Dos mesos sense casaments als jutjats de pau: "La solució és voluntat política"

BarcelonaAquest dimarts farà dos mesos que els jutjats de pau no poden celebrar casaments, i tampoc saben quan ho podran tornar a fer, malgrat que l'administració va dir des del primer moment que els faria recuperar aquesta competència al més aviat possible. "Està en mans de qui té les eines per poder-ho solucionar, la solució és voluntat política", diu la jutgessa de pau de Salt i presidenta de l'Associació Catalana en Pro de la Justícia.

Els 898 jutjats de pau de Catalunya no poden fer casaments des del 3 d'abril a causa d'un error en la tramitació de la llei d'eficiència judicial, en què no es va incloure aquesta competència. Ja aleshores, fonts del ministeri de Justícia afirmaven que treballaven per buscar "la millor fórmula" per arreglar-ho "al més aviat possible". Vuit setmanes després la resposta del ministeri continua sent la mateixa i recalca la voluntat de recuperar la competència dels jutges de pau per fer casaments, però no aclareix de quina manera ho farà ni quan.

Conscients que a partir de l'abril no podrien casar, molts jutjats de pau van aprofitar el març per avançar les cites que tenien per les pròximes setmanes. Ara, però, les opcions de les parelles que tenien previst un matrimoni civil al jutjat de pau —on casar-se és gratuït— són a les notaries —on cal pagar els honoraris corresponents— o als ajuntaments, que en molts casos també cobren una taxa per l'ús de les instal·lacions.

"Moltes persones es volen casar com més aviat millor i això els suposa una feina doblada o triplicada als ajuntaments. Hi ha llista d'espera i això provoca malestar", diu Terrón sobre els efectes dels canvis de plans que han hagut de fer les persones que preveien casar-se en un jutjat de pau. Ni els municipis ni el Col·legi Notarial tenen encara un recompte de quants matrimonis més han fet aquests dos mesos amb els jutjats de pau fora de joc, però tant l'Associació Catalana de Municipis (ACM) com la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) afirmen que han notat l'efecte. L'impacte que ha tingut depèn molt de la mida del municipi.

"No s'ha deixat ningú a l'estacada"

Melcior Claramunt és el president de l’Àrea de Justícia de la FMC i l'alcalde de Miralcamp (Pla d'Urgell), una població d'uns 1.400 habitants i on el consistori sol fer uns dos casaments al mes, que aquest abril i aquest maig han estat el doble. "Aquí no ho hem notat tant. Si tens un casament més et reprogrames el cap de setmana i ja està, no s'ha deixat ningú a l'estacada, però en municipis més grans, de 10.000 o 20.000 habitants, sí que hi ha més pressió", diu Claramunt.

Al Masnou (Maresme), d'uns 24.500 habitants, també han pogut assumir la demanda de casaments d'última hora, en el seu cas fent-los a les instal·lacions del jutjat encara que els oficiï l'alcalde o un regidor. Aquí l'ajuntament sol fer entre cinc i sis casaments al mes, i el jutjat de pau uns dos o tres. Ara tots queden a càrrec de l'alcalde o d'un regidor, explica l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, que també és vicepresident primer de l’ACM: "És un increment de feina, evidentment, i a més ara és temporada alta de casaments. Ho estem assumint amb normalitat, però espero que es pugui resoldre tan aviat com sigui possible. És una anomalia i, per més que hi hagi voluntat, el temps va passant".

A les notaries també hi ha hagut "més moviment, però no ha estat problemàtic", afirma la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias. En el cas dels notaris, han hagut de modificar els expedients matrimonials de les parelles que havien designat un jutge de pau perquè els pogués casar una altra autoritat. "Es tracta d'un tràmit senzill, la majoria de persones han pogut mantenir la data de casament prevista. El disgust pot haver arribat si algú volia que els casés una persona concreta, perquè hi tenen alguna vinculació", afirma Iglesias.