Els promotors plantegen dues porteries diferents per a veïns pobres i rics en els blocs afectats pel 30%

BarcelonaEn el debat sobre com abordar la modificació que obliga a reservar el 30% de noves promocions a habitatge públic, l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha proposat que en aquests edificis mixtos, on han de conviure veïns amb alts i baixos ingressos, hi hagi dues "porteries" diferenciades per accedir als pisos. Aquesta segregació en funció de la renda seria la modernització de les escales de servei que servien perquè les minyones i els treballadors de les famílies benestants no s'hi barregessin a l'hora d'entrar a la finca.

La vicepresidenta primera de l'APCE, Elena Massot, que alhora és també consellera delegada del grup immobiliari Vertix, ha explicat que el plantejament de la doble comunitat no té res a veure amb evitar "la mixtura social", sinó que ha vingut a dir que tothom s'ha de sentir còmode, ja que la convivència pot ser "complicada" quan hi ha tanta diferència de renda. Però, a més, ha insistit que les escales separades ajudarien a salvar algunes reticències entre compradors d'habitatges cars a l'hora de compartir accés amb altres residents amb menys estatus econòmic. Amb aquest mateix argument, també s'ha referit a les "capacitats diferents per atendre despeses de comunitats" en un habitatge lliure i en un de protegit, perquè són dos mercats amb públics molt diferenciats. "Volem tenir habitatge social o volem que aquest habitatge social estigui a la mateixa escala que l'altre?", s'ha preguntat, i ha indicat que l'únic que mou els promotors és fer negoci i "vendre" pisos.

Ara bé, Massot ha indicat que, tal com està redactada la norma del 30% de reserva d'habitatge protegit, es complica la proposta de les dues escales. Ha estat en aquest moment que ha reclamat de l'Ajuntament de Barcelona “una mica més de cintura i encaix” i que, aprofitant la modificació pendent, es tingui en compte que una doble porta no és fàcil de posar en pràctica en els 600 metres quadrats edificables i que s'ampliï a 2.400 metres quadrats per "tenir més joc".

La proposta de Massot ja fa una dècada que s'ha implantat en ciutats com Nova York o Londres, on es coneix com a poor door, és a dir, porta de pobres. Allà, els defensors de la segregació de portes justifiquen que ha estat una solució imaginativa per complir la voluntat dels veïns rics de no barrejar-se amb els pobres en llocs comuns de la finca. A més, també sostenen que d'aquesta manera es pot mantenir una qualitat en la construcció i en els serveis diferenciada, ajustada a la butxaca de cada resident.