Augment "alarmant" del narcotràfic a Barcelona amb un 70% més de procediments judicials, gairebé el doble que a Madrid

BarcelonaCrit d'atenció de la Fiscalia per l'augment "alarmant" del narcotràfic a la demarcació de Barcelona. L'any passat hi va haver un 71,49% més de causes per tràfic de drogues que el 2023, i les que més van créixer són les relacionades amb drogues dures. De 4.234 procediments judicials el 2023 es va escalar a 7.261 el 2024, una xifra que situa Barcelona com la província amb més causes de tot l'Estat i amb gairebé el doble que Madrid, que l'any passat en va acumular 3.891.

Les dades consten a la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, publicada aquest divendres, i "confirmen un problema molt preocupant", adverteix el ministeri públic. L'increment de casos a Barcelona està molt per sobre de les altres demarcacions catalanes (0,53% a Lleida, 2,60% a Girona i 11,03% a Tarragona) i de la mitjana estatal, amb un 23%, que se suma al creixement sostingut dels últims anys. En total, l'any passat hi va haver prop de 29.800 procediments per narcotràfic a tot l'Estat, entre els quals la Fiscalia destaca un creixement "extraordinari" del tràfic de cocaïna. Aquesta substància s'ha intervingut principalment en ports, i el de Barcelona és un dels que acumula més casos juntament amb el de València i el d'Algesires.

La Fiscalia General veu tres factors essencials rere la problemàtica del narcotràfic a Catalunya. Dos tenen a veure amb la geografia: la costa, amb un "port comercial d'enorme importància i tràfic intens"; i la proximitat a la frontera francesa, que és el pas terrestre a Europa tant de l'haixix provinent del Marroc com de la cocaïna que entra pels ports i el cànnabis que, en bona part, es cultiva a Catalunya. El tercer element clau per a la Fiscalia és la "tolerància" o "empatia" social respecte al cànnabis.

En el balanç anual del ministeri públic, els fiscals antidroga de Catalunya avisen del risc que el país passi de ser una zona de trànsit a ser el territori principal de producció de cànnabis. Fins ara, les intervencions de cànnabis que passaven per Catalunya per vendre's en altres punts d'Europa eren principalment d'haixix, però últimament aquesta substància ha anat a la baixa en favor de la marihuana cultivada aquí mateix. Ho reflecteix la irrupció de les mules del cànnabis. Aquesta figura va guanyar rellevància a les estadístiques de la Fiscalia el 2023 amb 23 detencions a Barcelona, i l'any passat també es va arrestar quinze viatgers que pretenien embarcar en vols cap a Tailàndia, el Regne Unit, Dinamarca, Islàndia, Països Baixos, Malta, Hongria, Alemanya i Gàmbia, entre altres països.

Plantacions i crim organitzat

Respecte a la "tolerància" o "empatia" social cap al cànnabis, la Fiscalia General alerta que "la benevolència amb què s'observen les plantacions de cànnabis no correspon amb el perill que arrossega aquesta activitat", adverteix la memòria fiscal. El ministeri públic considera que aquesta simpatia se sustenta en un consum molt estès, en la "banalització" del consum i en la proliferació de clubs cannàbics "que es promocionen fins i tot com un atractiu turístic" a la ciutat de Barcelona i que han portat el consistori a augmentar les restriccions.

Lluny d'això, la Fiscalia descriu el cultiu de marihuana com una "gran amenaça per a la seguretat" de Catalunya i que pot obrir pas al crim organitzat. De fet, recorda que a les quatre demarcacions catalanes ja s'han donat casos d'enfrontaments amb armes de foc relacionats amb robatoris de plantes i fulles de marihuana, i altres incidents greus amb violència, detencions il·legals i "diversos homicidis que reflecteixen amb claredat una fosca realitat que va creixent des de fa anys".

Proposta per endurir les penes

El narcotràfic també està present en l'apartat de la memòria que recull les propostes de reforma legal del ministeri públic. Una vol respondre "l'escandalós increment" de plantacions indoor i les punxades de llum amb què se sostenen. La Fiscalia adverteix que les penes per tràfic de marihuana i per defraudació elèctrica són baixes i això pot atreure grups organitzats, i vol elevar-les per equiparar-les a altres països d'Europa. A Espanya la defraudació elèctrica es castiga amb una multa, i el tràfic de menys de 10 quilos de cànnabis implicaria una pena d'entre un i tres anys de presó. La Fiscalia proposa un agreujant al delicte de defraudació del subministrament elèctric per fer que, quan estigui vinculat a plantacions de grups organitzats, comporti penes de presó.

La segona proposta de reforma legal vinculada al narcotràfic té a veure amb la gasolina de les embarcacions d'alta velocitat que transporten haixix fins a les costes de l'Estat. Els petaquers són les persones que transporten i emmagatzemen en cases o naus que anomenen guarderies grans quantitats de gasolina que després subministren a aquestes embarcacions. La Fiscalia alerta de les dificultats de perseguir penalment aquesta peça clau en la logística del narcotràfic per les dificultats de demostrar que la gasolina està relacionada amb un moviment de droga i per les dificultats d'enquadrar aquesta conducta en el redactat del Codi Penal. Per això, proposa afegir un tipus penal "que castigui sense més ni més la tinença o transport de gasolina sense el compliment dels requisits de la normativa administrativa".