"Intenten als jutjats el que no van aconseguir al Congrés": el pols contra l'eutanàsia de la Noelia

BarcelonaDesprés de 20 mesos d'espera, la Noelia rebrà aquest dijous a la tarda l'eutanàsia. El seu pare i el grup ultracatòlic Abogados Cristianos han intentat fins a l'últim moment impedir-ho amb un recurs que ha portat als jutjats una batalla ideològica contra el dret a una mort digna. Fins i tot quan ja no tenen cap opció a la via judicial, la seva pressió continuarà amb una convocatòria a les portes del centre sanitari on està ingressada la noia, coincidint amb el moment en què està previst que es presti la mort amb dignitat.

El cas ha escalat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i tots els tribunals que s'han hagut de pronunciar durant el procés –cinc instàncies– han constatat que la Noelia tenia plenes facultats per decidir sobre la seva vida i que complia els requisits per rebre l'eutanàsia, que també comptava amb l'aval mèdic de la Comissió de Garantia i Avaluació, el grup d'experts encarregat de valorar les peticions de mort assistida. "És un procés molt garantista", insisteix la presidenta de l'Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD), Cristina Vallès. I afegeix: "Si Abogados Cristianos no s'hi hagués ficat al mig, no hi hauria cas. La Noelia faria dos anys que hauria pogut morir amb pau i tranquil·litat com volia".

La presidenta de DMD retreu les intencions ideològiques dels recursos interposats contra la decisió de la Noelia i el criteri expert: "El que no va aconseguir el PP al Congrés amb la llei, ho estan intentant ara als jutjats a través d'Abogados Cristianos". Amb tot, descarta que aquests litigis posin en risc el dret a l'eutanàsia i recorda que la llei té l'aprovació del Congrés i el vistiplau del Tribunal Constitucional. "Tot aquest circ mediàtic només beneficia Abogados Cristianos i perjudica la Noelia", conclou Vallès.

La jurista especialitzada en bioètica i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació, Núria Terribas, creu que la possibilitat que hi hagi restriccions en l'accés a l'eutanàsia passaria per un canvi al govern central. "És difícil que es carreguin tota la llei perquè té molt consens social i l'aval del TC, però sí que intentin restringir, per exemple, els casos de salut mental", afegeix. Respecte al cas de la Noelia, en què es va tenir en compte tant la salut mental com la lesió medul·lar que té arran d'un intent de suïcidi, Terribas valora que ha despertat en la ciutadania "la solidaritat cap a la noia i la censura a l'actitud del pare d'empaitar-la fins a última hora".

Per prevenir que cap altre pacient hagi d'estar tant de temps pendent d'un procediment judicial per rebre la mort assistida, DMD ha registrat una proposta per modificar la llei que regula els procediments contenciosos administratius per fer que aquests tràmits durin com a màxim 20 dies.

Un cas que deixarà "empremta judicial"

L'escletxa legal que els ultracatòlics van fer servir per impulsar el procediment era el dubte sobre qui pot intercedir judicialment en la petició d'eutanàsia d'algú altre. La llei ja preveia que si la Comissió de Garantia i Avaluació declinava la petició del pacient, aquest podia recórrer. En canvi, no estava previst que ningú pogués recórrer contra una resposta positiva de la Comissió, i és el que va fer el pare de la Noelia de la mà d'Abogados Cristianos. Això ha obert el debat jurídic sobre si els familiars d'un pacient adult i en plenes facultats poden intervenir judicialment per aturar un procediment d'eutanàsia que ja compta amb l'aval mèdic.

De moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat sobre aquest debat en el cas d'un home de 54 anys, el Francesc, dient que els familiars d'un pacient poden estar legitimats per portar als tribunals un procediment d'eutanàsia encara que el sol·licitant ja tingui l'aval de la comissió d'experts. "És el primer cas i pot deixar empremta judicial, però nosaltres creiem que no i l'Advocacia de la Generalitat també està intentant que no passi", diu Vallès. De fet, el Suprem té pendent de resoldre un recurs contra aquesta decisió del TSJC, amb una sentència que fixarà jurisprudència sobre aquest debat i que està previst que publiqui cap al mes de juny.

Fins ara, tots els tribunals superiors al TSJC que s'han pronunciat sobre el cas –el Suprem, el Constitucional i el TEDH– no han arribat encara a posicionar-se sobre aquest debat de fons. Serà clau per a casos futurs la resposta de la justícia en el cas del Francesc, que s'ha judicialitzat també arran d'un recurs del seu pare, que a diferència del de la Noelia actua individualment i no de la mà d'Abogados Cristianos.

L'extrema dreta instrumentalitza el cas

En paral·lel a la batalla judicial d’Abogados Cristianos, l’extrema dreta de Vox també ha agafat la història de la Noelia com a arma llancívola per a la seva guerra ideològica contra el govern de Pedro Sánchez. En un tuit publicat aquest dijous, Santiago Abascal ha assegurat estar “molt afectat” per la mort assistida de la noia i ha fet un resum del cas volgudament manipulat. “L’Estat pren una filla als seus pares. Els menesla violen. I la solució que li dona l’Estat és suïcidar-la”, ha escrit, per acabar atacant l’executiu estatal: “L’Espanya de Sánchez és una pel·lícula de terror”. 

El tuit no només omet el context de la tutela de la noia quan era menor, sinó que també acusa sense proves migrants de l’agressió sexual múltiple que va patir l’any 2022 i assenyala l’Estat com a culpable de la seva mort. El que fa Abascal amb aquest missatge, doncs, és aprofitar el cas per “disparar a discreció” contra les institucions, contra persones vulnerables i contra el govern espanyol, tal com explica a l’ARA Miquel Ramos, periodista i investigador especialitzat en extrema dreta. “I la mentida forma part del menú”, afegeix.

Per a Ramos, més enllà d’intentar “posar en evidència els errors del sistema públic”, tant Abogados Cristianos com Vox veuen en la història de la Noelia una oportunitat per reivindicar la seva oposició a l’eutanàsia, una de les “banderes” més reconeixibles de l’extrema dreta ultracatòlica, juntament amb el rebuig a l’avortament. “Abanderen una suposada defensa de la vida” contra la “defensa de la mort” que atribueixen a l’esquerra i els entorns progressistes, diu l’expert. No en va, el diputat ultra Carlos Flores s’ha referit al cas en una intervenció al Congrés com l’”execució d’una noia de 25 anys”.

Aquest tipus de discurs, que Ramos interpreta com una manera de “reforçar la clientela” –els votants– i guanyar “focus mediàtic", el reprodueixen de manera simultània tant entitats ultres com els d’Abascal: “Potser ni tan sols han parlat, però tots saben què han de dir i hi ha una sintonia en el missatge”, destaca el periodista. I el mitjà principal per amplificar aquest missatge són les xarxes socials. 

D'Abascal a Bukele

El tuit d’Abascal, amb prop de 3 milions de visualitzacions en poques hores i centenars de milers de republicacions, mencionava un altre missatge d’una suposada usuària que porta per nom @Capitana_espana, que té 200.000 seguidors i que al seu perfil s’enorgulleix de viure a Catalunya, no parlar català i que li diguin feixista. Es tracta d’un tipus de compte habitual en l’òrbita de l’extrema dreta i que reprodueix el relat de Vox, però no només.

El missatge d’aquesta suposada usuària, que qualificava de “barbaritat” el desenllaç del cas Noelia, ha servit perquè també carreguessin contra l’eutanàsia de la jove el president del Salvador, l’ultra Nayib Bukele, o Mateusz Morawiecki, ex primer ministre polonès i líder d’Europeus Conservadors i Reformistes. Per a Ramos, és la demostració que hi ha temes de batalla compartits per l’extrema dreta al món i que, a través de l’amplificació de les xarxes, articulen una “estratègia global conjunta”.