MadridEl color de les flames tenyeix bona part del nord-oest de l'Estat. Els incendis que afecten amb especial violència les províncies d'Ourense (Galícia), Lleó i Zamora (Castella i Lleó) i Càceres (Extremadura) han disparat en pocs dies la xifra de terrenys que enguany han quedat calcinats a Espanya. Segons el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS, per les seves sigles en anglès), la virulència d'aquests focs ha provocat que només els últims quatre dies la superfície cremada hagi superat les 200.000 hectàrees, la qual cosa representa un 0,7% de la superfície total del territori espanyol.
L'última informació d'aquesta eina del programa Copernicus d'observació i vigilància de la Terra de la Unió Europea, publicada el passat 14 d'agost, indicava un total de 148.205 hectàrees calcinades des de l'1 de gener del 2025. Això vol dir que els incendis dels últims dies han causat més de la meitat del terreny arrasat aquest any pel foc.
La sensació en algunes zones és de desbordament, tal com han assenyalat diferents efectius que estan lluitant contra les flames, fins al punt que es fa difícil identificar amb exactitud els punts que cremen. Alguns incendis s’han acabat unint, mentre que altres han traspassat la província on van començar i fins i tot han saltat a la comunitat autònoma veïna. De fet, és per això que les darreres hores les mirades s’han posat damunt la zona dels Picos de Europa, que es reparteix entre les comunitats de Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria.
Devastació mediambiental
Entre el terreny afectat hi ha diferents àrees protegides d'alt valor ecològic i ambiental tant per la seva flora, com per ser l'hàbitat de moltes espècies animals amenaçades o en perill d'extinció. Una de les imatges més desoladores l'ha deixat el foc de Yeres (Lleó), amb la devastació de Las Médulas, un paisatge catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
"Hi vaig estar per últim cop fa un mes i recordo que no ens volíem ni imaginar què passaria si queia un llumí a terra [...] La vegetació era selvàtica per les pluges, però la sequera dels últims dies, sumada a altres factors, com la falta d'una activitat preventiva necessària, ho abocava a reduir-se a cendres, com ha passat", lamenta Javier Sánchez-Palencia, investigador del CSIC ad honorem, que des de fa 30 anys estudia aquest paisatge. "Alguns encara diuen que les mines no s'han vist afectades, però és clar que sí. Si la vegetació se'n va en orris, el sòl s'erosiona i la mina pateix", adverteix.
L'investigador, però, no només posa el focus en l'impacte ecològic d'aquests incendis, sinó també en el social i ètic. "[A la zona] hi havia castanyers centenaris i una part de la població en vivia [...] han mort les seves butxaques perquè la regeneració no la veurem fins d'aquí 10 o 15 anys", lamenta. En termes ètics, l'expert del CSIC reflexiona que la devastació pot "desmoralitzar" la població de l'entorn: "Es preguntaran de què els serveix tenir un Patrimoni de la Humanitat si en cinc hores pot cremar tot [...] això fa que no creguis en el seu valor".
Las Médulas no és l'única zona protegida que s'ha vist afectada. A Castella i Lleó mateix les flames han entrat al Parc Natural Montaña Palentina, refugi d’espècies animals amenaçades com l’ós bru. També al Parc Natural Sierra de Culebra i al Parc Nacional Picos de Europa (a la part lleonesa, tot i que també ha afectat Cantàbria). Aquest dilluns, l'incendi de Porto (Zamora) amenaçava el Parc Natural del Llac de Sanabria.
A Galícia, les flames continuen amenaçant el Parc Natural do Invernadeiro (Ourense), on viuen espècies emblemàtiques com l'àguila reial. En la mateixa situació es troba el Valle del Jerte, a Extremadura, que té diferents espais naturals protegits. En aquesta última comunitat, les flames sí que han afectat el Valle del Ambroz (Càceres), la Serra de San Pedro i Llerena (Càceres) i la Serra de Gredos (tant a Àvila, com a Càceres). "En algunes zones afectades hi habiten espècies en perill com l'os bru i el gall salvatge; l'àguila reial i imperial; l'aufrany europeu; l'arpellot pàl·lid i cendrós o el voltor negre", han assenyalat des de l'organització ecologista SEO/BirdLife en un comunicat de premsa.
Com a punt d'inflexió, l'investigador del CSIC reflexiona que cal veure Las Médulas, i la resta d'espais protegits afectats, "no com un producte que podem visitar, sinó com un recurs que ha de permetre a la població que l'habita viure-hi al llarg del temps". "No només és un espai d'oci. Són recursos rics mediambientalment i socialment amb totes les seves conseqüències. És la millor forma perquè la gent ho respecti i protegeixi", reitera.
Incendis que són "un monstre"
Set persones mortes, nou d'hospitalitzades com a mínim i més de 344.000 hectàrees arrasades per les flames és el balanç provisional d'un any que es recordarà inèdit per la virulència dels incendis forestals. A Galícia també hi ha quatre bombers ferits, entre ells un greu, tots mentre treballaven a Ourense, segons ha explicat la Xunta. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que "l'UME no ha vist res igual en els seus 20 anys de creació", en una entrevista aquest dilluns a la Cadena SER. De moment, romanen actius 40 focus. "Fins que no remeti l'onada de calor, no es podrà posar fi a aquesta situació", ha reconegut la ministra.
Aquest dimarts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es desplaçarà a Càceres (Extremadura), on l’incendi declarat fa una setmana a la localitat de Jarilla continua descontrolat, fins al punt que el foc ja ha entrat a Castella i Lleó per Salamanca. "És un monstre", ha afirmat el conseller extremeny de Presidència, Abel Bautista. Per ara, ha cremat més de 12.000 hectàrees i es manté un perímetre de 140 quilòmetres. El foc ha obligat a evacuar localitats, així com cases disseminades del Valle del Jerte. Un altre foc en actiu a la zona és el que afecta la Serra de San Pedro i Llerena (Càceres). Bautista també ha explicat que un altre dels incendis que crema a Càceres, al municipi d'Alisenda, hauria estat provocat "per motius cinegètics".
Però aquest no és l'únic punt del mapa que Sánchez visitarà. Al migdia, el president espanyol es desplaçarà a Castella i Lleó, en concret a Molezuelas de la Carballeda (Zamora), on la setmana passada va començar un incendi que després de cremar 40.000 hectàrees ja ha baixat a nivell 1. En totes dues visites l'acompanyaran el ministre de l'Interior, els presidents autonòmics i el delegat del govern espanyol al territori.
En aquesta comunitat diferents focs continuen cremant de forma simultània. Dels 27 incendis en actiu, segons dades del balanç diari que fa l'executiu autonòmic, 10 incendis es troben en situació operativa 2 (nivell de màxima gravetat). L'incendi de Yeres (Lleó), per exemple, continua cremant. En aquest nivell d'alerta també s'hi mantenen els focs de Barniedo de la Reina (Lleó); l'incendi de Canalejas; el de Llamas de Cabrera (Lleó) i Porto (Zamora), entre altres. El foc de Barniedo de la Reina és el que ha afectat la part lleonesa dels Picos de Europa.
Finalment, Galícia encara la seva segona setmana amb incendis, alguns dels quals també en situació operativa 2. Després d'unes 63.000 hectàrees cremades, segons ha informat aquest dilluns la Xunta, l'única notícia positiva ha estat l'extinció de l'incendi de Toques, a la Corunya, mentre que el foc de Chandrexa de Queixa i Vilariño i l'incendi de Larouco-Seadu, els dos a Ourense, continuen descontrolats. A aquestes tres comunitats autònomes s'hi ha afegit Astúries, on s'han declarat 15 incendis i el nivell d'alerta estarà actiu fins dimecres.
Ajuda europea
Diversos països europeus han traslladat ajuda als operatius d'extinció al nord-oest peninsular amb l'activació del mecanisme europeu de Protecció Civil. A més de França i Itàlia, els Països Baixos, Eslovàquia, la República Txeca, Alemanya i Finlàndia també han mobilitzat efectius. Alhora, comunitats autònomes per ara no afectades per aquesta onada d'incendis, com és el cas de Catalunya, han enviat mitjans de suport.
Cronologia de l'onada d'incendis a l'Estat
Divendres 8 d’agost
És el setè dia de l’onada de calor que assota l’Estat i comencen a declarar-se incendis disseminats al nord i nord-oest de la Península, que preocupen per l’abast i la capacitat d’expansió. Al migdia es declara un primer foc a Chandrexa de Queixa (Ourense). De moment la situació es gestiona localment.
Dissabte 9 d’agost
L’endemà, però, l'incendi de Chandrexa ja avança pel massís central d’Ourense i és el que més superfície ha cremat aquest estiu a Galícia (700 hectàrees). A la província de Lleó es declaren fins a cinc grans focus, un dels quals a Yeres, que amenaça Las Médulas, patrimoni de la humanitat.
Diumenge 10 d’agost
Cap de setmana negre a Castella i Lleó. Crema un incendi a Molezuelas (Zamora), que acaba traspassant a Lleó i deixarà dues víctimes mortals, dos amics de 35 i 37 anys que feien de voluntaris en l’extinció. A més, el foc a Las Médulas crema sense control i obliga a desallotjar centenars de veïns.
Dilluns 11 d’agost
Els grans incendis a Galícia i Castella i Lleó avancen sense control i afecten milers de veïns que han de deixar casa seva. El de Chandrexa de Queixa ja ha cremat 3.000 hectàrees i supera per si sol la superfície cremada a tot Galícia el 2024. En paral·lel, es declara un foc a Tres Cantos (Madrid), que causarà una mort, i un altre a la Sierra de la Plata de Tarifa (Cadis), que ha cremat durant una setmana i ha afectat més de 2.000 persones.
Dimarts 12 d’agost
En l'onzè dia de calorada, la Península registra 10 grans incendis actius a tot l’Estat: 8 a Lleó, un a Zamora i un a cavall entre les dues províncies. Entre tots dos, es força l'evacuació de més de 3.700 persones.
Dimecres 13 d’agost
Les flames s’acarnissen amb Ourense, Lleó i Zamora. Cada cop hi ha més carreteres tallades i se suspèn l'alta velocitat entre Madrid i Galícia. A més, hi ha tres incendis actius a Extremadura amb dos focus especialment greus: Jarilla i Casares de les Hurdes, tots dos a la província de Càceres. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, assegura que tenen prou mitjans per combatre els focs i anuncia que la UE proporcionarà dos avions cisterna mitjançant el Mecanisme Europeu de Protecció Civil.
Dijous 14 d’agost
Un incendi a Puercas (Zamora) ja és l’incendi més gran de l’any i les primeres estimacions apunten que seria el més devastador des que hi ha registres a l’Estat. Les comunitats més afectades són Castella-Lleó i Galícia, que ja supera les 28.000 hectàrees cremades. Els dos focus que cremaven a Chandrexa de Queixo s’han acabat unint en un gran incendi que avui dia ja és el més gran registrat mai a Galícia. Arriben a Santiago de Compostel·la dos avions Canadair especialitzats en tasques d’extinció i el govern espanyol desplega tots els efectius de l’UME.
Divendres 15 d'agost
La cursa conta les flames és esgotadora: no deixen d’aparèixer nous fronts i ja hi ha actius prop de 40 incendis a Extremadura, Castella i Lleó, Astúries i Galícia. A més, s’han detingut fins a quatre persones per provocar focs arreu del país. L'incendi a Ourense ja és el més gran de la història de Galícia després de cremar 16.000 hectàrees.
Dissabte 16 d’agost
En una setmana, hi ha més de 120.000 hectàrees cremades i 17 focus actius. El govern espanyol sol·licita més ajuda europea, però descarta declarar l’emergència i assumir la gestió per sobre de les comunitats autònomes.
Diumenge 17 d’agost
L’onada d’incendis suma un altre desastre natural: un dels focs ha creuat el vessant càntabre del Parc Nacional de Picos de Europa. L'incendi a Las Médulas continua descontrolat i s’estén per un perímetre de 120 kilòmetres. Ourense suma 58.500 hectàrees afectades pels diversos focus i un bomber mor en bolcar un vehicle autobomba. Pedro Sánchez es desplaça per primer cop a algunes de les zones afectades i anuncia que 500 efectius de l'exèrcit de terra se sumaran a la UME per combatre els incendis.
Dilluns 18 d'agost
Dos terços dels focus s'acumulen a Castella i Lleó i en l’última setmana les flames han obligat a evacuar 31.130 persones. L’incendi de Chandrexa de Queixa ja ha cremat 17.500 hectàrees i amenaça el parc natural do Invernadeiro, a Vilariño de Conso. Alguns dels greus incendis han estat provocats i els cossos de seguretat han fet 31 detencions i investiguen 85 persones per focs intencionats o per negligència.