Imma Tubella: "S'ha de pagar per la universitat, el que és gratis no funciona"

En els set anys que fa que és al capdavant de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella ha reduït en un 83% el deute de la universitat, ha firmat el primer conveni col·lectiu i ha triplicat el nombre de graduats. Acostumada a anar a contracorrent en els seus postulats, és defensora de "la diferència" com a "clau de l'excel·lència". Una diferència que a la UOC que deixa Tubella recau en els mètodes pedagògics digitals, pioners al món, i també en el sistema d'elecció del rector. Un comitènomenat pel patronat de la Fundació UOC ja ha avaluat candidats d'arreu del món i escollirà el successor o successora de Tubella abans del desembre.

¿El model de governança de la UOC, amb un patronat, és exportable?

Els patronats estan a la història de la universitat catalana. La Generalitat republicana va intentar implantar-los, però el cos de catedràtics tradicionals va guanyar i encara estem igual. Hi ha moltes reticències, les universitats d'Europa ho tenen clar i van cap aquí.

¿No creu que el rector ha de ser triat democràticament?

No sé si es pot parlar de democràcia quan hi ha rectors elegits amb un 8% dels vots i que després no poden executar res perquè el claustre bloqueja les seves decisions. Això és democràcia? També m'ho plantejo en la política, amb un 40% d'abstenció. Potser cal repensar la llei electoral. Sóc partidària de llistes obertes.

¿El patronat que proposa la comissió de savis catalana, amb un terç nomenat pel Govern, li sembla bé?

Sí. Quan el Govern et dóna el 80% del pressupost, no em sembla malament que hi tingui presència.

Amb les retallades, com ha aconseguit reduir el deute de la UOC?

Simplement gestionant bé. La nostra flexibilitat de gestió ens permet ser molt eficients. Arreu d'Europa, les universitats que han apostat pel sistema de patronat, la desburocratització i la desfuncionarització, com la UOC, se n'estan sortint.

¿És partidària d'apujar el preu de les matrícules?

Del que sóc partidària és que estudiants i famílies coneguin el preu de l'educació. Han de saber quant costa, perquè així valoraran més el que paguen. Si ara estan pagant una quarta part del seu cost, valorarien que hi hagi un 75% pagat amb diners públics. Dit això, tot augment de preus ha d'anar acompanyat d'una política de beques clara, perquè qualsevol persona que vulgui estudiar no quedi fora per una qüestió de diners.

Això es respecta ara?

Crec que tenim un problema amb la política de beques. I passa com en tots els problemes que tenim amb l'Estat: ens traspassa les competències, però no els diners.

¿El nou sistema de preus del Govern per trams de renda és suficient?

És un pas important, però s'hauria de perfeccionar. Crec que la societat entendria que hi hagués gent que pagués el 100% de la seva educació o el 80%, si algú altre es beneficia de la política de beques i paga zero. Tot i així, jo sóc partidària de fer pagar alguna cosa, perquè les coses gratis no funcionen. La gent no les valora.

El conseller Andreu Mas-Colell insta els rectors a buscar finançament privat. Hi està d'acord?

Tenim una assignatura pendent amb el tema de fundrising [captació de fons]. Hem sigut capaços de fer-ho força bé amb la recerca, però hem de començar a acostumar-nos a buscar diners privats. N'hi ha, però perquè vinguin hem de fer un esforç per acostar les universitats a l'empresa. No els podem donar l'esquena, però tampoc dependre'n.

El nostre model és Massachusetts?

Ens convé Massachusetts i Califòrnia. Sóc partidària de la universitat de Catalunya com a sistema, que ha de ser equilibrat al territori. I ho hem fet al revés. Tenim universitats que fan de tot, però un sistema absolutament fragmentat. Cal un sistema que es coordini, discuteixi i consensuï.

El Govern ho està impulsant.

En l'àmbit teòric sí, es parla de governança, de consensuar el mapa de les universitats, però que algú m'expliqui per què la UOC no ha pogut fer magisteri. Per què hi ha més de 400 estudiants catalans que fan magisteri virtualment a La Rioja abans de permetre a la UOC que faci magisteri. Això és discutir el mapa? No. Una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Em consta que el secretari d'Universitats té el sistema molt al cap, però després hi ha el que pot fer i les pressions que rep.

¿Tindríem un millor sistema universitari amb un estat propi?

Depèn de com juguem. La primera cosa que hauríem de tenir és una idea clara de quin sistema volem per fer quin país. És tot el sistema educatiu que ha de canviar, perquè hi ha un divorci cada cop més gran entre el que es fa a l'escola i el que fan els nens. Si som un nou estat, que vull pensar que ho serem, controlarem els diners, i llavors qui prioritzarà serem nosaltres i els culpables només podrem ser nosaltres. He sigut independentista d'ençà que tinc ús de raó. Vull pensar que un estat propi afavorirà repensar-nos com a país.

Va sonar com a possible consellera el 2010. Ho acceptaria ara?

En aquest moment de la meva vida, i això ho sap el president Mas perquè alguna vegada ja li he hagut de dir, crec que puc ser molt més útil fent feina estratègica que no fent feina executiva. Hi ha molta gent que vol ser conseller o director general. Doncs jo no vull ser-ho, vull tenir l'oportunitat de pensar i crec que no és egoista perquè el país també necessita gent que pensi.

¿Es dedicarà a això ara que deixa la UOC, doncs, a pensar?

Tinc la càtedra de comunicació a la UOC i la de tecnologia i educació a la Sorbona a París, on aniré una setmana al mes. Però després d'anys de feina executiva, tinc necessitat d'un període de reflexió. Vull escriure sobre l'enorme transformació que ha de fer l'educació si vol estar a l'alturade les necessitats del segle XXI.

¿Una universitat digital com la UOC pot servir de model educatiu?

El model de la UOC és pioner, no per la seva tecnologia sinó per la metodologia pedagògica. L'ús d'internet ens ha fet canviar els continguts i innovar en els recursos pedagògics. Però el món no va 100% a l' online . El futur és híbrid, part presencial i part online . No només a la universitat, sinó a tot el sistema educatiu. Hi ha molt camí per fer.