De les flames a les cendres: Espanya viu un dels seus pitjors estius pels incendis

Madrid / BarcelonaMés de 120.000 hectàrees afectades en una setmana. És la gran xifra que deixa l’onada d’incendis que està arrasant l’Estat i que està castigant, principalment, les comunitats autònomes de Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, tot i que no són els únics territoris on aquest dissabte continuen actius diferents focs. El Comitè Estatal de Coordinació (CECOD) contra els incendis informava aquest migdia que hi ha 19 focs en situació operativa 2, que vol dir que requereixen mitjans estatals. A més, el ministeri de l'Interior ha sol·licitat més ajuda europea a través del Sistema Europeu de Protecció Civil: als dos avions cisterna francesos se'ls afegiran dos avions cisterna italians, que començaran a operar a partir d'aquest diumenge en aquelles zones on sigui més urgent. Amb tot, està previst que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es desplaci aquest diumenge a Ourense i Lleó, els dos punts que més preocupen ara per ara, i que visiti més zones afectades al llarg de la setmana que ve, tal com han informat fonts governamentals. Un cop allà es reunirà amb els responsables dels dispositius d'emergències i de coordinació.

Darrer les xifres hi ha, de moment, la pèrdua de fins a tres vides humanes –dos voluntaris de Lleó que col·laboraven amb les tasques d’extinció i un home a Tres Cantos (Madrid) que va morir mentre intentava salvar uns cavalls de les flames–. A més, també hi ha persones ferides, entre les quals professionals dels equips d'extinció, milers de famílies desallotjades, el confinament de localitats senceres i la desaparició de cultius, boscos i espècies animals, així com la devastació de paratges protegits com Las Médulas, a la comarca lleonesa d’El Bierzo, catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, o el Parc Natural Montaña Palentina, entre Palència (Castella i Lleó) i Cantàbria, i que és refugi d’espècies animals amenaçades com l’os bru. Alhora, desenes de carreteres continuen tallades i el trànsit ferroviari entre Galícia i Madrid encara no s'ha pogut restablir.

Per a alguns territoris, però, la cruesa de les imatges no és desconeguda. Aquests dies, els veïns afectats per l’incendi a la serra de la Culebra, a Zamora (Castella i Lleó), han reviscut la catàstrofe del 2022, quan les flames van arrasar 60.000 hectàrees i van morir quatre persones. La sensació de molts d’ells és que aquest agost plou sobre mullat. Un lament que comparteixen des del món agrícola, que es veu afectat directament pels focs, però també des dels professionals que es dediquen a la prevenció i l'extensió dels incendis, siguin bombers o agents forestals.

Per això una de les reflexions que s'ha tornat a posar damunt la taula és que un incendi no s'apaga a l'estiu, sinó a l'hivern, com ha apuntat el president de l'associació agrària UCALE-COAG, de Lleó, Poli Castellanos, aquest dissabte en declaracions a Europa Press. "La catàstrofe és total", ha lamentat el pagès. En una entrevista també a Europa Press, el degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Forestals, Eduardo Tolosana, ha fet una crida a incrementar la inversió pública en mesures de prevenció contra els incendis forestals i ha lamentat que es vegin com "inversions de poca rendibilitat electoral" perquè el resultat no és immediat. "El més fàcil [per prevenir els incendis] és dur a terme accions que no tenen un resultat immediat. Tu desbrosses una zona [de bosc] perquè quan es produeixin incendis siguin més fàcils d'extingir, o perquè sigui més difícil que es converteixin en grans incendis forestals, tot i que això, si no passa res, el públic no ho veu", ha reflexionat l'enginyer.

Picabaralla política

Precisament, la inversió en prevenció per part de les administracions públiques ha estat un dels elements que ha marcat l'intercanvi de retrets entre el govern de Pedro Sánchez i el PP al llarg de la setmana, fins al punt que l'estira-i-arronsa ha recordat al xoc obert per la catàstrofe de la DANA al País Valencià –el PSOE ha recriminat l'absència d'alguns dirigents autonòmics quan els focs ja estaven descontrolats.

Des de la Moncloa s'ha denunciat la manca d'inversió d'alguns dels governs autonòmics, avui en mans del PP, i que són els que tenen les competències en els serveis d'emergència vinculats a la lluita contra els incendis forestals. Per la seva banda, els populars han vinculat la falta de pressupostos generals a l'Estat amb retallades en els dispositius antiincendis de què disposa el ministeri per a la Transició Ecològica, cosa que des d'aquest departament han negat.

De moment, per fer front als incendis s’han desplegat tots els mitjans disponibles de les comunitats autònomes afectades i, a més, altres territoris com Catalunya, el País Valencià, el País Basc o Madrid hi han enviat mitjans. Però també s'han desplegat mitjans de l’Estat, començant per la Unitat Militar d’Emergències (UME), i fins i tot de la Unió Europea. A tots ells s’hi han sumat centenars de voluntaris de les zones afectades als quals el pas de les flames els ha arrabassat l'entorn on vivien.

El cert és que més enllà de la picabaralla política, el desplegament d’efectius ha posat en evidència la manca de recursos a l’hora de prevenir un incendi. "Falta personal, mitjans [antiincendis] i les condicions laborals són precàries", han denunciat des de CCOO aquesta setmana. Des del sindicat han assenyalat les desigualtats entre comunitats autònomes i, de fet, algunes de les que en surten més mal parades són les que estan patint amb més virulència els incendis d’aquest agost. En matèria salarial, per exemple, un bomber forestal d’Extremadura o de Castella i Lleó cobra poc més del salari mínim interprofessional (SMI) i, en cas d’emergència, ha de tenir una disponibilitat total, així com jornades prolongades. A més, els sindicats denuncien que en alguns casos hi ha falta de professionalització.

"Caos, falta de coordinació, escassetat de mitjans i condicions laborals extremes [...] Les jornades han arribat a ser de 21 hores, amb descansos insuficients i problemes en l’avituallament i l’allotjament del personal", denunciava el brigadista de la comarca lleonesa d’El Bierzo, Sergio Fidalgo, en declaracions a Europa Press.

Declaració d'emergència?

Aquest dissabte els focs que més preocupen són el d'Ourense, a Galícia, i el de Lleó, així com l'incendi que crema a Càceres (Extremadura), on les flames continuen descontrolades i es mantenen localitats confinades. La Xunta de Galícia reconeixia que el dispositiu autonòmic començava a estar desbordat. També en el cas extremeny les alarmes s'han disparat. De fet, els presidents d'aquestes dues comunitats, però també el president de Castella i Lleó i el president d'Andalusia, territoris governats pel PP, han demanat més ajuda al govern espanyol. "La situació és excepcional i l'UME no és suficient", ha indicat el president andalús Juanma Moreno (PP), a través de la xarxa social X. El mateix Alberto Núñez Feijóo ha demanat l'activació de l'exèrcit.

De moment, des del ministeri de l'Interior descarten declarar l'emergència pels incendis i que sigui el govern espanyol qui n'assumeixi la gestió per sobre de les comunitats autònomes. "El que se'm trasllada des de tots els centres de coordinació és que la col·laboració és òptima [...] El que estem fent és atendre totes les peticions de personal i material que ens fan les direccions tècniques de les comunitats autònomes que estan al capdavant de l'emergència. Tot el que ens han sol·licitat, ho hem aportat immediatament", ha defensat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a El País.

Tota la conca mediterrània afectada pel foc

L’onada de focs d’aquest mes d’agost està arrasant part de la península Ibèrica, però també moltes altres zones de la conca mediterrània, una de les zones més vulnerables del món davant els efectes de la crisi climàtica. Des de Portugal fins a Turquia, passant pel sud de França o els Balcans han patit grans incendis. La raó la trobem principalment en les onades de calor extraordinàries i perllongades d'aquest any. La que vivim aquests dies a casa nostra ja és una de les cinc més llargues des que hi ha registres, i encara no s’ha acabat. Les temperatures extremes ressequen molt el territori i redueixen la humitat del terreny, i l’absència de pluges durant l’estiu no ajuda a evitar que, si s'origina foc, les flames s'estenguin ràpidament.

Cal tenir en compte que aquesta primavera va ser plujosa en gran part de la península, i això va fer créixer, com feia anys que no passava, els matolls i les herbes. Un sotabosc que, amb l’arribada de la calor extrema, s’ha assecat i s’ha convertit en combustible en cas d’incendi. A més, venim de la pitjor sequera de la història des que hi ha dades, cosa que ha posat fi a la vida de molts arbres i plantes. Es calcula que només a Catalunya prop del 28% dels arbres han mort a causa del dèficit hídric dels últims anys. En definitiva, molta vegetació morta o seca que està provocant un estiu complicat pel que fa al risc d’incendis. A més, hi ha zones del Mediterrani que encara pateixen una greu sequera.

Aquesta combinació de factors que rau en la crisi climàtica augura focs cada cop més virulents i incontrolables. Són els temuts incendis de sisena generació, que avancen sense control i superen la capacitat d’extinció dels serveis d’emergència. L’ONU calcula que el 2030 els incendis extrems augmentaran un 15%, i a mitjans de segle, un 30%.

A tot això hi hem de sumar fenòmens meteorològics perillosos com les tempestes seques de l’estiu, que provoquen o atien les flames a causa de l’activitat elèctrica i les ventades. Alguns dels incendis dels últims dies a la Península s’han iniciat per l’impacte de llamps o s’han estès a causa dels vents erràtics, forts i càlids. Aquests ingredients són letals en un terreny que s’ha convertit en un polvorí per l’escalfament global.