Jutgen un grup d'"artesans" de claus que robaven cases aprofitant els festius i les vacances

BarcelonaUn grup de sis especialistes en robatoris a cases seuran al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona a partir d'aquest dilluns. Se'ls atribueixen una dotzena de saquejos en què haurien fet servir diferents tècniques per obrir les portes sense deixar gairebé cap rastre. Segons descriu l'acusació de la Fiscalia, funcionaven amb un "escrupolós repartiment de rols" en què uns eren "experts a seleccionar objectius" marcant o vigilant els pisos, uns altres obrien les portes amb maquinària específica o creant claus falses, actuant "com una espècie d'artesà", i finalment hi havia un "grup operatiu" que entrava a l'habitatge.

Els sis processats s'exposen a penes d'entre dos i 33 anys, i el fiscal demana la condemna més alta per al líder del grup, a qui fa responsable de tots els robatoris i que tindria la funció d'esperar fora amb el cotxe per ajudar la resta a fugir amb el botí. En tots els casos hi hauria més persones implicades, però mai se les ha localitzat.

Tots els robatoris, que es jutjaran en set jornades fins al 19 de maig, es van cometre entre l'agost del 2023 i el maig del 2024 a Barcelona o altres localitats de la mateixa demarcació, entre elles Puig-reig i Avià, al Berguedà. Normalment, s'emportaven joies i objectes de valor que bescanviaven per diners tan aviat com podien, però també s'enduien diners en efectiu quan en trobaven. A la casa on van aconseguir el botí més gran es van emportar 85.000 euros d'una caixa forta que van obrir amb una radial. En total, els diners que la Fiscalia demana que tornin a les víctimes sumen 116.700 euros. A més dels estris per forçar portes o falsificar claus, tenien eines per distingir ràpidament l'or de la bijuteria i per valorar la qualitat dels diamants.

Triar les portes i fer les claus

Segons explica el fiscal en l'escrit d'acusació, el grup "seleccionava de forma minuciosa els seus objectius" fixant-se en l'edifici: en quants habitatges hi havia a cada planta, si hi havia càmeres i quins horaris feien els inquilins. Un cop havien escollit un pis, en marcaven la porta. De vegades ho feien amb una tira de plàstic transparent encaixada entre la fulla i el marc de la porta, i en altres casos amb un fil de cola. Els dos sistemes permeten saber si la porta s'ha obert, perquè el plàstic ha caigut o la tira de cola s'ha trencat, o si ningú ha entrat o sortit del pis. De fet, la gran majoria de robatoris van ser en caps de setmana, ponts o períodes de vacances.

Un cop escollit un objectiu s'activava la resta del grup, equipat amb eines per obrir els panys amb tècniques "d'allò més variades" en funció del tipus de pany. Enalguns casos també feien claus falses, cosa que "exigeix un alt grau d'especialització", subratlla el fiscal. No deixaven cap marca ni desperfecte a la porta, i podien deixar la porta tancada com si ho hagués fet el propietari donant la volta amb la clau original. Per fabricar-les, tenien maquinària específica com trepants a peu dret, esmoladores de gran calibre i llimes de precisió per modificar els tornavisos per adaptar-los als panys que volien obrir.

Diferents mètodes per obrir panys

En canvi, altres vegades n'hi havia prou amb el "mètode de la radiografia": feien lliscar un plàstic rígid fins a l'altura del pany i amb unes empentes aconseguien obrir la porta. Amb aquesta tècnica no deixaven desperfectes a la porta i el robatori podia passar desapercebut en un primer moment. Això només els era útil quan la porta estava tancada "de cop", sense passar la clau, com ara als portals.

El grup també feia servir molt la tècnica del "bec de lloro", en què retiraven l'embellidor del pany per deixar sobresortint el bombí i trencar-lo amb l'eina que dona nom a aquest mètode. Finalment, amb un tornavís activaven el mecanisme del passador del pany per obrir la porta.

Una tercera manera d'obrir les portes que feien servir és la tècnica del bumping, amb què podien obrir la porta sense forçar el pany ni fer-hi grans desperfectes. Ho feien amb claus manipulades que havien creat especialment per a això, anomenades bump. La principal característica d'aquest tipus de clau és que totes les dents tindrien la mateixa altura, i tots els pitons es desplacen alhora colpejant la clau amb un martell o un tornavís. Els cops fins i tot podrien fer-se amb una sabata, de manera que els processats s'estalviaven portar a sobre cap eina que els pogués incriminar.