Tribunals
Societat  /  Justícia 26/09/2023

Una mare accepta dos anys de presó per l'ablació de la seva filla quan tenia un any i mig

Arriba a un acord amb la Fiscalia per mantenir la pàtria potestat de la nena

ARA
3 min
L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu

BarcelonaNomés tenia un any i sis mesos quan va viatjar amb els seus pares i la seva germana (en total són tres germans) al seu país d'origen, Gàmbia, per visitar uns familiars. Al cap d'uns dies, els pares i la germana van agafar un vol de nou cap a Barcelona, però ella es va quedar allà a càrrec de la seva àvia materna. Segons el fiscal que ha portat el cas, quan els pares ja tornaven a ser a Catalunya van enviar un missatge a un familiar, encara d'identitat desconeguda, per demanar-li que practiqués a la seva filla la mutilació genital femenina. Li va fer l'ablació de grau tres, coneguda com la circumcisió faraònica: es basa en l'extirpació total del clítoris i dels llavis majors i menors, deixant només una obertura estreta per orinar. Es va fer de forma clandestina i fora d'un centre sanitari. El 2021, sis anys més tard, un pediatre de Rubí va descobrir durant una inspecció que la nena, que ja tenia gairebé vuit anys, havia sigut víctima de l'ablació i va avisar els Mossos d'Esquadra.

Així va començar aquest procés judicial que ha acabat aquest dimarts a l'Audiència Nacional, quan la mare de la nena ha acceptat una pena de presó de dos anys per aquests fets. La defensa de la família acusada ha arribat a un acord amb la Fiscalia, que en el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, demana suspendre la pena de presó i mantenir una indemnització de 60.000 euros que la mare ha de pagar a la filla. El ministeri públic ha retirat l'acusació contra el pare, que ha pogut demostrar que, tot i viure en el mateix nucli familiar, mai ha participat en les tasques de cura de la nena i no va poder veure que li havien practicat l'ablació. Sigui com sigui, l'acord de conformitat entre les parts rebaixa de deu a dos anys les penes de presó i també elimina la retirada de la pàtria potestat de la filla. Els pares, doncs, en mantindran la custòdia.

El 2015, quan tota la família va viatjar a Gàmbia, els serveis socials de Rubí ja feien un seguiment del seu cas i van demanar als pares que firmessin un document comprometent-se a no realitzar la mutilació genial a cap de les seves filles menors abans de viatjar a Gàmbia. Els pares, però, només van signar un dels dos documents. Aquest compromís el va crear l'associació Wassu, dirigida per l'antropòloga Adriana Kaplan: "El paper diu que si toques la noia has d'anar a la presó, i els pares l'han de signar. Els pares mai poden qüestionar l'autoritat dels més grans (que imposen l'ablació), però si allà ensenyen aquest paper demostren que no ho estan qüestionant ells, sinó el país on ara viuen", resumeix. En aquest cas, el mecanisme del document signat no va funcionar.

L'escrit de la Fiscalia també recull que dos metges forenses adscrits a l'Institut de Medicina Legal de Barcelona van examinar la menor en presència de la seva mare per identificar les lesions patides. Per als forenses, les lesions podrien comportar múltiples complicacions a curt termini, com dolor intens, infeccions, hemorràgies i lesions d'òrgans. A mitjà i llarg termini, però, la menor podria patir infeccions genitourinàries recurrents; tendència a la litiasi, obstruccions del tracte urinari, incontinència urinària i fístules genitourinàries; malaltia inflamatòria pelviana, infertilitat, dismenorrea (dolor menstrual intens), augment de la vulnerabilitat davant d'infeccions de transmissió sexual; retenció del sagnat menstrual a la vagina; coits dolorosos, absència de capacitat per excitar-se sexualment i tenir orgasmes; i fòbia sexual per aversió al sexe.

A Catalunya viuen gairebé 6.500 nenes de menys de 14 anys que venen de països on es practica l'ablació. Es considera que aquesta és la població que potencialment podria estar en risc. 

stats