Catalunya queda fora del repartiment de menors migrants però s'ofereix a acollir-ne una trentena

BarcelonaEl govern espanyol ja ha decidit on i amb quins recursos es traslladaran els 3.975 menors estrangers no acompanyats que ara són a les Canàries, a Ceuta i a Melilla esperant una directriu. Tal com es preveia, ni Catalunya ni el País Basc formaran part d’aquest repartiment autonòmic per “l’esforç d’acollida realitzat fins ara” i, en canvi, la majoria d’aquests joves es reubicaran a Andalusia (677), Madrid (647) i el País Valencià (571), segons van explicar fonts del ministeri de Joventut i Infància.

Aquests càlculs són de màxims i és possible que no es facin tots els trasllats, però fonts governamentals asseguren que l’Estat cobrirà les despeses derivades de l’acolliment, com a mínim, els tres primers mesos amb un fons de 100 milions d’euros, el gruix del qual es repartirà entre les Canàries (24 M€), Madrid (15,8 M€) i Andalusia (8,8 M€).

La llista de comunitats que tindran més menors a càrrec es completa amb Castella-la Manxa (320), Galícia (317), l’Aragó (251), La Rioja (205), Castella i Lleó (197), Extremadura (159), Cantàbria (156), Astúries (144), Múrcia (133), Navarra (118) i les Balears (49). Pel que fa als fons, el País Valencià rebrà 7,4 M€ i Castella-la Manxa i Galícia, 4,1 M€ cadascuna.

Catalunya no surt al llistat perquè ja ha estat rebent criatures durant tot aquest temps i en anteriors repartiments, fet que ha portat el seu sistema a una situació “tensa”, segons l’executiu de Pedro Sánchez. Amb tot, la Generalitat ha anunciat la seva intenció d’atendre, com a mínim, el mateix nombre de menors que en altres campanyes d’acollida: 31.

A aquests 3.000 menors pendents de reubicar cal sumar els 850 de les Canàries que són sol·licitants d’asil i que seran acollits per la xarxa estatal de protecció internacional, d’acord amb l’ordre emesa pel Tribunal Suprem el passat mes de març.

Retrets contra Catalunya i Euskadi

Fonts del ministeri han destacat que aquest sistema de derivació de joves vol garantir un equilibri entre els diferents territoris, tenint en compte l'esforç previ i el nombre de places creades. "Fins ara han existit enormes bretxes entre els diferents sistemes, amb alguns que han fet una bona feina prèvia i d'altres que no ho han fet. I aquest reial decret vol corregir aquestes diferències històriques", expliquen. El govern espanyol ha agraït la bona disposició de Catalunya, que “voluntàriament han decidit participar de l’acolliment”, i ha subratllat que fa mesos que treballa per convèncer altres autonomies, especialment les governades pel PP, que estan imposant un “bloqueig sistemàtic”.

Les reaccions no s'han fet esperar i la majoria han anat en contra, precisament, de l'exclusió del repartiment de Catalunya i Euskadi. Des de Madrid, la consellera de Família, Joventut i Assumptes Socials, Ana Dávila-Ponce, ha acusat el ministeri de "cuinar uns criteris subjectius per deixar fora del repartiment il·legal de menors al País Basc i a Catalunya, atenent només criteris de salvament del sanchisme", i ha assenyalat en un missatge a X que els serveis jurídics d'onze comunitats consideren que el reial decret de repartiment forçós és "inconstitucional".

La Xunta de Galícia ha qualificat directament d'"imposició injusta i arbitrària" el fet d'haver de fer-se càrrec de 317 menors més, ja que "el sistema autonòmic de protecció ja té una sobreocupació del 108%", i ha assegurat que "Galícia no acceptarà" la decisió.

En aquest sentit, la Generalitat valenciana també ha fet servir el "col·lapse" del sistema després d'haver atès més de 900 menors no acompanyats l'any passat i ha denunciat que Sánchez està fent un "xantatge institucional" per obligar-los a acceptar 571 joves més "a canvi de mantenir els seus suports parlamentaris i acontentar Catalunya i el País Basc".

També la presidenta del govern balear, Marga Prohens (PP), ha criticat que l'executiu reconegui "la sobreocupació de l'acollida" a les illes i, així i tot, els inclogui en el repartiment. "Ens oposarem i recorrerem a tots els mitjans al nostre abast, com el recurs al decret al Constitucional, perquè no es faci efectiu. No podem més", ha dit.