Josep Sala i Cullell: "La immigració és una subvenció a l'empresariat"

BarcelonaJosep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

El llibre comença amb un silenci.

— Havia d’entrar al matí de Catalunya Ràdio per parlar de criminalitat organitzada al nord d’Europa, i a la tertúlia parlaven d’habitatge. Quan l’Ustrell em va saludar, va dir: "Hi vols afegir alguna cosa?" 

I la vas afegir.

— “En 10 anys el país ha crescut en 800.000 persones, i no s’han fet ni 10.000 pisos”. Es va fer un silenci tan gran que pensava que s’havia tallat la connexió. Després van dir: "Ui, quin meló, és complicat", i ja no en vam parlar més. 

Per què creus que passa, això?

— Perquè si menciones la immigració t’acusen de fer el joc a l’extrema dreta. Per això vaig fer el llibre, per parlar d’immigració igual que ho fem de sanitat o educació. I perquè qui et diu que no se’n pot parlar s’està apropiant del debat, t’està dient: "D’això en parlaré jo segons els meus interessos". 

Els problemes per parlar d’immigració els té l’esquerra?

— La dreta no vol parlar d'immigració perquè ja li va bé el model que tenim. A Noruega, en canvi, qui vol grans limitacions a la immigració econòmica són els sindicats i l’esquerra, perquè volen evitar el que es diu dúmping social, treballadors disposats a fer la mateixa feina per salaris més baixos i condicions laborals pitjors. 

Per què a Catalunya no passa?

— L’esquerra ha adoptat el discurs neoliberal de fronteres obertes i de dir que voler controlar-ho és feixista. Però això li interessa a Foment del Treball, no als treballadors. 

Dius que això passa perquè no tenim Estat.

— Exacte, com que hi ha coses que no les hem de decidir, de vegades tenim un discurs públic –tant polítics com opinadors– de menors d’edat, incapaços d’entrar de cara als problemes del món. Què fem aleshores? Moralisme. 

O sigui…

— No parlem de com ens interessa que siguin les coses, sinó de com haurien de ser. S’ha d’augmentar el pressupost en defensa? Com fem front a Trump i Putin? S’ha de recuperar el servei militar obligatori? Aquí, en lloc d’afrontar-ho, fem un “germans, donem-los les mans”, i vinga a fer moralisme. 

Quin model d’immigració tenim?

— Hem de distingir legalment tres tipus d’immigrants: els europeus, amb certa llibertat per moure’ns gràcies al tractat Schengen; els refugiats, que fugen de conflictes i persecucions; i els immigrants econòmics. El model espanyol es basa en l’entrada constant de persones per fer feines amb salaris baixos i condicions precàries amb l’objectiu de mantenir un sector de molt baixa productivitat. 

A qui beneficia aquest model?

— A l’empresariat. Hi ha un conjunt d’empreses –turisme, construcció, càrniques– que no podrien existir si no tinguessin aquesta entrada constant de treballadors disposats als salaris baixos. Hi hauria hagut d'haver una certa reconversió industrial o del teixit econòmic que no s'ha fet perquè han pogut tenir entrada de mà d’obra. 

S’ha apujat el salari mínim.

— I em sembla positiu. Però anem cap a un model on molta gent cobra el salari mínim, i unes elits estan per sobre. I com que amb el salari mínim no pots viure, l’Estat ha de muntar tot un sistema d’ajuts: bonificació elèctrica, beques menjador… O sigui, d'alguna manera, aquests empresaris troben treballadors que podran subsistir perquè l'Estat els dona ajuts. És una subvenció a l’empresariat. Gens sorprenent si mirem qui ho va crear. 

Qui?

— El Partit Popular l'any 2000, o sigui, José María Aznar, Rodrigo Rato… És evident que no van crear un model perquè eren caritatius, el van fer per pur interès econòmic de les elits. 

Com perjudica els treballadors?

— Has vist qui defensa la immigració en públic? Catedràtics d'universitat, directors de cinema, periodistes… Gent que no entra en competició laboral amb els immigrants. El sistema perjudica tothom que ha de fer servir el sistema de salut, educatiu, tothom que fa servir els transports, perquè tenim la mateixa xarxa de transports de quan teníem 6 milions. I ara en som més de 8. 

Aquest model del PP tampoc l’ha canviat el PSOE.

— És un model que beneficia l’Estat. Aquesta gent treballa, aporta IRPF, l’Estat pot dir que el PIB creix. Però, ¿i la targeta sanitària? I les ajudes escolars? Això ho paguen les comunitats. I els serveis socials? Els ajuntaments. 

La solució és que no en vinguin més?

— Quan els Estats Units van tancar la frontera per la covid els empresaris es van queixar que no trobaven treballadors. Joe Biden es va acostar al micròfon i va dir: pagueu-los més. Doncs ja està. Els empresaris hauran d’apujar sous si volen competir per treballadors. 

Altres hauran de tancar.

— Sí, i ens anirà bé, perquè un negoci que se sustenta en salaris baixos no ens interessa com a país. 

Estan entrant immigrants mentre cau en picat la natalitat. Hem de decréixer?

— És que decreixerem. La humanitat sencera està creuant els 2,2 fills per dona. Els únics països que estan per sobre són a l’Àfrica Central, l'Afganistan i el Iemen. La idea que els països pobres tenen menys fills s’ha acabat. L’Índia està per sota de 2. Colòmbia també. Els estem robant el futur. Abans els robàvem l’or i la plata i ara els robem els fills. Es calcula que el 2050-60 la població mundial baixarà, això és un fet. O comencem a fer la transició cap a un model que no passi pel creixement continuat de població o ens vindrà imposat. 

Però Espanya justament fa frontera amb el continent on hi haurà l’explosió demogràfica més gran. Com impedir que busquin un futur en un país més ric?

— Aquesta immigració és minúscula. De tots els immigrants que hi ha a Catalunya, potser un 5% han travessat el mar. A Catalunya hi ha un milió de persones nascudes a l’Amèrica Llatina. Hi ha xinesos i pakistanesos. Per on han entrat? Per l’aeroport de Barajas. 

Què proposes? 

— Parlar-ne sense por. I hi haurà gent a qui li haurem de dir que no, com ens passaria ara mateix a nosaltres si volem anar al Canadà. Els comuns i el PSC parlen ara de la Catalunya dels 10 milions, i ens diuen que és inevitable. Això és autoritarisme pur. Passarà si ho desitgem. I si no ho desitgem, s’han de posar les mesures legals per impedir que passi. 

Per exemple?

— Espanya és l’únic país on existeix la regularització per arrelament. Als altres països no et pots regularitzar si has entrat de manera il·legal. Aquí et pots empadronar sense papers i feina. I això no ho permeten Itàlia ni França ni Alemanya. I no diem que són uns furibunds racistes. 

Et preocupa que el discurs el pugui aprofitar Aliança Catalana?

— No, perquè Aliança Catalana no és un partit antiimmigració, és un partit antimusulmà. Però el seu programa electoral és propi de la Convergència de l'any 1999. Volen més turisme, més grans esdeveniments… Per tant, Aliança defensa un model econòmic que necessita l’entrada constant de mà d’obra barata. No tinc por que m'instrumentalitzin el llibre: he fet un llibre d’esquerres. 

És català qui viu i treballa a Catalunya?

— Si un polític noruec digués “és noruec qui viu i treballa a Noruega”, potser vindria un metge a veure si està bé. Jo no crec en la identitat, crec en la ciutadania. Jo em sento català perquè vaig anar a l'escola catalana i menjava canelons per Nadal. Però em sento un ciutadà noruec. I això és molt diferent. 

És ciutadà català qui viu i treballa a Catalunya?

— La ciutadania te la dona Espanya. I això té moltes dificultats… Mira l’enquesta d’usos lingüístics. Quin percentatge d'aquests dos milions de persones nascudes a l'estranger fa servir el català com a llengua habitual? Un 5%. Això és un fracàs total. 

No ets demògraf, ni expert en immigració. Per què has decidit fer el llibre?

— Molt fàcil. Perquè no l'ha fet ningú més. A Catalunya han passat tres coses importants les últimes dècades: la crisi del 2008, el Procés i la immigració. Quants llibres et venen al cap de la crisi i del Procés? I en canvi, de la immigració, quants? No l’hauria d’haver fet jo, però l’he fet perquè ara crec que el silenci que hem tingut amb aquest tema el pagarem amb anys de feixisme. Espero que serveixi perquè alguna esquerra intenti equilibrar el discurs d’ajudar aquells que ho necessiten i defensar alhora la classe treballadora local.