Jordi Maluquer: “Els grans excessos de despesa sense control ja s’han fet”
Jordi Maluquer de Motes (Barcelona, 1946) és un expert en la història
econòmica d’Espanya i Catalunya. Amb el bagatge que té, conclou que l’AVE ha sigut el pitjor negoci del govern estatal.
¿Creu que ens hem d’anar preparant per a un degoteig de notícies com la de les obres de La Sagrera?
No es pot assegurar, però ha sigut un pastís molt gran, molt llaminer, sotmès a molt pocs controls. Els controls han sigut mínims, i l’ocasió fa el lladre, que diuen, no? Per tant, sí, es poden repetir.
Abans, quan una obra acabava costant més del que s’havia pressupostat, semblava el més normal del món, i ara ens escandalitzem.
Una cosa és que una obra tingui una desviació, i una altra és constatar que, al cap dels anys, veiem que totes les obres tenien desviacions, i a més molt grans. Això fa pensar a tothom que ja no es tracta d’una simple desviació, sinó que és una manera d’amagar altres coses.
Ara s’han limitat els sobrecostos.
Cert, però el problema és tot el que es va escapar en el passat. Els grans excessos de despesa sense control ja s’han fet en els últims 25 anys, a partir d’ara és difícil que es repeteixi.
Què han sigut pitjor, les irregularitats o les barbaritats?
El gran problema de l’AVE és que l’obra per ella mateixa és un gran error. Tret de la línia Madrid-Barcelona-França, i aquesta tampoc del tot, la construcció de l’AVE és totalment innecessària. L’economia aniria molt millor si no s’hagués fet aquest pas que s’ha fet purament per captar vots. I a més l’AVE arruïnarà l’aviació interior perquè s’han gastat bona part dels recursos per duplicar un sistema de transport.
¿La línia Madrid-Barcelona tampoc és rendible?
No, perquè Espanya és un país molt poc poblat. L’alta velocitat funciona quan uneixes dues poblacions molt grans, i Madrid i Barcelona són grans, però no tant. La de París-Lió tot just frega la rendibilitat. No hi ha demanda d’aquest servei a Espanya, quan ja s’havia cobert amb altres mitjans de transport com l’avió. I això que l’AVE és comodíssim per a l’usuari, és un luxe tenir-lo, però és un luxe que no podem pagar.
Algú va pensar que l’oferta crearia la demanda.
I va ser un error previsible. En el transport de passatgers, la demanda es mesura amb les dades de la població, i Espanya és el país amb la densitat més baixa d’Europa.
I mentrestant, sense corredor mediterrani.
De fet, aquest és el gran handicap, que han fet un AVE que no és compatible amb els trens de mercaderies, que són els que ens haurien de fer sortir de la crisi. L’aposta pel corredor mediterrani té moltes possibilitats d’èxit, plantejat per a les mercaderies. Però la línia central no té cap sentit perquè no hi ha exportacions del centre d’Espanya cap a Europa, ni es poden captar les mercaderies que arriben per via marítima per enviar-les a la zona més poblada d’Europa, la formada per Milà-Londres-París-Berlín.
¿La insistència en el corredor central és la mateixa que amb l’AVE, crear l’oferta perquè es generi la demanda després?
Dir que la demanda apareixerà quan hi hagi l’oferta és l’excusa, perquè en realitat és un designi polític: “Compte a fer passar la línia per un lloc [Catalunya] que potser se’ns escapa”. I l’explicació al final és aquesta.
