Les lliçons de vida de les balenes de Groenlàndia: què les fa tan longeves?

Durant més de 1.000 anys, el poble inupiaq d'Alaska ha caçat balenes de Groenlàndia a l'oceà Àrtic. Al llarg dels segles, han pogut apreciar les llargues vides d'aquests mamífers, els més longeus de la Terra, i generacions de caçadors podien reconèixer el mateix individu al mar. Els capitans inupiaqs han dit als investigadors que una balena de Groenlàndia viu dues vides humanes, però els científics sospiten que poden viure fins i tot més temps.

Algunes balenes capturades a finals de la dècada de 1900 tenien punts d'arpó antics allotjats en el seu greix marí que dataven de mitjans del 1800. En mesurar el dany molecular que s'acumula en els ulls, les orelles i els òvuls de les balenes, els investigadors han estimat que viuen fins a 268 anys. I, ara, un estudi publicat recentment a la revista Nature ofereix una pista de com els animals aconsegueixen viure tant de temps: són extraordinàriament bons per arreglar l'ADN danyat.

El nou estudi va ser dirigit per Vera Gorbunova i Andrei Seluanov, una parella que treballa a la Universitat de Rochester i estudia mamífers de llarga vida com ratpenats, castors, rates talp nues i balenes de Groenlàndia. Ells i els seus companys estan descobrint moltes adaptacions moleculars que allarguen la vida animal i, segons la investigació, aquestes espècies ho fan gràcies a l'augment dels nivells de certes proteïnes i a canvis subtils en elles. "No estem parlant de nous gens", afirma Seluanov.

Aquesta troballa planteja la possibilitat que es puguin reproduir canvis similars en humans per allargar la nostra pròpia vida de forma saludable. "Necessitem ajustar el nostre sistema una mica per assemblar-nos al que hem trobat en rates talp nues o balenes de Groenlàndia", afegeix el doctor.

Experiments amb mostres vives

Un exemplar de balena de Groenlàndia pot pesar més de 88 tones, aproximadament el mateix que tres camions d'escombraries. Perquè un sol òvul doni lloc a un cos d'aquesta mida ha de multiplicar-se moltes vegades, de manera que augmenta el risc que una cèl·lula guanyi una mutació perillosa que doni lloc a càncer. "Són tan grans que han de ser protegits d'alguna manera, perquè estadísticament la seva probabilitat de desenvolupar càncer és molt alta", diu Gorbunova.

Tots els animals tenen algunes defenses contra el càncer, i una d'elles és que les cèl·lules controlin el seu propi creixement per evitar que es destrueixi a si mateixes. Els científics s'han preguntat durant molt de temps si els animals més grans han desenvolupat millors defenses, i l'any 2015 es van trobar proves que aquest podria ser el cas. Els elefants tenen còpies addicionals d'un gen que suprimeix el càncer anomenat p53, i això podria ajudar-los a eliminar les cèl·lules canceroses fent que s'autodestrueixin.

Per esbrinar si a les balenes els passa el mateix, Gorbunova i Seluanov van fer una cosa que mai s'havia fet abans: dur a terme experiments amb cèl·lules d'exemplars vius. Els científics que volen estudiar els teixits de les balenes de Groenlàndia han de fer el llarg viatge fins al North Slope d'Alaska, on les tripulacions baleneres inupiaq encara les cacen. Els científics poden demanar permís per portar mostres de teixit de balena als seus laboratoris, però no podien fer-ho com es fa habitualment. “Si les congeles, les cèl·lules moren”, explica Seluanov.

La parella de científics va enviar estudiants a Alaska per esperar que els baleners inupiaq portessin un animal a terra. Un capità els va donar permís per prendre mostres de pell i de pulmó i, en lloc de congelar el teixit, el van empaquetar en gel en un refrigerador i després van volar de tornada a Rochester tan ràpid com van poder. Les cèl·lules van sobreviure.

Els investigadors van fer créixer poblacions cel·lulars de balenes i van fer diversos experiments, com ara bombardejar-les amb llum ultraviolada, per veure si el dany feia que es tornessin canceroses. Les cèl·lules van resultar ser resistents, però no de la mateixa manera que les cèl·lules d'elefant. Quan estan danyades, no s'autodestrueixen a altes taxes, sinó que impedeixen que s'acumulin els danys. De fet, recuperaven el seu ADN a un ritme notablement ràpid i amb molta més precisió que altres espècies.

Adaptació al fred i resposta al càncer

Els científics van començar a buscar les molècules que aquests animals utilitzaven per reparar el seu ADN i, per sorpresa, van descobrir que les cèl·lules de les balenes produeixen grans quantitats d'una proteïna anomenada CIRBP. Aquesta el que fa és accelerar la producció d'altres proteïnes que protegeixen contra els danys en fred a les cèl·lules.

Gorbunova i Seluanov també van observar una gran quantitat de CIRBP flotant al voltant de l'ADN de la balena. Van trobar un sol estudi, publicat el 2018, que suggereix que aquesta proteïna també podria ajudar a reparar l'ADN. I quan van inserir el gen CIRBP de balenes de Groenlàndia a les cèl·lules humanes, la taxa de reparació de l'ADN en aquestes cèl·lules es va duplicar. També van provar CIRBP en mosques de la fruita, i van comprovar que aquestes vivien més temps que les que tenien la versió normal del gen.

El nou estudi ofereix una pista de per què les balenes de Groenlàndia viuen tant de temps: tenir un gran subministrament de CIRBP les pot haver ajudat a adaptar-se a l'oceà Àrtic gèlid, a lluitar contra el càncer i a allargar la seva longevitat. El gen es troba en moltes espècies, inclosos els humans, i se sap des de fa temps que ens ajuda a combatre les infeccions detectant material genètic de patògens que envaeixen les cèl·lules. Peter Sudmant, genetista de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que no va participar en els estudis, defensa que els resultats plantegen la possibilitat de trobar maneres de millorar la nostra pròpia salut: “La naturalesa és un bell experiment del qual podem obtenir totes aquestes pistes realment fresques per a nous medicaments i teràpies".

Copyright The New York Times