Pere Aragonès i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'hi van trobar només arribar a la Generalitat, quan l'actuació dels antidisturbis en el desallotjament del Bloc Llavors, un edifici ocupat a Barcelona, va tensar al màxim l'acord d'investidura entre els republicans i la CUP. Un any i mig després d'aquest episodi, els Mossos d'Esquadra i la conselleria d'Interior han presentat aquest dijous els dos nous protocols interns que regiran l'actuació del cos davant de desallotjaments i desnonaments. I les unitats antiavalots continuaran actuant en aquests casos, tot i que el cos les relega a l'última opció, prioritzant la seguretat ciutadana, i només les requerirà "en última instància", quan hi hagi una mobilització que "pugui posar en perill la seguretat dels béns i les persones", especifica el comissari en cap, Eduard Sallent.
Els dos protocols volen homogeneïtzar l'actuació del cos davant de desallotjaments d'immobles ocupats i de desnonaments per "situar les persones vulnerables al centre", ha assegurat el conseller d'Interior, però també per "donar seguretat jurídica" als agents. Davant d'una ocupació, els Mossos actuaran de manera proactiva i podran instar al desallotjament si es tracta de casos "flagrants", com ara quan s'hi amaga una activitat delictiva. Si hi detecten una família vulnerable o menors, el cap de l'àrea bàsica policial (a qui es dona la responsabilitat de l'operatiu) haurà d'activar els recursos socials pertinents per atendre els afectats quan se'ls desallotgi. "L’actuació policial no hauria d’incrementar la situació de risc d’aquestes persones", ha dit Sallent, que assegura que els Mossos no volen "anar a cegues" en aquest tipus de casos, motiu pel qual l'actuació es planificarà i la intervenció es farà "de manera progressiva". A més, s'estandarditzen els atestats i les minutes policials perquè incloguin més informació.
Quan hagin d'efectuar un desnonament per ordre judicial, el cap de la unitat bàsica social també activarà tots els recursos socials disponibles, encara que el jutge ja ho hagi fet. S'avaluarà el grau de risc i no s'enviaran agents antidisturbis si no es detecta cap perill, malgrat que existeixi algun tipus de protesta social. Els agents antiavalots només es requeriran si es determina que la protesta genera algun tipus de "risc". "Començarem per demanar el desallotjament i s'actuarà de manera progressiva, activant la mediació, sobretot quan hi hagi associacions mobilitzant-se, i utilitzant els mitjans necessaris per complir amb el mandat judicial", ha dit Sallent.
A més, els Mossos han posat en marxa una unitat central d'intervenció en conflictes d’habitatge, formada per tres agents i un caporal, que ja està treballant en les bases de dades per facilitar a les diferents àrees policials els recursos socials al seu abast. Aquesta unitat també ha de servir per "traçar l’actuació, avaluar-la i rendir comptes", ha explicat la inspectora portaveu del cos, Montserrat Escudé.
Tampoc es pot "prescindir dels Tedax"
¿I aquests protocols s'adiuen amb l'acord d'investidura signat amb la CUP? Segons el conseller Elena, sí, perquè el pacte "anava en el sentit d'actuar amb proporcionalitat", malgrat que la formació volia el compromís que les unitats antidisturbis no actuarien en els desallotjaments i els desnonaments. "Les unitats d’ordre públic són necessàries per evitar mals majors", es justifica el conseller d'Interior, que assegura que, pels Mossos, prescindir de la Brigada Mòbil (BRIMO) o l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) "seria com renunciar als Tedax". "Tots els mitjans especialitzats dels Mossos d'Esquadra han de ser utilitzats quan calgui", ha insistit Elena.
El conseller també ha demanat modificar la llei de la propietat horitzontal o el Codi Penal per dotar de més eines la policia a l'hora de lluitar contra les ocupacions delictives. Ha assegurat, a més, que els casos d'usurpacions de primeres i segones residències habitades són un "mite", malgrat que els Mossos s'han trobat amb alguna situació d'aquest tipus de manera "residual".
