Juan Reinaldo Sánchez: “Pocs reis i presidents viuen amb el luxe que viu Fidel Castro”

Durant una dècada el tinent coronel Juan Reinaldo Sánchez (l’Havana, 1949) va ser un guardaespatlles fidel i lleial a Fidel Castro fins que, assegura, el 1989 va descobrir que, a banda de dirigir amb mà de ferro Cuba, també controlava el tràfic d’armes i de drogues. D’aquella decepció neix La vida oculta de Fidel Castro (Península), en què l’antic guardià passa comptes amb el vell protegit. Sánchez va estar dos anys empresonat i va acabar exiliat a Miami el 2008.

¿Vostè va ser un guardaespatlles amb el bolígraf sempre a punt?

Aquesta va ser una de les meves responsabilitats, portar el diari de Fidel Castro durant les 24 hores. Havia d’apuntar amb qui es reunia i un petit resum sobre de què es parlava, què menjava, per quins carrers transitava, l’hora en què anava a dormir, l’hora en què arribava a la residència, el vi que bevia... Tot quedava registrat.

Què es fa amb aquests diaris?

Es guarden com a part de la història en unes bòbiles que hi ha al palau presidencial. Quan jo acabava una llibreta, l’havia de segellar, omplir un document i enviar-la al palau. És per això que tinc informació que altres escortes no tenen.

Què és el més l’indignava?

A partir del 1989, quan jo comprovo que Castro dirigeix el tràfic de drogues i d’armes, començo a veure les coses des d’una òrbita més crítica perquè sé que ell no és l’home íntegre i heroi que jo creia, l’home per qui jo hauria sigut capaç de donar la meva vida. La vida de Castro és una gran contradicció, critica el model capitalista, crida el poble al sacrifici i l’austeritat, mentre ell viu en la seva vida privada en l’abundància, en l’opulència, amb tots els gustos.

Prerrogatives d’un president.

No dic que un president no pugui tenir privilegis, però el que li critico és que negui això als altres. Proclama un discurs que no compleix. Castro té un fill metge però mai l’ha destinat fora de Cuba a cap missió.

Els prínceps tampoc no hi van.

Però la història de Cuba no és així. Un fill de Máximo Gómez, el general de les tropes llibertadores, va morir en combat. La revolucionària Mariana Grajales va donar tots els seus fills per la llibertat de Cuba. On és l’exemple de Castro?

D’on treu que Castro és un narco?

Va ser de manera casual. Tot i que al seu despatx es grava tot, un dia va ordenar de no fer-ho en una entrevista amb el ministre de l’Interior. Hi van estar una hora i mitja sense donar senyals, i en obrir un micro vaig sentir que Castro autoritzava un narco cubanoamericà a quedar-se a Cuba a canvi de diners.

Vostè va continuar fins al 1994.

En aquell moment el meu heroi va caure. Em vaig sentir utilitzat, enganyat. Jo vaig haver de continuar perquè no podia plantejar-me legalment la retirada del servei. Vaig ser el primer escolta de Fidel Castro que va plantejar la jubilació voluntària. I ho vaig pagar amb la presó.

Com és Castro en la intimitat?

El seu poder de convenciment és enorme, té un carisma, una personalitat i una intel·ligència únics.

Però?

És un gran oportunista i un gran manipulador.

Què es Cayo Piedra?

És el paradís privat de Castro. Una illa al costat de la badia de Cochinos, on porta una vida contrària als principis de la moral revolucionària, amb un restaurant flotant i un heliport. Castro té 20 cases i un vedat de caça. Dubto que al món hi hagi presidents o reis que visquin amb el luxe que viu ell.

Però no ha après a ballar, no?

No, no sap ballar, ni cantar ni xiular, però sí que és molt cubà practicant la infidelitat.

¿El secret més ben guardat és l’estat de salut, la fortuna, els amors i la família de Fidel Castro?

Tot el que compon la seva vida privada es va tractar i es tracta encara com un tabú a Cuba. Castro mai ha fet cap comentari sobre la seva vida, ni tampoc ha volgut aparèixer mai com a espòs i pare afectuós.

Algú podria dir que ha fet un llibre per a l’exili de Miami, de xafarderies, traint el seu excap.

No he volgut satisfer l’exili ni cap tendència política, sinó satisfer les meves pròpies inquietuds, per revelar aspectes contradictoris del personatge. I, si parlem de traïció, jo no em considero cap traïdor. És més, Castro em traeix quan jo reclamo retirar-me del servei, a la qual cosa jo tenia dret, i m’empresona.

¿Amb la caiguda del Mur, Castro va patir per la Revolució?

Ni tan sols davant d’un mirall Castro és capaç d’admetre que el castrisme tingui els dies comptats.

Creu que tem la mort?

Una de les grans preocupacions de Castro és què explicarà la història d’ell, i té al cap a Simón Bolívar, que va morir sol pel riu Magdalena.

Què creu que pensarà de vostè?

Deu pensar que va cometre un error en no haver-me eliminat.

Vostè no ho va intentar mai?

Jo vaig ser entrenat per protegir i salvar vides, com un metge. No sóc un assassí i a sang freda sóc incapaç de matar ningú.