Veritats i mentides sobre el procés de regularització de mig milió de migrants

El procés que el govern espanyol ha posat en marxa per regularitzar els migrants que viuen a Espanya de forma irregular ha donat peu a una allau d’afirmacions, sovint falses, que circulen en les xarxes socials. Impulsades sovint per influencers de l’òrbita de l'extrema dreta, aquestes afirmacions volen crear un estat d’opinió contrari a la regularització, ja que afirmen que els migrants que se'n beneficiïn posaran més pressió en els serveis socials, o que tot plegat es fa per beneficiar electoralment el PSOE. La confusió ha omplert les xarxes de veritats, de mentides i, molt sovint, d’afirmacions que no són ni del tot certes ni del tot falses. Aquest és un repàs a molts dels dubtes que deixa enrere el procés, en un tema socialment i políticament molt complex.

Tots els immigrants sense papers poden optar a la regularització?

No. Per poder sol·licitar la regularització cal complir tres requisits: haver arribat a Espanya abans del 31 de desembre del 2025, demostrar que, amb anterioritat a aquesta data, s’havia residit al país durant almenys cinc mesos, i no tenir antecedents penals.

Què passa amb els regularitzats amb processos d’expulsió oberts?

Un cop sol·licitin la regularització, els migrants afectats per un expedient d’expulsió del país veuran com aquest queda sense efecte. Els beneficiaris són persones amb una ordre d’expulsió per treballar sense permís, per exemple.

Els regularitzats poden començar a treballar de forma immediata o han d’esperar que es resolgui el seu cas?

L’administració té tres mesos per resoldre cada cas, però l’admissió a tràmit de la petició ja dona dret a treballar i accedir a l’assistència sanitària.

Si el resultat de la petició és favorable al migrant, aquest ja es pot quedar de forma definitiva?

No. Un resultat favorable dona dret a una autorització provisional, que dona permís a residir de forma legal a Espanya durant un any. Passat aquest temps, la persona afectada pot demanar una nova autorització, en aquest cas ordinària i regulada pel reglament d’estrangeria vigent.

Què passa amb els fills dels sol·licitants?

Els descendents de les persones que demanen la regularització obtindran un permís de residència que, en aquest cas, és de cinc anys.

Els regularitzats podran votar a les pròximes eleccions?

Una de les mentides més repetides aquests dies per diferents veus de l'extrema dreta és la que afirma que el procés es fa per afavorir les perspectives electorals de Pedro Sánchez. L'agitador ultradretà Vito Quiles parla de frau, però no és l'únic: l'òrbita de Vox també denuncia aquesta suposada manipulació electoral, una teoria a la qual s'ha acabat sumant el PP. Alvise Pérez ha arribat a definir el procés de "cop d'estat inconstitucional per afectar el cos sobirà electoral del nostre país", i ha demanat mobilitzacions al carrer i que l'oposició presenti un recurs al Tribunal Constitucional.

El cert, però, és que obtenir un permís de residència no equival a obtenir la nacionalitat, el requisit necessari per poder votar. Els migrants nascuts a Andorra, l’Amèrica Llatina, Filipines, Portugal i Guinea Equatorial podran sol·licitar la nacionalitat, però hauran d’esperar un mínim de dos anys. Això vol dir que, en el millor dels casos i si el procés burocràtic és ràpid, podran votar a partir del 2028, un cop s’hagin fet ja les eleccions municipals i generals (previstes en tots dos casos per al 2027). Per a la resta les condicions seran més estrictes: com a norma general, una persona no nascuda a Espanya ha de residir-hi durant deu anys per sol·licitar la nacionalitat, cinc en cas que se li hagi reconegut la condició de refugiat.

Un cop regularitzada la situació podran accedir a ajuts socials?

Per poder sol·licitar la majoria d’ajuts socials, com per exemple rendes d’inclusió, cal demostrar un mínim d’1 o 2 anys de residència al país. Per tant, haver estar regularitzat no dona dret de forma automàtica i immediata a rebre determinats ajuts.

Se'n podran beneficiar les persones amb antecedents policials?

La norma diu que les persones amb antecedents penals no poden optar al procés de regularització, i això ha fet que moltes persones a les xarxes hagin denunciat que seran regularitzades persones que, tot i no tenir antecedents penals (amb una condemna al jutjat) sí que tenen antecedents policials (persones a les quals la policia ha obert una fitxa policial per fets considerats no delictius, com desordres públics, o possessió de droga). En realitat la norma el que diu és que en el cas les persones amb antecedents penals seran descartades d’entrada, mentre que aquelles amb antecedents policials veuran el seu expedient estudiat cas per cas: podria ser acceptat o rebutjat.

És la primera vegada que es fa una regularització massiva?

No. Tots els governs espanyols, tant del PSOE com del PP, han fet regularitzacions massives de migrants.

Les regularitzacions com aquesta comporten un efecte crida?

Aquesta és una pregunta impossible de respondre de forma acurada, perquè els fluxos migratoris cap a tot Europa no han parat d’augmentar de forma sostinguda. Aquest augment s’ha produït independentment de si hi ha hagut legalitzacions massives o si no. Amb les dades a la mà, no es pot afirmar que hi ha un efecte crida, no hi ha cap evidència que ho demostri, atès que les entrades irregulars han anat en augment independentment de la política de cada país.