Sopar massa tard i dormir poc: els horaris que amenacen la salut

Els canvis en la jornada laboral millorarien la productivitat i el benestar a la feina i reduirien la fatiga

L'angoixa de no tenir temps per fer tot el que voldríem fer està estretament relacionada amb la jornada laboral i amb la manca d'hores de son. Gairebé el 30% dels catalans reconeixen dormir menys de vuit hores, i sis de cada deu treballadors renunciarien a un sou alt a canvi de gaudir de més felicitat a la feina. Aquestes dades evidencien que el manteniment dels horaris actuals afecta directament la salut emocional i física dels catalans.

Metges de Catalunya (MC) i la Iniciativa per a la Reforma Horària presentaran aquest dimecres dues taules informatives sobre salut i jornades laborals per alertar d'aquests riscos i obrir el debat sobre la necessitat de fer-hi canvis. L'activitat s'emmarca en la cinquena edició de la Setmana dels Horaris, que pretén millorar la vida personal i laboral de la població catalana adaptant les seves rutines a les europees.

L'enquesta de salut de Catalunya dels anys 2012-2015 constata que el 26% dels homes i el 23,6% de les dones reconeixen dormir menys hores de les recomanades. No descansar prou redueix dràsticament la capacitat d'aprenentatge, limita la creativitat i és un fre per a l'empatia. En l'entorn laboral, els treballadors es fatiguen més sovint, no són tan productius i tenen més risc de patir accidents. La manca d'hores de son, sumada al fet de sopar massa tard, són factors de risc per a la descompensació del rellotge intern.

El risc de malalties cròniques

El doctor Javier Albares, de la Unitat del Son del Centre Mèdic Teknon, vincula la manca de descans i el sedentarisme amb problemes de salut crònics, com ara la diabetis, el sobrepès o la hipertensió. Incloure en la rutina diària l'activitat física (30 minuts en l'etapa adulta i una hora en infants i adolescents) i menjar cada tres o quatre hores, cinc vegades al dia, poden millorar la salut física i mental de tothom.

Incorporar aquests consells en l'estil de vida també repercuteix en la productivitat a la feina. Sovint, els treballadors senten que han de fer un sobreesforç per conciliar la vida personal amb la laboral que els genera un malestar generalitzat que pot arribar a desequilibrar-los emocionalment.

Els canvis de conducta, com recórrer a addiccions o a dietes hipercalòriques, l'aïllament social o els dolors musculars són alguns dels efectes més freqüents de l'estrès crònic. Però, a més a més, també pot provocar malalties com la neurosi o els trastorns afectius. Algunes manifestacions poden ser l'exteriorització d'emocions negatives: por, aversió, ira i tristesa, entre d'altres.

Diversos estudis demostren que la majoria de les empreses –un 60%, aproximadament– no apliquen polítiques que afavoreixin la conciliació, i que set de cada deu treballadors no estan del tot compromesos amb la seva empresa. Tant Metges de Catalunya (MC) com la Iniciativa per a la Reforma Horària aposten per compactar la jornada laboral com a eina per millorar la salut dels catalans i la productivitat al treball.

El Tercer Sector demana més implicació en la reforma horària

La flexibilitat horària pactada i la reducció de la pausa per dinar per tal d'implementar les primeres passes cap a la reforma horària. Aquestes són algunes de les mesures que la Taula del Tercer Sector ha proposat aquest matí a les entitats socials en la jornada “El Tercer Sector Social com a motor de canvi de la reforma horària”.

“El Tercer Sector sempre ha estat al capdavant dels canvis socials, i en el cas de la reforma horària no vol ni pot quedar-se enrere”, ha anunciat Francina Alsina, presidenta de la Taula, aquest matí. La representant de les entitats ha assegurat que la conciliació de la vida laboral i personal és una oportunitat “per ser organitzacions més eficients, productives i sobretot saludables”.

Més continguts de