Agredir un funcionari de presons serà tan greu com agredir un policia

BarcelonaEl Parlament ha aprovat una reivindicació històrica dels funcionaris de presons i que va guanyar força després de l'assassinat d'una cuinera a la presó de Mas d'Enric el març del 2024. Els vots del PP, Vox, Aliança Catalana i Junts han fet tirar endavant una proposta del PSC perquè aquests treballadors tinguin la condició d'agents de l'autoritat, i l'esmena a la totalitat de les esquerres no ha prosperat. A més dels funcionaris de vigilància, la mesura s'estén també als directius de les presons i els treballadors penitenciaris de rehabilitació: psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials.

Amb la decisió d'aquest dijous, els funcionaris de les presons catalanes passen a ser els primers de l'Estat en aconseguir aquesta condició que també tenen els agents de policia. Fins fa uns mesos la Generalitat havia justificat que la mesura només la podia aprovar el govern espanyol, però en el primer aniversari del crim a Mas d'Enric el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, es va comprometre a donar aquesta prerrogativa utilitzant les competències que Catalunya té delegades en matèria de presons.

La proposta que ha presentat el PSC se cenyia a donar la condició d'agents de l'autoritat als funcionaris de règim interior, però arran d'una esmena de Junts s'ha estès també als funcionaris de tractament. En canvi, no ha prosperat l'esmena de Vox que volia sumar-hi el personal laboral ni la del PP, que hi volia afegir "tots els cossos dels serveis penitenciaris". Així, la llei aprovada aquest dijous se cenyeix als funcionaris, tant de vigilància com de tractament, que treballin a l'interior del centre, tal com han concretat fonts del departament de Justícia. En canvi, fonts penitenciàries destaquen que la llei no inclou entre els nous agents de l'autoritat els treballadors laborals com ara els cuiners, els monitors d'esports o de tallers artístics, ni tampoc els contractats pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i que ensenyen diferents oficis als interns.

Presumpció de veracitat

A efectes pràctics, el fet que els treballadors penitenciaris adquireixin la condició d'agents de l'autoritat implicarà que se'ls doni presumpció de veracitat en les dades que facin constar en els seus informes en procediments administratius, per exemple sobre alguna incidència al centre. Els agents de l'autoritat també són els únics contra els quals es pot cometre un delicte d'atemptat contra l'autoritat, que inclou tant agressions com intimidacions o bé oposar "resistència greu" als funcionaris. Aquest delicte pot comportar fins a quatre anys de presó. A més, la norma aprovada aquest dijous també recull l'obligació de la Generalitat d'indemnitzar aquests treballadors per les lesions o danys que pateixin a la feina si no reben abans una compensació per altres vies, com per exemple una companyia asseguradora.

Les organitzacions de drets humans integrades a la Xarxa Dret i Presó han manifestat el seu "rebuig frontal" a l'aprovació aquest dijous, per part del Parlament, de l'equiparació del personal penitenciari amb agents de l'autoritat. Ho consideren una mesura "clarament regressiva" i que "encamina de manera definitiva el model penitenciari català cap a la policialització", com diuen que ha passat a Itàlia. Ho consideren una "greu regressió en drets".

En canvi, sindicats i plataformes de funcionaris penitenciaris han celebrat l'aprovació, que feia temps que reclamaven per tal de tenir més protecció jurídica davant de les agressions. El sindicat amb més representació, UGT Presons, ha assegurat en un comunicat que continuaran "buscant una solució" perquè aquest reconeixement s'estengui també al personal laboral: "Està igualment exposat a un elevadíssim risc en la seva tasca laboral diària, en contacte permanent amb els interns, en molts casos amb objectes perillosos i sovint desenvolupant la seva feina sols". En declaracions a l'ARA, el secretari de la secció sindical d'UGT del CIRE, Cristian D., lamenta que no s'hagi inclòs els treballadors laborals a la nova llei i confia que es pugui revertir.

No se'ls identificarà pel nom

UGT Presons també ha destacat la "protecció jurídica" que guanyen amb la condició d'agents de l'autoritat. Això fa referència a la presumpció de veracitat de les dades que recullin informes i el fet que l'administració els hagi d'indemnitzar en cas de danys o lesions, però també al fet que en els procediments judicials passaran a identificar-se amb el seu Número d'Identificació Professional (NIP), que porten al pit a l'uniforme, i no amb el seu nom. Per exemple, quan els cridin en veu alta per entrar a declarar a un judici contra un intern ningú escoltarà el seu nom sinó aquest número, i tampoc apareixeran les seves dades a les sentències. "Hi ha hagut fins i tot sentències amb noms i cognoms. Les nostres dades personals haurien de ser considerades molt sensibles, i ara no sortiran a les sentències", valora la portaveu d'UGT Presons, Montse Balaguer.

Per la seva banda, CC.OO. Presons ha valorat que la decisió del ple del Parlament suposa "un pas clau en prevenció i protecció del personal penitenciari". En el mateix sentit, el Csif ha celebrat la jornada com un "dia històric" per al seu col·lectiu professional, i ha destacat que "aquest reconeixement suposa una protecció penal reforçada davant les agressions". La secció penitenciària de IAC-CATAC considera que aquest reconeixement era "un pas necessari, just" i que, asseguren, "no és cap privilegi, sinó l’assumpció d’una realitat objectiva: el personal penitenciari exerceix funcions preventives i de control que comporten risc físic i psicològic constant". També la plataforma Marea Blava ha celebrat la "fita històrica" d'aquest dijous: "Equipara als funcionaris penitenciaris catalans amb la majoria dels seus homòlegs europeus, corregint una anomalia històrica i dotant-los de major protecció laboral i jurídica en les seves actuacions".

Junts, PP, Vox i Aliança voten amb el PSC

El PSC ha rebut el suport de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana per convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat, amb el rebuig de la resta de forces d’esquerres. La iniciativa, tramitada pel procediment de lectura única, va néixer arran de l'assassinat de Núria López, cuinera a la presó de Mas d'Enric, a mans d'un intern. El PSC, que és qui ha portat al ple la proposta, ha defensat la mesura perquè considera que era “necessària, responsable i ajustada al dret per reforçar el model penitenciari”. “Aquesta llei no va de càstigs, sinó de seguretat jurídica per als funcionaris”, ha afegit la diputada socialista Judit Alcalá, del PSC.

Francesc Dalmases, de Junts, ha assenyalat que “les presons han de ser espais segurs” i dotar d’autoritat els funcionaris “no és cap regal”, sinó que els converteix en “garants de drets” per millorar el model penitenciari. “Volem millors escoles i hospitals, però també millors presons i que els funcionaris tinguin millors condicions”, ha conclòs.

Sergio Macián, de Vox, ha denunciat que les esquerres volen “convertir les presons en esplais” i ha replicat a la CUP que els drets humans han de ser pels funcionaris de presons que han estat agredits pels presos per defensar la mesura. Alberto Villagrasa, de les files populars, ha defensat la mesura perquè “els funcionaris treballin en un entorn més segur”, tot i defensar, com Vox, que s’apliqui a tot el personal laboral, que el PSC ha refusat.

Aliança Catalana també ha secundat la proposta. La diputada Sílvia Orriols ha dit que “no volen donar més benestar a lladres i violadors sinó millorar les condicions laborals dels qui custodien aquests malfactors”. “Només es vol donar privilegi als interns quan les agressions a funcionaris no deixen de créixer”, ha criticat en referència al rebuig dels partits d’esquerres.

Les esquerres, que havien presentat una esmena a la totalitat que ha estat rebutjada, s’han mostrat molt crítiques amb l’alineament del PSC amb les forces de dretes. ERC ha tornat a defensar el vot en contra perquè considera que no és la solució convertir els funcionaris de presons en agents de l’autoritat. “Això generarà més problemes que solucions”, ha dit Anna Balsera. Des dels Comuns, Andrés García, ha afirmat que és “una reforma contra el cos dels funcionaris” i que “pot tenir conseqüències negatives en els centres penitenciaris perquè hi ha molts més riscos que beneficis”. Xavi Pellicer, de la CUP, ha deixat clar que la mesura generarà “més impunitat que només respon a pressions corporativistes”.