L'Ajuntament de Barcelona compra la Casa Orsola: "Cap llogater haurà de marxar"

BarcelonaGir de guió en el serial sobre la Casa Orsola de Barcelona. Després que la pressió veïnal aturés fins a dos intents de desnonament a un dels veïns del bloc, el professor de 49 anys Josep Torrent, l'Ajuntament ha anunciat aquest divendres un acord per la compra de l'emblemàtica finca, propietat del fons d'inversió Lioness Inversiones, per 9,2 milions d'euros. "Cap llogater ni llogatera haurà de marxar de la Casa Orsola", ha sentenciat l’alcalde, Jaume Collboni. El consistori i l'entitat social Habitat 3 adquiriran l'edifici a través d'una "fórmula social col·laborativa pionera", tal com han explicat Collboni i la presidenta d'Habitat 3, Carme Trilla, en una roda de premsa conjunta.

Els pisos, ha assegurat l’alcalde, passaran a ser gestionats amb criteris d'habitatge social i assequible. Collboni ha remarcat que la compra es fa amb una fórmula "innovadora i pionera", de forma conjunta amb una entitat del tercer sector com és Hàbitat3, una fundació sense ànim de lucre que treballa per un habitatge digne a la ciutat. "Ja hem traslladat la proposta de compra a la propietat, que s’ha avingut a la venda en el marc del procés de mediació. La propietat —ha continuat Collboni— ha acceptat vendre per un preu de 9,2 milions d’euros, que és un 30% per sota del preu de valor de mercat al barri de l'Eixample", ha detallat. "Això vol dir que automàticament se suspenen tots els llançaments: es cancel·laran tots els desnonaments previstos", ha conclòs l’alcalde.

Concretament, l'Ajuntament adquirirà el 49% del bloc i Hàbitat3 es quedarà amb el 51% restant a través d'un préstec bancari que ja té el vistiplau gràcies a l'aval del mateix consistori. Traduït en xifres, la fundació pagarà 4,33 milions d'euros –perquè es queda més pisos amb més superfície, però de menys valor–, mentre que l'Ajuntament n’abonarà una mica més (4,87 milions d’euros), ja que, si bé es queda amb una mica menys de superfície, adquireix parts i locals de la finca amb més valor.

La presidenta d'Hàbitat3, Carme Trilla, ha explicat, al seu torn, que la fundació ha decidit intervenir en aquest cas concret perquè han constatat que "ara sí que hi ha pisos buits que es poden destinar a lloguer social". Trilla també ha explicat que no podien plantejar-se una compra directa "perquè el cost total supera l'activitat financera d'Hàbitat3” i, a més, el retorn financer a base de lloguers socials els hauria “desbordat". "L’aposta per la col·laboració público-privada és també una aposta de l’ajuntament amb les entitats socials —ha defensat—. Nosaltres [les entitats socials] a pulmó no podem fer operacions que es vegin compensades amb el retorn que produeix un lloguer social. Si volem lloguers socials cal que s’hi impliqui l'Ajuntament", ha dit Trilla, que ha assegurat que aquesta nova fórmula és una via de futur. També ha subratllat que aquesta vegada ha estat Hàbitat3 qui ha intervingut, però que en el futur també ho poden fer altres entitats del tercer sector. "Aquest és un model més que habitual en altres ciutats", ha insistit Trilla.

Centenars de Cases Orsola: "Cal canviar les regles del joc"

Collboni ha argumentat que la solució que han donat aquest divendres per a la Casa Orsola no resol el problema de fons que pateix la ciutat. "Cal canviar les regles del joc", ha dit l'alcalde, que ha afegit que calen “eines estructurals, i més i millor regulació per evitar l'escalada de preus". En aquest sentit, el socialista ha recordat que només al mes de desembre els serveis socials del consistori han atès 300 casos de persones vulnerables en els quals hi han hagut d'intervenir perquè estaven "en risc de perdre casa seva".

Per intentar pal·liar els efectes de la crisi de l'habitatge, l'alcalde ha recordat que ja s'estan aplicant els topalls als lloguers; també mantenen la no renovació de les llicències turístiques per al 2028, amb l'objectiu d'eliminar 10.000 pisos turístics i que tornin al mercat residencial; i ara, també, intenten "evitar el punt de fuga que hi ha amb el frau de llei dels pisos de temporada". "També cal construir més pisos i augmentar el parc públic i privat", ha recordat.

Victòria i, alhora, precedent

Els veïns del bloc també han valorat l’anunci i ho han fet juntament amb el Sindicat de Llogateres, que és qui els ha assessorat en tot moment. "Avui podem dir més que mai que organitzar-se funciona. Casa Orsola és indesnonable", han celebrat en un comunicat previ a la roda de premsa. El sindicat, que ha comparegut amb el Josep (el veí amenaçat per la primera ordre de desnonament), ha assegurat que la pressió veïnal i dels moviments per l'habitatge és qui ha aconseguit "fer fora del bloc Albert Ollé [el propietari del fons] i que els veïns s'hi quedin". També han criticat el fet que l'ajuntament i el mateix Collboni hagin volgut "treure rèdit polític" del conflicte "negociant d'esquena als llogaters per garantir que l'especulador no perdés ni un euro", han assegurat.

"Els veïns són els protagonistes: són els que han aconseguit que Albert Ollé tregui les urpes de Casa Orsola. La roda de premsa de l'ajuntament és una vergonya; han intentat instrumentalitzar i treure rèdit polític d'aquesta lluita", ha etzibat Enric Aragonès, el portaveu del Sindicat de Llogateres. "Ni el Síndic, ni Hàbitat3, ni l'ajuntament han posat un peu a Casa Orsola ni tampoc han parlat amb els veïns", ha retret Aragonès, que també ha qüestionat l'operació perquè, segons apunten des del sindicat, el preu de 9,2 milions d'euros de la compravenda "és molt superior" al preu que va pagar Ollé, que va adquirir l'edifici el 2021 per 6,5 milions. "Estan premiant l'actitud del fons voltor", han denunciat, "rescatant-lo i premiant-lo després d’anys d’intentar expulsar els veïns".

Segons els activistes, això estableix un precedent que pot ser perillós perquè a Barcelona i Catalunya hi ha "moltes Cases Orsola". En aquest sentit, han avançat que el pròxim 17 de febrer organitzaran una gran trobada de blocs en lluita. "Convocarem totes les Cases Orsola. Aquí no acaba cap conflicte", ha dit Aragonès, que ha assegurat que la intenció és fer aflorar els milers de veïns que viuen situacions semblants fruit de l'especulació.

Per la seva banda, els veïns directament afectats han viscut l'anunci com un bàlsam. "Per fi veiem una mica d'esperança", ha admès Josep Torrent, que ha donat les gràcies al Sindicat pel suport. “Sense el sindicat això no hauria estat possible: gràcies al moviment habitatge i també a les veïnes del barri". Al seu costat, l'Elisenda Paños, una altra veïna del bloc, s'ha unit als agraïments. "Potser avui, per primer cop, podrem dormir amb una mica de tranquil·litat —ha dit—; però no oblidem que som un cas puntual, que això és una solució única, no per a la resta de casos. El conflicte no acaba aquí, hi ha molts edificis que estan com nosaltres", ha recordat.

Els antecedents

L'Ajuntament ha mogut fitxa finalment aquest divendres després que la setmana passada s'ajornés fins al 18 de febrer el desallotjament de Torrent, que porta 24 anys vivint al bloc. La setmana anterior les protestes ja havien impedit per primer cop el seu desnonament. Davant d'aquesta situació, Albert Ollé va afirmar en una carta oberta que es plantejava vendre la finca. "Després de rebre tota mena d’insults i atacs, suposo que finalment acabaré venent la finca", va dir. I això és el que ha acabat passant.

A la roda de premsa a l'Ajuntament, a banda de Collboni i Trilla, també hi ha participat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, que en les últimes setmanes havia ofert la seva mediació entre veïns i la propietat de la Casa Orsola. L'organització en defensa de l'habitatge fa anys que buscava una negociació col·lectiva de tots els veïns afectats amb Lioness Inversiones. Bondia, però, ha admès que no ha volgut asseure tothom a la mateixa taula "perquè l'acord hauria estat impossible". "Hem fet el que més beneficiava tothom", ha resumit.

El conflicte a la Casa Orsola va començar el 2021 amb l'adquisició del bloc per part del fons d'inversió, que des de llavors no va voler renovar els contractes dels actuals inquilins. L'objectiu era fer-los fora, renovar els pisos i posar-los en lloguer de temporada de luxe, triplicant el seu valor. Els lloguers podien arribar fins als 2.800 euros mensuals. L'ajuntament ja ha dit que no renovarà aquests contractes de temporada i que tots els lloguers estaran gestionats per la fundació Hàbitat3, amb lloguers assequibles.

L'Ajuntament ja havia tingut l'opció de comprar la Casa Orsola l'any 2022, tal com el PSC retreia recentment als comuns, però la llavors alcaldessa Ada Colau va prioritzar l’adquisició d’altres blocs –1.600 pisos, segons Barcelona en Comú– a través del tanteig i retracte. Aquest divendres Collboni ha assegurat que la compra actual s'ha fet per un preu més baix que si s'hagués exercit aquest dret.

La primera reacció política a l'anunci de l'Ajuntament ha arribat des de Madrid, on el PSOE ja reivindica el paper de Collboni en el desenllaç del simbòlic edifici modernista. La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha celebrat "la decisió de Collboni d'adquirir la Casa Orsola", segons ha dit en un missatge a X, en el qual ha afegit que tot plegat és el “resultat de les mobilitzacions socials, la mediació, el diàleg i el compromís polític".