La Fiscalia admet per primera vegada un delicte de tortures en una detenció de la policia franquista

BarcelonaLa Fiscalia de Barcelona ha tancat la investigació per tortures a l'activista i filòloga Blanca Serra, la primera víctima que es va dirigir directament a la Fiscalia de Memòria Històrica i no als jutjats. D'aquesta manera, li reconeix la condició de víctima del franquisme i ho fa per primera vegada sobre la base de la llei de memòria democràtica de l'any 2022.

Blanca Serra i la seva germana, la historiadora Eva Serra –que va morir el 2018–, van estar detingudes a la comissaria de Via Laietana de Barcelona quatre vegades entre el 1977 i el 1982. La investigació conclou que durant l'arrest del febrer del 1977 van patir "un delicte de tortures perpetrades en un context de crims contra la humanitat". La Fiscalia afegeix que la Brigada Politicosocial les va detenir només per la seva activitat política d'oposició a la dictadura i que els va "infligir violència física i psíquica per aconseguir informació i aconseguir una confessió, que els va causar seqüeles de tipus traumàtic". Tot, en un context de persecució i repressió política instaurada pel franquisme, afegeix el ministeri públic en un comunicat.

Amb tot, la investigació no ha arribat a aclarir la identitat dels autors materials del delicte. Per això, la Fiscalia ha optat per presentar una denúncia als jutjats, i ha demanat que la causa quedi arxivada provisionalment per falta d'autor conegut. Tant Òmnium com Irídia, que han acompanyat Serra en el procediment, veuen "insuficients" les indagacions sobre la identitat dels agents. De fet, l'advocada Sònia Olivella ha assegurat que entre els expedients que s'han recavat durant la investigació hi ha documents on consta la identitat dels policies que van intervenir. Aquest dimecres la fiscal de memòria i drets humans, Sara Gómez, ha entregat els arxius a Serra en una reunió d'unes dues hores. Hi ha, entre altres, l'acta d'entrada i registre a casa de les germanes Serra durant la seva primera detenció i la declaració que van signar, durant el seu segon arrest, després d'uns tres dies de tortures.

"És desesperançador veure que l'únic organisme creat en 50 anys per trencar el sistema d'impunitat, aquesta Fiscalia de Memòria Democràtica, s'ha quedat curta", ha valorat Olivella. L'advocada atribueix aquesta decisió de la Fiscalia a la "falta de voluntat política de la fiscal de sala", és a dir, a la responsable al Tribunal Suprem de l'especialitat de memòria democràtica, un càrrec que ocupa l'ex fiscal general i exministra de justícia Dolores Delgado.

Aquest dijous Serra també ha fet pública en què es dirigeix a les fiscals Gómez i Delgado. "Tenia l’esperança que les noves fiscalies especialitzades en memòria democràtica poguessin obrir camí per acabar, d’una vegada per totes, amb la impunitat dels crims del franquisme", critica. Amb tot, reconeix el "valor simbòlic i institucional innegable" d'haver estat la primera víctima a qui la Fiscalia ha pres declaració, i recorda que "el deure de garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició en relació amb els crims de lesa humanitat".

L'opció de reobrir el cas

El decret amb què la Fiscalia ha tancat la investigació no es pot recórrer, però el fet que plantegi al jutjat un arxivament provisional deixa oberta la possibilitat de reprendre la investigació si en el futur transcendeixen dades noves que ajudin a identificar els responsables de les tortures. Per arxivar el cas, el jutjat haurà de dictar una interlocutòria que sí que es podrà recórrer, i Olivella ha dit que valoraran amb Serra si volen continuar per aquesta via. A més, la Fiscalia menciona expressament que l'arxivament de la investigació penal no impedeix que es puguin emprendre altres accions judicials previstes a la llei a través de la via civil.

Abans que Blanca Serra presentés la seva denúncia a la Fiscalia, totes les denúncies que víctimes del franquisme havien portat als jutjats havien acabat arxivades perquè la justícia interpretava que els fets estan prescrits i que la llei d'amnistia de l'any 1977 impedeix investigar-los. Justament aquesta setmana, un jutjat de Madrid ha citat a declarar el denunciant Carlos Serrano Suárez i Agustín Costo Martínez, un dels cinc policies contra els qui s'ha querellat per tortures l'any 1975. El magistrat també ha demanat dades de filiació completa dels agents.

Serra va denunciar que tant ella com la seva germana havien estat torturades les quatre vegades que van ser detingudes durant la Transició: el febrer de 1977, el 1980, el 1981 i el 1982. Arran d'aquesta denúncia, la Fiscalia va obrir per primera vegada a l'Estat una investigació per tortures durant el franquisme, interpretant que la llei de memòria democràtica del 2022 obliga a fer-ho.