Crit d'auxili a la UE de Barcelona i onze grans ciutats més per la crisi d'habitatge

Brussel·lesCrit d'alarma de dotze grans ciutats europees a Brussel·les per la crisi d'habitatge. Algunes de les principals metròpolis de la Unió Europea —com Barcelona, París, Atenes o Amsterdam— han fet front comú aquest dijous a la capital belga per demanar a les institucions comunitàries que tirin endavant diverses mesures per facilitar l'accés a l'habitatge dels ciutadans. "Necessitem solucions i les necessitem ja", ha reclamat en un acte al Parlament Europeu el batlle barceloní, Jaume Collboni.

La principal iniciativa que demanen aquestes grans ciutats és la flexibilització de les normes fiscals. És a dir, que les inversions en matèria d'habitatge no es computin a l'hora de calcular el dèficit dels estats membres, que ha de ser d'un màxim del 3%. D'aquesta manera, les administracions estatals, regionals i municipals tindrien via lliure en el finançament en matèria d'habitatge, i no es veurien limitades per les regles de fiscalitat que imposa Brussel·les.

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha anunciat que prendrà una mesura similar només per impulsar la despesa en defensa del bloc europeu, però es tracta d'una gran excepcionalitat i, per exemple, la UE no va ni flexibilitzar les regles fiscals durant la crisi econòmica del 2008 i quan la zona euro perillava. Només es van congelar els topalls de dèficit durant la pandèmia i, de moment, ha sigut la primera i última vegada.

En la mateixa línia, el manifest que firmen aquestes dotze grans ciutats insten Brussel·les a ampliar el pressupost que destina a habitatge i, entre d'altres, demanen que els municipis tinguin "accés directe" als fons europeus per poder-los destinar a la construcció de pisos "socials i assequibles". Al seu torn, el comissari d'Habitatge, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen, ja els ha agafat el guant i aquest mateix dijous ha anunciat en una comissió europarlamentària que pretén incrementar les inversions de l'executiu comunitari en aquest sector: vol passar dels 7.500 milions d'euros actuals als 15.000 milions.

Més enllà del finançament, Collboni també ha pressionat perquè la Comissió Europea impulsi un marc regulador a escala comunitària per permetre que les administracions municipals puguin intervenir en els preus de lloguer o, entre altres, en la proliferació dels pisos turístics o lloguers de temporada. En aquest sentit, el batlle de Barcelona ha reivindicat algunes de les mesures del seu consistori, com la dels topalls al preu del lloguer o la voluntat de posar fi a l'habitatge d'ús turístic el 2028.

Pla d'emergència en habitatge

Collboni també ha anunciat que aquestes metròpolis europees han acordat "proposar" un pla d'emergència per a tot el club europeu "aquesta mateixa primavera" i s'avançaran "al pla oficial de la Unió Europea" sobre accés a l'habitatge que es preveu que es desplegui l'any vinent. "La diferència és que als alcaldes els problemes ens piquen a la porta", ha dit Collboni, que assegura que les grans ciutats no poden "esperar" i "tenen pressa".

Tot i això, l'alcalde socialista no ha avançat en què es basarà ni quina dotació econòmica tindrà aquest pla d'emergència, i tampoc si es finançaria amb fons europeus i exactament amb quins. Cal recordar, a més, que una iniciativa d'aquesta mena a escala comunitària hauria de comptar probablement amb el vistiplau de Brussel·les o fins i tot dels estats membres i el Parlament Europeu, cosa que requereix més temps, i s'acabaria trepitjant amb la mateixa estratègia d'accés a l'habitatge en què ja treballa la Comissió Europea i a la qual Collboni diu que no pot esperar-se.

En la presentació del comunicat conjunt també hi han participat l’alcalde d’Atenes, Haris Doukas; el de Bolonya, Matteo Lepore; el de Budapest, Gergely Karácsony; el de Leipzig, Burkhard Jung; la de París, Anne Hidalgo; el de Roma, Roberto Gualtieri; el vicepresident d'Habitatge i Política Urbana de la Metròpoli de Lió, Renaud Payre, i la regidora d’Habitatge de Lisboa, Filipa Roseta, a més de representants d’Amsterdam, Gant i Varsòvia. Tot i que la majoria de dirigents són de partits progressistes, també n'hi ha de famílies polítiques liberals i conservadores. "Som una xarxa de ciutats de diferents punts geogràfics d'Europa i de tots els colors", ha destacat Collboni, que és el batlle que ha liderat la iniciativa.